-A què obeeix la idea de la trobada?
-Fa molts anys que el Grup Blanquerna, vinculat a l’Obra Cultural Balaer, organitzava aquests seminaris. El primer cap de setmana de setembre es feia un seminari al monestir de Lluc, a Mallorca. Això va fer que molta gent ens conegués –del País Valencià, del Principat, de la resta de les Illes Balears...– i va ser un punt de trobada molt interessant que ens va permetre conèixer-nos i formar quadres. Ara hi ha la idea de reprendre això, però aquesta vegada en comptes de fer-ho a Mallorca ho farem al Principat, al seminari de Vic, amb una doble finalitat: posar en contacte els Països Catalans i actualitzar, reflexionar i formar-nos en temes d’actualitat.
-A l’anunci de la trobada expliquen l’existència d’un panorama incert amb la globalització i la invasió tecnològica. Pensa que el nacionalisme català o dels Països Catalans és víctima d’aquesta situació?
-Més que víctima, som un moviment més que pateix o viu els canvis que hi ha al món. Hi ha coses que ja les patíem abans, com ara l’amenaça lingüística, i ara hi ha altres amenaces que són noves, com ara la interpretació del concepte de sobirania en un món tan globalitzat i que ens obliga a actualitzar-lo. Cal reflexionar constantment, tal com fa qualsevol moviment. Això vol dir que ens hem d’actualitzar, repensar i obrir la ment, sens dubte.
-Parlen d’una trobada “nacionalista” en un moment en què el terme nacionalisme està bastant estigmatitzat.
-Els països que tenen estat propi, com que compten amb el nacionalisme banal, parlen de nació sense cap tipus de problema, i nosaltres tenim una nació sense estat. El llenguatge crea realitats, i com a nació que som hem de parlar de nacionalisme. No hi ha més.
-El resultat de les eleccions catalanes dona més sentit encara a aquesta trobada?
-Jo crec que sí. És un element més que evidencia que ens hem d’actualitzar. La trobada estava ja prevista abans de les eleccions, i potser el resultat li dona encara més interès.
-És curiós el fet que, en el moment en què el nacionalisme català teòricament ha sigut més fort, quan hi ha hagut majoria parlamentària a Catalunya, ha sigut quan ha patit més que mai fenòmens com ara el retrocés lingüístic, quan en el passat la recuperació lingüística preocupava encara més els nacionalistes. Com s’explica aquesta contradicció?
-No sé si és una contradicció, però tenim forces limitades. Durant molts anys ens vam centrar molt en la llengua a través dels teixits associatius, del relat i de les mobilitzacions. Després hi ha haver un moment en què es va parlar del tema del finançament i tot va anar cap aquí en seminaris, conferències i campanyes. I des de fa deu anys tot va desembocar en l’objectiu de la independència del Principat. Potser és inevitable i ara no se sap en quin tema s’enfocarà el relat nacionalista, però això no és contradictori: és normal que en el procés de lluita d’una nació es passi per diverses èpoques i etapes, però res no és el principi ni el final de res. En el cas de les Illes Balears, durant molts anys la lluita ha estat vinculada a la defensa del territori. Cada època té els seus debats i aquests processos són normals.
-El programa de les jornades no inclou veu institucionals i no hi ha cap persona vinculada a la política parlamentària, almenys actualment. Han volgut anar més enllà.
-Era condició sine qua non. Calia parlar dels Països Catalans com una unitat real, no amb el Principat al centre i la resta com si fossin afegitons; i d’altra banda calia defugir una mica dels debats del dia a dia i de l’actualitat que protagonitzen els polítics en actiu. No tenim res en contra dels polítics en actiu, però cal una mirada llarga per superar el dia a dia de la política i no tancar-nos en la immediatesa.
-Per últim, què esperen d’aquestes jornades?
-En primer lloc, formar-nos. I també formar quadres que marquen el futur del país. És fonamental que ens coneixem entre nosaltres.
