Aquest diumenge, Catalunya passa per les urnes i Salvador Illa té moltes cartes de ser el candidat més votat. Com a mínim, ha estat el preferit a les enquestes des de la convocatòria dels comicis. Aquest fet l’ha situat com el rival a batre durant els darrers quinze dies. Així, el candidat socialista ha estat al centre de les crítiques dels candidats d’ERC, Junts, Comuns Sumar i el PP.
Des dels comuns, per posar un exemple, Jèssica Albiach va dir dissabte passat en un acte a El Prat que “a mi Salvador Illa no em sembla el líder d'un partit socialdemòcrata de l'any 2024. Em sembla més el responsable d'una cimentera o una asfaltadora dels anys 80”. Aquest dijous, també el va titllar de “negacionista” pel que fa a la qüestió climàtica. El gran hit de la campanya, de fet, ha estat agitar el temor a la “coalició de l’asfalt” que podrien formar els socialistes i Junts.
Carles Puigdemont, en un dels actes d’Argelers, dimecres passat afirmava que si manava Illa, no els caldrà “el 155 perquè ja el porten a sobre, perquè ja van sempre a demanar permís a Madrid”.
Tampoc es queden curts a ERC. Laura Vilagrà, la número dos de Pere Aragonès, deia dissabte passat en un acte a Pineda de Mar que “si parla com Ciutadans, si defensa el que defensa Ciutadans, és que el senyor Illa és el candidat de Ciutadans”.
«Illa és el majordom de Sánchez i no serà president de la Generalitat”, etzibava Alejandro Fernández del PP en una entrevista a Ok Diario.
Tanmateix, aquest ‘tots contra Illa’ es podria transformar, després de l’anunci dels resultats, en un festeig multipolar. No seria estrany tenint en compte que, tot i marcar distàncies, cap dels partits ha tancat la porta a donar suport als socialistes d’alguna manera com ja han fet en altres ocasions els darrers anys.
El partit que ha estat més clar han estat els comuns que en tot moment han manifestat, tot i criticar als socialistes, que ells volen fer “un govern progressista” amb PSC i ERC.
En el cas del PP, Fernández va obrir a principis de campanya la porta a “asseure’s a parlar” amb els socialistes si trenquen els acords amb l’independentisme a Moncloa.
Ni ERC ni Junts per Cataluny han fet cap posicionament d’aquesta mena. Però, en un escenari en què la majoria independentista sembla complicada segons les enquestes, una nova investidura podria passar inevitablement pel PSC que hauria de buscar el suport d’una d’aquestes dues formacions.
Dos partits que comparteixen un nínxol considerable d’electors i que durant tota la campanya han fet servir el fantasma de l’acord del contrari amb els socialistes per disputar aquesta borsa de votants.
Tal vegada, els darrer anys tots dos han donat suport al PSOE a Madrid i han arribat a pactes amb el PSC a Catalunya. ERC, per exemple, va aprovar els darrers pressupostos amb el PSC i tenia un pacte ja fet per aquest any si no hagués estat per l’oposició dels Comuns. En el cas de Junts per Catalunya, han treballat de costat del PSC al Parlament per tombar el pla pilot de la Renda Bàsica Universal, en favor de la promoció del Hard Rock o apostant per l’ampliació de l’aeroport d’El Prat.