Quan el candidat és millor que la marca, val més apostar-ho tot al candidat. Així ho creuen a Junts per Catalunya, o Puigdemont per Catalunya Junts +, que han decidit fer valdre la projecció política del president català a l’exili amb una jugada inèdita en campanya electoral. Per contrarestar el fet que Carles Puigdemont no pot entrar a territori de l’Estat espanyol, han optat per fer tots els actes a una mateixa localitat de la Catalunya sota control de l’administració francesa, a Argelers de la Marenda (Rosselló). La jugada era arriscada, però, a cop d’autobús, Carles Puigdemont ja fa prop de dues setmanes que va a bany de masses diari al centre Jean Carrère, completament decorat com a seu electoral del partit. «El mitingòdrom», en diu Puigdemont.
Si normalment la militància espera a l’acte més proper per anar a donar suport al seu partit, aquest cop el de Junts ha hagut de fer un esforç extra, com si d'una romeria es tractés. Un esforç que el partit ha volgut recompensar amb un show, a l’estil El Foraster de Quim Masferrer, que comença una hora abans del míting. L’animador, que no és altre que Pep Callau -speaker del Barça durant anys-, demostra un coneixement profund de les terres de l’Ebre i de Tarragona. Cada dia hi ha un territori convidat, i avui toca a més de mig miler de persones que han decidit que el millor pla per un dimecres a la tarda era fer quatre hores de bus d’anada i quatre de tornada per veure l’acte de campanya del president Puigdemont.
Surten tots els tòpics i rivalitats possibles i s’agiten banderes al so dels Catarres. El públic s’aixeca i s’asseu en diferents moments de la prèvia quan el predicador ho demana, lluint peregrí missaire. I, quan se li demana, dona joc.
«En Víctor ha preparat una cançó», avisa l’animador. S’entrebanca, però amb esforç ho treu, com si fos al Camp Nou. «Un dia de partit, a Argelers vaig anar. Només passar la porta, em vaig entusiasmar. Em vaig trobar en Pep, doncs mira tu què bé. D’en Carles soc supporter, diumenge el votaré. Alé, alé, alé...».
No tot és xauxa, també hi ha reivindicació. D’infraestructures, per exemple: «L’Ampolla és un poble meravellós, de molt de turisme. Esperem que ens arreglin els trens perquè vingui més gent», relata una veïna. A una altra, l’animador li preguntava què diria al president Puigdemont si el tingués davant: «L’abraçaria. L’estimo molt».
Assegut files més enrere, un veí de la Terra Alta d’avançada edat (com bona part del públic) aprofita per fer memòria dels habitants d’aquesta comarca, com el seu avi, que després de combatre el feixisme al front van acabar a Argelers: «el meu avi m’explicava que si malament ho van passar aquells 115 dies al front, tan malament ho van passar aquí. Aquesta és la nostra història, la història d’un poble que vol ser lliure, un poble que vol Puigdemont president».
Després de tot un escalfament de reafirmació col·lectiva, el més important del míting, gairebé es podria dir que està fet. Si una cosa ven Junts en aquesta campanya és mobilització. Capacitat d’engrescar en un moment de desgast de l’electorat independentista, com constata aquest romiatge fervorós per compartir una hora amb Puigdemont.
Així, amb un públic entregat, i acabat d’escalfar amb imatges de l’octubre del 2017 i del president a l’exili, la sala esclata en una ovació quan es dona l’entrada a Carles Puigdemont quan passen cinc minuts de les set de la tarda. «Puigdemont, el nostre president!».
Dalt de l’escenari, el candidat de Junts comença agraint el desplaçament per anar a un acte electoral, «que ja costa fer-ho de normal». Puigdemont, que durant els primers dies de campanya havia estat acusat de pujolejar, arribat a la recta final ha optat per anar de cara a barraca amb dos objectius molt clars: cridar a la mobilització i contraposar-se al PSC de Salvador Illa. «Només hi ha dues opcions possibles», afirmava. Ell o Illa i el PSC, als que no «els cal el 155 perquè ja el porten a sobre, perquè ja van sempre a demanar permís a Madrid».
Les enquestes donen a Junts una tendència ascendent i Puigdemont s’ha mostrat convençut de poder capgirar les enquestes i acabar la nit electoral com a primera força i «fer la campanada». «No ens sobrarà cap vot. Que a ningú li faci mandra agafar la papereta i posar-la a l’urna perquè pot anar de molts pocs vots», argumentava Puigdemont, que no s’ha cansat de demanar als assistents que convencessin els independentistes desencantats que dubten d’anar a votar i que «segur que tenen motius per estar enfadats». Perquè «si aconseguim la mobilització, guanyarem». El president a l’exili ha reconegut que amb dubtes votar «pot ser incòmode», però que encara hi ha menys dubte «de quina Catalunya ens espera si el país és controlat altre cop des de la Moncloa: això genera molta més incomoditat».
Peix bullit i romesquet
Abans, una representació dels grups locals del partit, han donat veu a les reivindicacions territorials. Jordi Sendra, candidat de Junts a Tarragona, ha demanat millores al servei de Rodalies. Eva del Amo, alcaldessa de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre), ha reivindicat que cal combatre contra el canvi climàtic: «no podem dependre de Madrid per prendre aquestes decisions o d’un partit que estigui lligat de mans i depengui d’algú que el mana de Madrid». Laura Domènech, alcaldessa de Vilalba dels Arcs (Terra Alta), ha defensat la necessitat d’un «govern que es desvisqui igual pels ciutadans de la capital de Catalunya, que pels ciutadans d’un poble com Vilalba». En darrer lloc, Dolors Farré, alcaldessa de Valls, que ha reivindicat la necessitat de tenir un govern que «gestioni».
Darrere seu ha intervingut Jordi Bertran, número dos de la llista per Tarragona, que ha recordat el discurs que va fer el vendrellenc Pau Casals a les Nacions Unides: «L’extrema dreta que va malparlant de les Nacions Unides, que prengui nota d’aquest discurs». També ha demanat «eliminar les toxicitats que ens perjudiquen i fer que el nostre país brilli de veritat». I, fent una nova versió del ja no ens alimenten molles, ha exposat que els pescadors del Serrallo de Tarragona saben que «el peix bullit és molt saludable, però no ens agrada massa que des de Madrid només ens permetin menjar peix bullit. Va sent hora de poder menjar un romesquet».
El número cinc per Barcelona, el vallenc Albert Batet, ha destacat que durant els dies de campanya més de deu mil persones s’han desplaçat fins la Catalunya Nord i ha anunciat que entre el públic hi havia Elsa Artadi, que el passat maig de 2022 va anunciar que deixava la política pel desgast personal. «No tinc energia per continuar», havia dit. Des de llavors, no s’havia deixat veure en cap acte de campanya fins aquest dimecres. La generació dels meus avis van veure el seu dia com el Poble de Catalunya veia l’arribada de l’exili del president Macià. Amb ell va començar una etapa de prosperitat, la República catalana. La generació dels meus pares va veure el retorn de Tarradellas i com el president Pujol va liderar tota una època d’autonomia de restauració de la nostra nació i la nostra identitat. Ara, aquest diumenge tenim l’oportunitat de viure un fet històric […] tindrem l’oportunitat de veure el retorn d’un president de la Generalitat de Catalunya, el retorn del president Carles Puigdemont, el retorn del president que va fer possible l’1 d’octubre […] que vam guanyar i que ara toca acabar la feina».
La darrera dels teloners ha estat la candidata per Tarragona, Mònica Sales. La que ha estat portaveu del partit al Parlament el darrer mandat, ha posat èmfasi en el fet que les del sud del Principat eren «unes terres que sempre hem hagut de lluitar a contra corrent, ningú ens ha regalat res. Nosaltres ens hem fet a nosaltres mateixos» i «aquest és el caràcter que necessitem per aixecar el país», per «culminar allò que vam començar amb tota la força el 2017». Sales ha explicat que el seu avi, part de la lleva del biberó, havia estat exiliat a la platja d’Argelers i que aquest lloc sempre havia estat especial per ella, tot i que amb la campanya havia pres un nou sentit: «Aquell patiment que teníem aquí a Argelers, s’ha convertit en esperança. L’esperança que acabarà amb el retorn del president Puigdemont».
Sales, com Puigdemont faria després, ha repartit crítica a ERC, però sobretot al PSC: «Us imagineu si després d’aquest govern del president Aragonès, amb tot el que ha comportat, arribés a Catalunya un govern del senyor Illa? Us imagineu la decadència que comportaria?».
«Noooo», ha acompanyat la sala. Mig miler de persones que després d’una hora llarga de míting electoral, ha retornat als busos per fer quatre hores de camí fins a l’Ebre amb l’encàrrec d’escampar la paraula de Puigdemont que, com qui firma llibres després d’una presentació, ha acabat l’acte atenent tothom que ho volia, una cua de centenars de persones, en un photocall especialment habilitat per aquestes trobades.
Sens dubte, el president a l’exili és l’únic dels líders del Primer d’Octubre que conserva aquesta capacitat d'atracció gairebé mística entre un volum considerable de bases independentistes. Diumenge caldrà veure si això també apel·la al votant independentista menys militant. Si arrossega els indecisos que dubten entre ell i ERC -però també amb la dreta i extrema dreta extraparlamentària-, té molts números de sortir victoriós la nit electoral.