La CUP ha optat per marcar perfil obrerista a Molins de Rei el dia en què Carles Puigdemont ha manifestat que Junts no governaria amb els anticapitalistes després de les eleccions del 12-M. Ho ha fet, a més, en una de les poques places fortes dels postconvergents a la comarca.
El Baix Llobregat és una terra complicada per la CUP. L’any 2021, a les eleccions catalanes, els anticapitalistes van recollir-hi el 4,2% dels vots, dos punts percentuals menys que al global del Principat, 6,67%. Dins d’aquesta zona, però, Molins de Rei és una petita excepció, on els cupaires van obtenir el 8,1% dels vots. Aquesta ha estat, doncs, la plaça que han escollit els anticapitalistes per fer el seu acte de campanya a la comarca.
El Baix Llobregat és també la terra de Laure Vega, la número dos de la llista de la CUP per Barcelona que, de facto, ha actuat com a cocandidata conjuntament amb Laura Estrada, aquest dimarts absent a l’acte perquè anava al debat de TV3 d’aquest vespre. Vega va ser l’encarregada de debatre el dilluns a la Sexta, en castellà -com tots els altres candidats- i vestida de roig i negre de la CNT. Es tracta d’un dels perfils més marcadament obreristes de la CUP i una de les cartes dels anticapitalistes per apel·lar a, per dir-ho en termes de Candel, els altres catalans.
El seu discurs d’aquest dimarts, de fet, ha estat un discurs sobretot en clau de classe, deixant la qüestió nacional en segon terme o com a teló de fons en un dels territoris on té més dificultat per penetrar. Sobretot ha girat entorn la idea del combat a la pobresa i a les lluites populars de la comarca. «Aquesta és una comarca que tot i que l’han destrossat una vegada i una altra sempre s’ha aixecat», ha exclamat.
«Pobre és l’autònom que té por de posar-se malalt. L’amic que no ve a sopar amb nosaltres perquè no arriba a final de mes. El 30% de catalans que no arriba a final de mes. Pobre és tota aquella persona que té por a caure. Totes les persones que vivim amb por. La por és el contrari a la llibertat. Nosaltres sabem qui són els culpables», etzibava Vega. La diputada ho ha reblat expressant que «nosaltres no hem vingut a repartir la culpa. No repartirem la culpa del canvi climàtic entre les persones quan tenim els ports plens de creuers i les ciutats plagades de turistes» o que «no hem vingut a repartir la culpa de la sequera entre els pagesos als quals els treuen les terres quan tenim els hotels i les piscines plenes».
Vega ha assenyalat a PSC i Junts com els principals responsables polítics de permetre això a Catalunya: «volen presentar-se per separat, però les coincidències són masses». Abans d’ella, Eulàlia Reguant havia assenyalat, però també d’ERC -amb qui es disputen una borsa considerable de vots- com a còmplice dels altres dos. «Una ERC que quan ostentava la presidència va decidir que acceptaria tots els límits que els imposava el PSC» o que «va decidir que no sabia què pensava de l’ampliació de l’aeroport, que el Quart Cinturó es feia, que els Jocs Olímpics d’Hivern es feien. Va decidir que tot allò que havia acordat amb la CUP quedava al calaix», deia l’exdiputada. Ella mateixa, afegia, contestant els que etiqueten la CUP com els del ‘no a tot’, que «els que són els de no garantir les vides dignes són ells, són Junts i el PSC amb la connivència, la timidesa i la por d’ERC».
El discurs de Vega ha tingut com a traca final la crítica al candidat Carles Puigdemont després que aquest matí el líder de Junts afirmés que no governaria amb els anticapitalistes: «La CUP no investirà Junts, que el que vol és seguir enfonsant-nos en aquesta economia depredadora. Però ens sorprèn una cosa, sembla que estan trigant més de segons a signar el pacte antifeixista». La candidata cupaire retreia el que considerava l’ambigüitat dels puigdemontistes a l’hora de parlar sobre si acceptarien o no els vots de l’extrema dreta independentista: «Som una comarca clarament i orgullosament antifeixista. Si intenten el més mínim impacte amb l’extrema dreta no és que no estarem al costat, és que estarem de front».
Abans de Vega ha intervingut el també diputat Xavi Pellicer. El sabadellenc ha començat recordant que la CUP havia decidit no presentar-se a les darreres municipals a la ciutat de Molins tot i saber que podria treure representació -així ho deien les enquestes- pel desgast humà i del projecte local. «Perquè la CUP no és un partit a l’ús, no és un partit d’alliberats i endollats i endollades. A la CUP som a les institucions per transformar i ens presentem com a acte de militància. Temporal. A vegades, donar un cop d’alerta, malgrat saber que tenim garantida la representació, diu molt de nosaltres», destacava Pellicer un fragment molt representatiu de la cosmovisió particular d’aquesta formació política.
Pellicer, conscient que les enquestes no són molt optimistes amb la CUP i que entre part dels quadres anticapitalistes no hi ha acord sobre què cal fer al Parlament -les eleccions els han agafat a contrapeu, a mig procés de repensar el projecte polític- ha reconegut que «ens trobem en un moment de desconcert i dificultat per veure cap on avancem. Un moment de resistència davant aquesta onada conservadora. Aquests moments és important resistir. Hem de clavar fort el peu i dir que no ens mouran». Afegint que «no resoldrem tots els problemes del país en unes eleccions», les ha definit com «un pas de resistència. I el pas de resistència també és aixecar totes aquelles estructures populars que ens han portat on som».
L’altre ponent de la tarda, a qui Reguant ha presentat com «el malson de Laura Vilagrà», ha estat el cap de llista per Lleida, Bernat Lavaquiol, conegut per ser el portaveu de la plataforma contra els Jocs Olímpics d'Hivern als Pirineus i que s’ha encarregat de reivindicar la defensa del territori que reivindica el lema de campanya dels anticapitalistes. «Com més crisi ambiental hi hagi, més crisi social hi haurà. Una va de la mà de l’altra», exclamava. Posant l’accent a la qüestió de les segones residències, ha demanat desconfiar «dels que us diguin que el conflicte és sobre el món urbà i el món rural. El conflicte és de classe. Mireu les segones residències del Pirineu, se’n beneficien per igual la burgesia de l’upper Diagonal i els cacics de la Cerdanya». Davant tot plegat, ha reclamat que «la planificació econòmica és l’única eina que tenim els pobres» i ha demanat una «distribuïdora pública» per al sector de l’alimentació o «una energètica pública», dues de les propostes de la CUP aquesta campanya.