Si pensàveu donar una oportunitat a Elsbeth esperant que continués d’alguna manera l’esperit i les intencions de The Good Fight o The Good Wife, ja podeu anar descartant la idea. Poques vegades un spin-off ha tingut tan poc a veure amb les seves sèries precedents i poques vegades això ha estat tan decebedor. Perquè, com bé saben tots els que han seguit les sèries d’Alicia Florrick, primer, i Diane Lochart, després, es tracta de dues sèries que han destacat per la seva intel·ligència, brillantor i enginy, que han trencat sovint amb el motlle al qual se suposa que pertanyien, que és la sèrie d’advocats clàssica. De fet, era un trencament que havia estat progressiu. Durant les primeres temporades de The Good Wife, els casos episòdics encara tenien una importància notable, però a poc a poc van començar a ser casos particulars i, després, casos que eren el vehicle per a les altres, les realment importants, les relacionades amb la protagonista, però sobretot amb l’anàlisi de l’actualitat i un món canviant que la sèrie va radiografiar amb unes dosis de mala llet admirables. Aquesta transformació va continuar, com si fos una esquerda que s’allarga, a The Good Fight, el primer spin-off. Per tant, era d’esperar que amb el segon spinoff, que té com a protagonista Elsbeth Tascioni, els creadors de la sèrie, Robert i Michelle King, continuessin sent encara més incisius.
Perquè, un cop has aconseguit que un públic nombrós de sèrie comercial accepti que els trenquis els esquemes i, fins i tot, celebri el teu atreviment, per quin motiu hauries de fer marxa enrere? El més difícil ja ho havien aconseguit. Havien fet una sèrie d’autor en un context, el d’una cadena tradicional nord-americana com la CBS, on això és poc habitual. Però ara, de cop i volta, fan una passa enrere amb Elsbeth, una sèrie on la ploma afilada d’aquest tàndem de guionistes és absent. Al seu lloc, trobem un producte genèric i antiquat, una sèrie de casos on Elsbeth Tascioni es presenta com una versió femenina de Colombo, incloent-hi el fet de deixar veure a l’audiència qui és el culpable, en què el personatge que interpreta Carrie Preston es fa la beneita per acabar resolent el cas. S’ha de dir que una base d’això ja hi era al personatge original, que utilitzava una aparença excèntrica per fer creure que no s’assabentava de res i així passar la mà per la cara als altres advocats. És la mateixa idea d’aquell Colombo despistat que amagava la seva intel·ligència. Però una cosa és utilitzar aquesta tipologia de personatge per un secundari amb una funció bàsicament còmica i l’altra tenir-lo de protagonista.
Per protagonitzar un spinoff que ve de dues sèries com The Good Wife i The Good Fight, cal molt més que això. Elsbeth es queda en un entreteniment senzill, que no arrisca ni en la forma, en la qual és molt antiquada, ni en el fons, on no trobem aquella anàlisi del món actual a què ens havien acostumat els King. El resultat és quelcom força innocu, i això és el pitjor que podia passar. Potser és per la tria del personatge protagonista, que determina bastant el to de la sèrie. Si haguessin triat Eli Gold o la seva filla, Marissa Gold, que, d’altra banda, tenien molt més carisma que Elsbeth Tascioni, segurament no hauria estat possible fer amb ells una sèrie tan tova i previsible. Tanmateix, és inevitable pensar que darrere d’aquesta passa enrere potser hi ha una decisió política per part de la CBS, i que potser van posar com a condició per continuar amb l’univers The Good Wife / The Good Fight que es rebaixés el contingut polític i social. Llàstima que així el resultat sigui una sèrie molt previsible i del tot prescindible
Elsbeth
Creadors: Michelle i Robert King
Repartiment: Carrie Preston, Wendell Pierce
Temporades: 1
Plataforma: Movistar+