En Marvin no està segur de quantes persones ha arribat a assassinar. “12 o 13”, diu dubitatiu. “No tenia temps de verificar si era mort”, diu sobre la seva darrera víctima. Diu que va apuntar al cap, va prémer el gallet i va sortir corrents.
En Marvin té 20 anys, porta pantalons curts i sandàlies de plàstic. La primera vegada que va cometre un assassinat, diu que va ser als 13 anys. La víctima era un altre jove, que va apunyalar amb un ganivet. Després d’una breu pausa, afegeix: “No he matat mai ningú que no s’ho meresqués.” Tal i com ho veu ell, les seves víctimes eren culpables perquè pertanyien a una banda rival, havien delatat un camarada a la policia o no havien saldat un deute de drogues.
Marvin era membre de Barrio 18, una d’entre les moltes bandes que durant dècades van tenir aterrit El Salvador. La seva mare era venedora ambulant, el seu padrastre li pegava, explica. Afirma que tenia 12 anys quan es va unir a la banda. “Em donaven menjar. Volia ser-ne un membre actiu costés el que costés.”
La policia el va enxampar quan en tenia 15 i va ser condemnat a onze anys i mig de presó per assassinat. Ja n’ha complert 5 i d’ençà de dos mesos viu en una residència que pertany a l’església evangèlica La Puerta Abierta i la finalitat de la qual és la resocialització de joves criminals.
Són joves com en Marvin els que amb els seus actes violents han sumit en el terror aquest petit estat centreamericà. Per moments, hi va arribar a haver de mitjana més d’un assassinat cada hora. Fins que el president Nayib Bukele va establir l’estat d’excepció fa dos anys i va declarar la guerra a les bandes. Des d’aleshores, uns 80.000 suposats membres de bandes han estat detinguts. Actualment, hi ha unes 100.000 persones a les presons del país, cosa que representa al voltant d’un 1,6 per cent del 6,3 milions d’habitants d’El Salvador. Són tants com en cap altre país del món.
Amb la seva política de llei i ordre, Bukele ha transformat el que era el país més perillós de la zona en un dels més segurs. I s’ha convertit en un ídol a tot Llatinoamèrica.
A l’Argentina, la ministra de Seguretat, Patricia Bullrich, anunciava després d’una trobada amb el president salvadorenc: “Volem aplicar la llei com ho ha fet Bukele.”
A l’Equador, que l’any passat va viure una onada de violència per part de les bandes, el president Daniel Noboa està intervenint seguint l’exemple del president salvadorenc.
I, recentment, Bukele s’ha ofert a pacificar Haití, la república de la misèria controlada per les bandes.
El Salvador, aproximadament de la mida de l’estat de Hessen, es considerava un cas perdut fins que Bukele va accedir a la presidència. Les bandes controlaven la major part del país i l’índex d’homicidis va ser, durant molt de temps, el més alt del món. Avui dia, es pot sortir de nit al carrer sense el perill de ser segrestat o assaltat. Les cafeteries i les discoteques estan plenes i les extorsions a canvi de protecció gairebé s’han acabat. Al centre de la capital, San Salvador, abans baluard de la criminalitat, ara hi passegen les famílies.
Des d’un punt de vista polític, la mà dura contra les bandes li ha sortit rendible, a Bukele. A principis de febrer, aquest polític de 42 anys va sortir reelegit president amb al voltant d’un 85 per cent dels vots. Gairebé tots els diputats donen suport al govern. Cada mes, el parlament prolonga un estat d’excepció que la constitució limita a 30 dies. Aquesta situació faculta la policia i l’exèrcit a sobrepassar, i molt, les seves competències a l’hora de detenir sospitosos. Els presumptes criminals poden quedar detinguts fins a 15 dies, límit en què la fiscalia ha de decidir si presenta una acusació. Abans, els sospitosos havien de ser alliberats al cap de 72 hores si no hi havia proves.
Bukele ha substituït els màxims jutges per advocats que li són lleials. El fiscal general també és un fidel seguidor. Alhora, el parlament ha promogut noves lleis contra “organitzacions criminals”. Només per ser membre d’una banda la condemna ara és de 20 anys de presó. Es poden processar els sospitosos en grup. “El procediments col·lectius són més ràpids i eficients que els individuals”, diu el vicepresident Félix Ulloa a Der Spiegel.
Molts membres de bandes han estat condemnats a més de 100 anys de presó, ja que les penes per diversos crims s’acumulen.
Bukele va fer construir una presó d’alta seguretat expressament per a membres de bandes, en què en el futur hi podria haver reclosos fins a 40.000 persones. Un vídeo difós pel govern mostra com els interns han de passar, només vestits amb roba interior i ajaguts sobre els talons, davant dels vigilants. Són escenes humiliants, però Bukele és ovacionat per aquest fet al país.
En Marvin és un dels pocs que tenen l’oportunitat de tornar algun dia a la societat. Juntament amb sis homes joves més, a La Puerta Abierta rep la preparació per a una vida en llibertat. Aprenen a fer pa o fer servir un ordinador. En Marvin s’ocupa d’un tancat amb gallines, i és que l’església té un negoci de venda d’ous. “Tindríem lloc per a 25 presos”, diu el pastor estatunidenc Kenton Moody, que dirigeix el centre. “Però la justícia no ens n’envia més.”
La majoria de projectes de reinserció social han estat tancats des que Bukele va instal·lar l’estat d’excepció, es queixa Moody. “Els membres de les bandes que s’han convertit en assassins no es poden reinserir a la societat”, contradiu el vicepresident Ulloa.
Una majoria de salvadorencs dona suport a la política de llei i ordre del president, fins i tot l’exdelinqüent Marvin el defensa. “Per desgràcia, s’ha detingut massa gent innocent, però, comptat i debatut, Bukele ha actuat correctament.” De fet, el pastor Moody critica les autoritats per la seva arbitrarietat. “Sovint es detenen homes joves només perquè estan tatuats.” Per contra, afirma: “Tot canvi té el seu preu.”
Com sigui que a molts salvadorencs els pesa molt l’alleujament d’aquesta sensació de seguretat recuperada, els activistes pro drets humans gairebé no tenen marge d’acció amb les seves crítiques. No està clar si el país, que es va guanyar la democràcia amb una dura lluita, es convertirà en una dictadura, creu Claudia Ortiz, política de centredreta que va ser elegida com una dels tres representants de l’oposició al parlament. “Vivim en un sistema híbrid. Els elements autocràtics i els democràtics s’entrelliguen.” Les manifestacions contra el govern no estan prohibides i els mitjans de comunicació no estan obligats a seguir la línia del govern. “Els resultats de la política de seguretat de Bukele són visibles i perceptibles per a la societat”, diu Ortiz. “El problema és amb quins mitjans ho ha aconseguit. Les arrels de la criminalitat no estan sent combatudes.”
Les bandes es van forjar als anys vuitanta del segle passat als carrers de Los Angeles, quan les persones provinents de Centreamèrica es van anar unint en bandes de carrer. Més tard, molts dels membres d’aquestes bandes van ser expulsats als seus respectius països, on es van organitzar de nou. No ho van tenir pas fàcil, ja que després del final de la guerra civil, a principis dels noranta, el país era farcit d’armes i l’economia no marxava pas a bon pas. Als barris més empobrits, desenes de milers de joves es van unir a les bandes. Traficaven amb drogues i armes, segrestaven persones i extorquien venedors ambulants i empresaris exigint diners a canvi de protecció. En qüestió de pocs anys, van amassar més poder que el mateix estat. Es diu que Mara Salvatrucha, la banda més gran, va arribar a comptar amb 78.000 seguidors i Barrio 18, 41.000, segons informa el portal d’investigació InSight Crime.
Quan va accedir al càrrec el 2019, Bukele va rearmar les forces de seguretat, va ordenar que la policia i l’exèrcit encerclessin poblacions dominades per les bandes; assaltaren barris i pentinaren boscos i muntanyes. “La policia va sorprendre les bandes; no van tenir temps d’organitzar una resistència”, diu el vicepresident Ulloa en conversa amb Der Spiegel, i subratlla que només es van detenir persones que la policia tenia fitxades com a membres de les bandes.
Tanmateix, segons dades de les organitzacions en defensa dels drets humans, també es van detenir milers de persones innocents. 7.000 sospitosos foren alliberats perquè no hi ha cap mena de prova contra ells. Segons l’organització Cristosal, encara hi ha 3.779 persones a la presó de forma injusta. “La majoria provenen de famílies molt empobrides”, afirma una portaveu.
És el cas dels fills de Sonia Guadalupe Hernández. El 4 d’abril de 2022, agents de policia es presentaren a la seva barraca a San Juan Opico, una modesta localitat als afores de San Salvador, i s’emportaren el seu fill. Nelson David, llavors de 25 anys d’edat, treballava en una plantació de llimona dolça. “Ell no era membre de cap banda”, assegura la mare, que seu sota la visera de casa seva. Al voltant seu, hi ha galledes d’aigua, i és que en aquest vessant de la muntanya les canonades sovint queden seques.
En la cerca del seu fill, Sonia va recorre, una per una, comissaries i presons. Finalment, algú li va dir que el seu fill era en un centre de reclusió on, sobretot, hi ha membres de bandes. No n’ha sabut res d’ençà que fou detingut. “No em deixen visitar-lo i, un advocat, no me’l puc permetre.” De vegades, entrega a la presó una bossa amb aliments i sabó.
El setembre passat, va aparèixer de nou la policia, explica la mare. Aquest cop van detenir la seva filla de 30 anys, que vivia a casa d’ella i els seus fills. Treballava en una fàbrica tèxtil. Els agents no van presentar cap mena de justificació, afirma. Sonia tampoc no té contacte amb la seva filla, ja que les autoritats no permeten ni visites ni converses telefòniques. Ara, aquesta dona de 53 anys s’ocupa tota sola dels seus sis nets.
Les detencions massives han provocat que la cura i educació de milers d’infants de tot el país recaigui únicament en les seves mares o àvies. “Només on visc jo van detenir 150 persones”, diu Hernández.
“Bukele ha convertit el país en una dictadura”, diu el defensor dels drets humans César Artiga. “S’ha presentat a la reelecció malgrat que la constitució ho prohibeix.” El govern argumenta que és la reelecció directa el que veta la constitució, i no pas un segon mandat. Al desembre Bukele i el seu vicepresident Ulloa es van prendre sis mesos de descans, de manera que oficialment accediran al càrrec el mes de juny. Tot i així, gairebé ningú no dubta que Bukele seguirà governant.
Els defensors dels drets humans temen que el president intenti utilitzar el congrés per fer una modificació constitucional i permetre la seva reelecció de forma il·limitada. És així com van cimentar el seu poder el populista d’esquerres Hugo Chávez a Veneçuela i el dictador Daniel Ortega a Nicaragua.
Bukele pot confiar en el suport d’una mena de milícia digital que sempre surt en defensa seva. Es tracta, per exemple, d’Anita Massin, activa a YouTube i TikTok i des de fa sis anys productora de pel·lícules en què elogia el president. Abans, Massin tenia una petita floristeria. “Cada mes havia de pagar 30 dòlars a una banda”, explica. “Bukele és el primer polític que compleix el que promet.”
Abans d’entrar en política, Bukele era expert en relacions públiques i ara aposta per influenciadors polítics que arriben a més gent que no pas els mitjans tradicionals. Sobretot, cerca entrar-hi en contacte a través de les xarxes socials. En les aparicions públiques, acostuma a vestir informalment, sovint abillat amb una gorra de beisbol. Encara que ell representi una visió més aviat conservadora a nivell polític i social, té cura de la seva imatge de president modern de l’era digital. És com se sol adreçar als seguidors més joves. Fent broma ha arribat a dir que és “el dictador més cool del món”.
El bastió més important del president és l’extensa família que té; en això, és un polític llatinoamericà a l’ús. Diversos dels seus nou germans treballen per al govern i és el seu germà Karim qui és més influent. Bukele prové d’una família d’immigrants palestins; el seu pare, un acabalat home de negocis, va crear la primera mesquita de San Salvador. Bukele es defineix com a cristià.
En un inici, Bukele, com el seu pare, era més aviat proper al partit d’esquerres FMLN, que fou creat al principi dels anys noranta per antics combatents de la guerrilla del mateix nom. Sota les sigles del FMLN, Bukele es va presentar el 2011 a les eleccions municipals d’una localitat dels afores de la capital San Salvador i va obtenir la victòria. Quatre anys més tard, fou elegit alcalde de la capital. Tot i això, la direcció del partit no li tenia confiança, ja que considerava que rere la seva imatge s’hi amagava un polític de dretes. El 2017 va ser expulsat del partit.
Això no el va pas perjudicar. Dos anys més tard era elegit president.
Bukele no és un ideòleg, cosa que el diferencia de les altres dretes de Llatinoamèrica. En el marc d’una conferència organitzada al febrer als EUA per moviments conservadors en suport de Donald Trump, ell va ser un dels ponents més destacats, però ideològicament no és tan proper a Trump com, per exemple, el president argentí Javier Milei.
Veu el futur del seu país dins d’una revolució digital. Ha fet del bitcoin la segona moneda nacional, al mateix nivell que el dòlar, i fomenta les empreses emergents, sobretot del sector de les finances.
Bukele ha injectat una nova dosi d’autoestima a la població del país. Això significa molt per a aquesta petita nació que ja es donava per perduda, “l’estat fracassat”. Molts salvadorencs que havien emigrat als EUA a causa de la violència i la pobresa estan tornant. La via que porta a l’aeroport està il·luminada amb llums LED dels colors nacionals i, un cop a l’aeroport, hi ha enormes imatges de Bukele i la seva dona per fer-s’hi fotografies. Al cap de setmana, les famílies omplen el centre de la ciutat per admirar la nova biblioteca nacional, un edifici d’estil futurista construït gràcies a una donació del govern xinès.
Però què passarà si arriba el dia en què s’aixequi l’estat d’excepció?
Aquesta és la preocupació que inquieta sobretot aquella gent que viu als barris més empobrits, els que antigament eren dominats per les bandes. Davant de casa seva hi havia un habitual punt de trobada de les bandes, explica Arnulfo Deodarre, un exsoldat que treballa de taxista. “Portaven pistola i rifles d’assalt.” De nit, la seva família no sortia de casa.
Deodarre viu al final del seu costerut carrer, a Nuñez Arrué, una població que estava sota el control de Barrio 18. Ara, la policia patrulla pel barri i, de nit, duu a terme la vigilància amb drons. Segons Deodarre, aquí s’hi han detingut 600 persones. “Hi hagué detencions en una de cada dues cases.”
Molts també han emprès el camí de la fugida. Alguns per la frontera cap a Hondures o Guatemala, d’altres s’han unit als càrtels de la droga de Mèxic. Tan sols estan esperant l’oportunitat de poder tornar.
No tindran problemes per tenir relleu generacional: l’economia d’El Salvador està estancada i la pobresa és gran. Si Bukele no se’n surt, com diuen aquí, d’aconseguir per als joves unes millors perspectives de vida, no hi haurà cap presó al món prou gran per tancar-hi totes les bandes.
Traducció d’Arnau Ferre Samon