D’ençà del seu famós discurs contra el sobiranisme català, el 2017 —impensable en qualsevol monarquia parlamentària europea—, Felip VI havia intentat que cap dels seus gestos o paraules es pogués interpretar de bell de nou com un arrenglerament amb la ultradreta. Això canvià fa dues setmanes quan es conegué que ha concedit el títol de «reial» a l’esperpèntica Acadèmi de sa Llengo Baléà, un grupuscle ultra i anticatalanista de les Illes.
Existeixen moltes societats que porten el títol de «reial» en el seu nom. Els casos més coneguts són els d’alguns clubs de futbol —Betis, Madrid, Mallorca...—, confraries de desfilades religioses —de Zamora, Madrid...—, determinats clubs nàutics —Palma, València, Gran Canària...— i, sobretot, les acadèmies —científica, mèdica, artística, històrica, filològica...—, que són les organitzacions constituïdes des del segle XVIII amb l’autoritat pública per donar rang normatiu a les decisions que prenen en el camp d’actuació que li és propi a cadascuna.
Es tracta d’un reconeixement que Felip VI —o un membre de la seva família directa, actualment: son pare, sa mare, la consort i les dues filles— concedeix a una societat per l’especial relació que té amb la monarquia, però amb condicions.
Segons comunicà la Casa del Rei al diari ultradretà El Debate el 9 d’abril de 2023 —i que ho publicà a mode propagandístic de la monarquia borbònica—, per obtenir el títol s’han de complir «els requisits necessaris». Primer de tot, «cal que la concessió del títol sigui demanada per l’entitat, que ha de tenir més de 25 anys d’antiguitat». A més, «ha de gaudir d’una notable implantació social, com a conseqüència d’haver desenvolupat amb normalitat, durant aquest temps, una important i ininterrompuda activitat en el camp del seu objecte social». Ara bé, «aquests requisits només seran la pauta» general, perquè en tots els casos el títol dependrà del «coneixement i decisió superior» de «Sa Majestat el Rei o el membre de la família reial destinatari de cada petició».
De tots aquests requisits que explicava la mateixa Casa del Rei, l’esmentada Acadèmi balear únicament en compleix els de tenir més de 25 anys d’antiguitat —fou inventada el 1992— i de poder ser objecte de la discrecionalitat favorable del rei o d’algun membre de la seva família directa. Perquè el que és tot allò de la «implantació social», «normalitat», «important activitat»... res de res.
En els trenta-dos anys transcorreguts d’ençà que fou inventada, la dita Acadèmi ha tingut una activitat més aviat minsa. Tal com es pot comprovar a la seva pàgina web, únicament hi consta que ha organitzat tres actes: un primer i únic Congrés de Filología Baléà, que es va celebrar el 1993 sota el lideratge de qui assegura ser filòleg «de sa llengo baléà», Mikel Garau, exfuncionari del Ministeri de l’Interior i que, segons consta en el seu currículum, no està llicenciat per cap universitat; la publicació d’una «gramàtica baléà» el 2005, i, finalment, la publicació l’any passat d’una traducció del castellà al baléà d’El Principito, que titularen El Principet. La resta de l’activitat acadèmica s’ha limitat a difondre articles d’opinió —gairebé tots en castellà— que un petit grapat dels seus fidels han publicat en els mitjans de comunicació, tots orientats a negar la unitat del català i a afirmar l’existència del baléà com a idioma diferenciat des de temps molt pretèrits.
El més conegut dels noms que fan part d’aquesta entitat és el de Carlos Delgado, que va ser el cap visible del sector anticatalanista i ultradretà del PP, batlle de Calvià entre 2003 i 2011 i conseller de Turisme entre 2011 i 2013, sota la presidència del govern de José Ramón Bauzá, i que des que abandonà la política activa publica articles d’opinió en una capçalera dretana digital mallorquina.
L’Acadèmi explica així en la pàgina web el perquè de la «gramàtica baléà»: «L’añ 2004, se va edità, per aquest’Acadèmi, sa gramàtica normativa d’es baléà. No’s una gramàtica inventada, ês una gramàtica sortida d’ets estudis y modernisassió de sa gramàtica d’En Juan Pèp Amengual de 1835 y 1872 y de sa gramàtica menorquina d’En Julio Soler de 1858. Gramàtica p’ets habitants d’aquesta tèrra, lo que vol dir qu’amb aquest’escrittura gramatical no se pod perdre may ni sa fonología ni s’identidat d’es nostro pobble, fonología y identidat únicas a n’el món. Colsevol pobble d’el món escríu amb sa séva fonolgía y identidat pròpi».
Val a dir que, si bé no consta entre les seves reconegudes actuacions, aquesta organització també va promocionar un partit ultradretà amb la bandera gairebé única de la defensa del seu idioma peculiar: Unió d’es Pobble Baléà, fundat el 1997 a Menorca, que també actuà a Mallorca com a Unió des Centro Baléà. Aquesta formació es presentà a cinc municipis menorquins a les eleccions locals de 1999, en els quals recollí menys d’un 1% de suports. Als comicis al Parlament del mateix any va obtenir 568 vots a totes les Illes, l’1,7%. El 2003 tornà a presentar-se al Parlament per Menorca —en coalició amb el Partit Renovador de les Illes Balears— i va recollir 130 paperetes, el 0,4%; a la resta dels territoris insulars no va fer candidatures. A les eleccions locals d’aquell any, a Menorca es va fer famosa la seva candidatura al municipi d’es Migjorn Gran, quan un dels candidats denuncià que ell no sabia res de la seva presència a la llista electoral i havien usat sense permís el seu nom i DNI. Als comicis al Senat de 2004, la candidatura ultra per Mallorca va arribar als 422 suports, el 0,09%. Als del Parlament de 2007 en va recollir 689 a les Balears, el 0,1%.
És obvi que la citada Acadèmi no gaudeix de cap reconeixement social, filològic ni, tan sols, a la vista està, politicoelectoral. Així i tot, el rei espanyol, Felip VI, ha volgut concedir-li el títol de «reial» que el grupuscle tradueix al seu particular idioma: «reyal».
Polèmica
El reconeixement «reyal» a la fantasmagòrica entitat ha provocat una polèmica intensa a les Balears. En el món polític només Vox s’ha congratulat per la concessió del títol a l’anticatalanista grup. La resta de formacions polítiques ha mostrat la seva estupefacció davant d’un reconeixement que ningú entén. Més per Mallorca ha «exigit» a la Casa del Rei una «rectificació» i que demani «disculpes». No en fa comptes: ja ha dit que no hi haurà rectificació.
El govern de Marga Prohens considerà, segons va afirmar el seu portaveu Antoni Costa, a preguntes dels periodistes, que «aquí tenim una llengua pròpia, que és el català, que és la pròpia de Balears, i el Govern no discuteix el que disposa l’Estatut (pel que fa al català) ni tampoc la unitat de la llengua».
El president de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Històrics, Genealògics i Heràldics, Román Piña, historiador del dret, professor de dret jubilat de la Universitat de les Illes Balears (UIB), es mostrà força contundent en declaracions al diari de Palma Última Hora: «A Madrid haurien de tenir la suficient intel·ligència per adonar-se que no es pot donar un títol de “reial” a una societat» que no té «una trajectòria consolidada». És rellevant aquesta opinió, perquè Piña és conegut per la seva ideologia conservadora i per haver donat suport a un grup que defensa l’ús de l’article salat en lloc del literari —la Fundació Jaume III—, cosa que podria fer pensar que hi ha certa convergència amb la dita Académi. Però en absolut és així: «Aquest grup, quants de doctors (en filologia) té? Quina gent experimentada (en la disciplina) el compon?». I concloïa que «és una vergonya» que se li hagi concedit la distinció.
En el mateix diari Nicolau Dols, president de la secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i catedràtic de Filologia Catalana de la UIB, dubtà del caràcter de vertadera acadèmia del grupuscle citat: «La normativa no s’ha modificat i el tractament que se li atorga a aquesta entitat és com el d’un club de futbol o una confraria. No tenim res a dir sobre l’assumpte».
Antoni Llabrés, president de l’Obra Cultural Balear, també s’ha mostrat molt crític. Recorda que «l'Institut d’Estudis Catalans és l’autoritat acadèmica legalment reconeguda i el seu àmbit d’actuació comprèn totes les terres de llengua catalana» i, a més, «d’acord amb l’article 35 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, la institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana és la UIB». Així que poc més troba que es pot afegir, excepte deixar clar que «donar carta de naturalesa per part de la Casa del Rei a un grupuscle marginal i acientífic, proper a l’extrema dreta, resulta senzillament esperpèntic».
La Plataforma per la Llengua a les Illes Balears carregà contra la decisió, la qual demostra, a parer seu, «la connivència de Felipe VI i la Casa Reial espanyola amb el secessionisme lingüístic». Recordà que «el secessionisme lingüístic» no ha pretès mai «defensar o valorar les variants, sinó reforçar la supremacia legal i simbòlica del castellà i impedir que els catalanoparlants, que units són molts milions de persones, puguin forçar l'Estat a tractar-los amb igualtat». Constatava així mateix que a les Illes «s'ha explotat» el secessionisme amb poca «fortuna» i que els intents per l’estil han esdevingut a tots els Països Catalans: «Es va intentar fins i tot a Catalunya, amb els moviments del tortosinismo i el leridanismo, en l’època de les dictadures de Primo de Rivera i Franco...», I, sobretot, «tot i ser acientífic i contrari al consens filològic, s’ha practicat al País Valencià, on s'ha explotat la denominació històrica de valencià per promoure la divisió». Al parer d’aquesta associació, la causa de tot plegat és ben clara: «El nacionalisme espanyol castellanista veu una amenaça en la unitat dels parlants, i per això intenta dividir la llengua. Atacar la unitat de la llengua és atacar els parlants!».
La UIB i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) també han criticat la concessió del títol a l’organització ultra. Les dues institucions recordaren a la Casa del Rei tota la normativa legal vigent pel que fa a la llengua i titllaren la decisió de «transgressió evident». Un flagrant incompliment, al seu entendre, «del que estableix la filologia, la història i la jurisdicció que regula la llengua» a l’arxipèlag i, en conseqüència, «volem expressar el nostre rebuig i la nostra oposició rotunda a la concessió del títol de “reial” a aquesta associació, així com al nom que porta i al seu propòsit de fixar una norma per a la llengua parlada a les Illes Balears».
A pesar que totes les institucions oficials que tenen responsabilitats sobre la llengua a les Balears —Govern, UIB i IEC— s’han expressat amb rotunda claredat, la Casa del Rei —segons recollí el dia 1 de maig el Diario de Mallorca— assegurà que ha consultat i demanat opinió a «totes les institucions» balears implicades —sense identificar-ne cap ni una— i reafirmà la concessió del títol de «reyal» al grup ultradretà i furibundament anticatalanista, el qual, catapultat pel suport monàrquic, la setmana passada reclamà formalment que es consideri el baléà com a «llengua minoritària» oficial a l’Estat.