-Què els ha animat a reaccionar i prendre aquesta mesura?
-Cal explicar que Andorra ja tenia una llei ads del 1999 que s’ha mantingut fins la data. Molts dels objectius que tenia aquesta llei s’han traslladat a la que vam aprovar dijous passat, com ara el de vetllar per la qualitat de la llengua com a eina de la nostra identitat i sobirania. Volem que el català sigui la llengua social utilitzada. En aquella llei ja es preveien quins eren els drets i les obligacions de les persones que treballen a Andorra i els drets de les persones que hi viuen per a poder ser ateses en català. Vint-i-cinc anys després hi havia temes que s’havien de modificar i d’actualitzar.
-Quins?
-Per exemple, al 1999 no existien el treball telemàtic ni les xarxes socials. L’objectiu que buscava la llei de 1999 que el català fos llengua social i que la gent s’hi pogués adreçar a tots els comerços i establiments d’Andorra i ser atès en català, després de 25 anys, calia reforçar-lo degut al canvi de context. Fa un any que estem al Govern i a la campanya electoral, des de Demòcrates ja vam incloure al programa que calia buscar la manera d’associar els permisos de residència amb els coneixements mínims de la llengua catalana. I això és el que vam fer després d’un treball previ, quan vam presentar el projecte de llei del Consell General amb la voluntat que, de cara al 2026, les persones que després d’un any treballant a Andorra vulguin renovar el seu permís de residència, haguessin d’acreditar uns coneixements mínims de la llengua. Per això vam proposar, en un primer moment, un curs de trenta hores, proposta que passats aquests mesos des que vam el projecte de llei i amb les esmenes corresponents ha evolucionat. La proposta que han fet els grups parlamentaris és que, a partir del 2026, aquestes trenta hores de curs que donarem durant un any i mig siguin per a demanar un A1 per a la primera renovació de residència i un A2 per al segon any de renovar la residència. En un primer moment havíem previst actuar sobre un determinat sector de la població que treballa al sector serveis, i la comissió ha evolucionat fins demanar que cap al 2029 tots els permisos de residència que hi hagi a Andorra, que en són uns quants, tots excepte els dels temporers, hagin d’acreditar el nivell mínim de català. Tornant a l’origen de la pregunta, què ens va motivar a haver d’anar cap aquí? Les enquestes sociolingüístiques ens indiquen que l’ús social del català s’està perdent. En tots els àmbits relacionats amb les entitats oficials i els treballs oficials sí que s’utilitza, però als àmbits socials no tant. Això ens fa reforçar aquests objectius.
-Tots els grups parlamentaris, a excepció d’Andorra Endavant, han acceptat la proposta.
-Crec que tots els partits coincidim que hi ha una feina a fer per la nostra llengua. Som l’únic país del món que tenim com a única llengua oficial el català. Som un país d’acollida, que rebem molts treballadors, majoritàriament espanyols, però des de fa uns quants anys també extracomunitaris, sobretot de països sud-americans. Som un país que ha conviscut amb el castellà i el francès des de fa molts anys, i nosaltres volem continuar convivint amb altres llengües sense que això vagi en detriment de la nostra llengua oficial. La llengua és un signe d’identitat i sobirania i no l’hem de veure com una barrera, sinó com una eina integradora, de cohesió, que ens permet relacionar-nos i teixir una societat més integradora i millor.
-A nivell social hi ha hagut algun tipus d’oposició cap a aquesta mesura?
-Que sapiguem, no. Abans de presentar el projecte de llei el vam presentar al sector socioeconòmic i a diferents entitats, com ara els sindicats existents als país que representen tots els treballadors, i no hi va haver cap oposició. La valoració va ser positiva. Que coneguem no hi ha oposició. Potser puntualment sí, però a nivell general no. No ens han arribat queixes per part dels actors socioeconòmics.
-El resultat de la pèrdua de l’ús social del català és fruit de les migracions o també de la ingenuïtat davant aquest fenomen?
-Un país com Andorra, que necessita tanta migració per treballar, que està entre França i Espanya i que, per tant, té la facilitat de conèixer aquestes dues llengües, ha fet possible que la gent que vingués d’arreu es pogués comunicar en una d’aquestes llengües potser sense necessitat d’aprendre el català. A això, si a més a més s’afegeix que fins fa trenta anys no hi havia escola andorrana, sinó que les escoles es desenvolupaven sota els sistemes educatius francès i espanyol –com per exemple persones de la meva generació que estudiaven en un sistema educatiu en què pràcticament totes les assignatures es feien amb textos en llengua castellana–, doncs també ha fet que moltes generacions coneguin perfectament aquestes llengües. Aquesta facilitat de poder parlar qualsevol de les tres llengües ha anat en detriment del català.
-Quina evolució esperen que tinga aquesta mesura? Quin objectiu tenen?
-Nosaltres, com a objectiu principal, volem que tothom es pugui adreçar al sector comercial, restaurador i hoteler sense haver de canviar de llengua i anar augmentant l’ús social del català. I després, a més a més, és força important un dels canvis significatius d’aquest projecte de llei, que és la creació de dos organismes per fer-ne seguiment de la implementació: un organisme col·laborarà amb el Departament de Política Lingüística a l’hora d’establir mesures que tinguin a veure amb la llengua i l’altre organisme, més polític, haurà de presentar uns plans anuals al Consell General en forma d’informe per fer el seguiment de la implementació de la norma. Un altre dels canvis substancials que ajudarà a millorar l’ús social de la llengua és el fet que tota la responsabilitat no recaigui, com fins ara, en el Departament de Política Lingüística del Ministeri de Cultura, sinó que altres institucions, com ara el Consell General o els comuns –a Andorra en tenim set–, hauran de vetllar per fer els seus reglaments de normatives lingüístiques dintre les seves administracions. Això ens ajudarà a assegurar que el treball també s’organitzi dins dels comuns o des del Consell General i aquestes institucions facin complir la norma lingüística, i tot plegat farà que l’ús social del català creixi.
-Hi ha alguna cosa més que vulga dir i que potser no li hem preguntat?
-Cal enviar un missatge tranquil·litzador a les persones que estan preocupades perquè creuen que no podran superar aquest examen A1. Aquesta norma entrarà en vigor a partir del 2025 per a aquelles persones que arribin a partir de l’any citat, que s’hi vulguin quedar i, per tant, hagin de renovar la residència per al 2026. A ells se’ls demanarà aquest curs de 30 hores i després el nivell A1. Enviem un missatge tranquil·litzador: seran exàmens bàsics i no serà difícil tindre uns coneixements suficients de català per poder integrar-se millor al país en què volen residir. L’objectiu és fer que totes les persones que vinguin a Andorra s’integrin millor en la nostra societat.