La gent espera asseguda, per la pantalla passen fotos de Pedro Sánchez i la sala s'omple d’aplaudiments. Com un in memoriam de gala cinematogràfica però, en aquest cas, pel redemptor ressuscitat del socialisme. «Endavant president!» és el logo escollit per tancar el vídeo amb una imatge del president espanyol al costat del candidat Salvador Illa. Tota la comunicació de campanya per les eleccions del 12 de maig gira al voltant de la idea de visibilitzar Illa com a president, un relat que les ments pensants del socialisme català ja han començat a construir durant tot el darrer mandat amb la parafernàlia del Govern Alternatiu i la seva presidència.
En plena festa major del sanchisme, però, tots els aplaudiments se’ls ha endut el president espanyol reforçat internament després que aquest divendres passat obris la porta a deixar el Govern per la pressió mediàtica de la dreta i l’extrema dreta cap a la seva dona i que aquest dilluns hagi optat per romandre a la Moncloa. Cada cop que es mencionava l’espectre de la resistència sanchista, la sala tallava el discurs amb aplaudiments. Menys que no pas els dies de letargia, afirmen alguns dels assistents als actes del cap de setmana, en especial el del dijous a Sabadell.
Mataró és un dels feus socialistes de la corona metropolitana. La tretzena ciutat dels Països Catalans, amb 130.000 habitants, només ha conegut un alcalde no socialista entre 2011 i 2015, amb el convergent Joan Mora. Abans, quatre anys de Joan Majó, vint-i-un de l’històric Manuel Mas i set de Joan Antoni Barón, present a l’acte. Ara, David Bote porta tres mandats seguits, el darrer amb el 33% dels vots i 11 de 27 regidors. Tenen el públic a la butxaca abans de sortir a l’escenari de la sala d’actes del TecnoCampus. Música a tot drap, ovació, petons i banys de masses abans de començar a parlar. Marca de la casa dels socialistes quan trepitgen terreny favorable.
«Alcalde!» crida un militant històric quan Bote es disposa a començar un discurs en perfecte bilingüe -mai més de dues frases en una mateixa llengua-, com ja és de costum als actes dels socialistes d'ençà que van veure les orelles al llop amb la irrupció de Ciutadans. «Avui hem sabut que Pedro decideix seguir al capdavant del Govern». Aplaudiments. «És el primer míting de la meva filla». Més aplaudiments. Una de quotidianitat i una de sanchisme. L’alcalde mataroní ha reconegut sentir-se identificat en la situació de Pedro Sánchez perquè «Molts i moltes de nosaltres ho hem viscut en molts moments de la nostra trajectòria política. Si mirem enrere, recordem la pressió que vam viure durant els mesos del Procés».
La número dos d’Illa, la maresmenca Alícia Romero, també ha començat el discurs, tot en català, informant que les seves filles eren a l’acte: «volien venir a veure en Salvador, sobretot». Jugant a casa, ha aprofitat per reivindicar l’impuls de TecnoCampus per part del PSC per criticar als governs independentistes. «Salvador necessitem governs valents, amb autodeterminació, amb ambició. No com el que tenim ara, que no ens ha ajudat res amb el TecnoCampus». Per contra [alerta sanchista] ha agraït el suport del Govern d’Espanya als inicis del projecte. «El Govern d’Espanya socialista sí va creure en nosaltres. Per això és important que Pedro Sánchez ens hagi donat la notícia que es queda. Perquè ell creu en la ciència, en el coneixement...». Aplaudiments. «Avui guanya la resiliència, la lluita, els valors de la gent d’esquerres, que volem donar el poder a la gent, que no volem que el poder el tinguin les elits», segueix Romero que ho rebla afirmant que «necessitem Pedro Sánchez al Govern d’Espanya perquè després pugui acompanyar a Salvador Illa al Govern de Catalunya».
Si l’estratègia de Sánchez no tenia la mirada posada en Catalunya, clarament els socialistes catalans fan mans i mànigues per rodar a rebuf.
També Illa ha jugat la carta després que la platea es posés dempeus per rebre’l. El candidat del PSC ha exposat que havia estat «un dia intens» en què al matí havien estat «pendents de Sánchez» i d’un «període de reflexió en el qual ha donat a conèixer a la majoria de la ciutadania el seu rostre més humà». L’exalcalde de la Roca del Vallès, pocs minuts abans de Mataró, ha reivindicat que la decisió del president de l’Estat és «una garantia que la política desplegada entorn de Catalunya seguirà» perquè «entén la política com un servei públic». Ha presentat, a més, les eleccions, establint un paral·lelisme entre la campanya contra el PSOE amb la situació catalana, com «un primer pas perquè diguem no a una determinada manera de fer política» perquè «d’això també van les eleccions del dotze de maig. Quina política volem? Volem una política entesa com a servei públic o entesa com ocupar i estar al Govern al preu que sigui».
El líder dels socialistes catalans ha apel·lat també a la necessitat d’una «tercera gran transformació de Catalunya d’ençà de la recuperació de la democràcia». La primera l'ha situat als anys vuitanta -«Hi va tenir un paper fonamental, no em sap greu dir-ho, Jordi Pujol»- i la segona durant els governs de Maragall i Montilla. Després, manifestava, «han vingut deu anys perduts» que han provocat que, entre altres coses, ara «estiguem mirant al cel i pregant perquè segueixi plovent perquè no estem preparats per una sequera». La recepta dels socialistes catalans? «Un autogovern fort, excel·lent, implicant-nos en l’Espanya plural i diversa, i sent presents a Europa». Tot, clar, de la mà de Sánchez que amb el seu anar i venir és la millor carta d’uns socialistes que en aquesta campanya electoral ja partien amb els vents demoscòpics a favor seu.