Malgrat que va néixer a Girona —perquè la seva mare hi tenia plaça de professora de català—, Gal·la Martí diu que és de València, que ha crescut al barri de Russafa, i a vegades matisa que també se sent d’Albaida. Avui, però, torna a viure a Catalunya, i hi compagina una doble vida. Als matins, com la seva mare, fa de professora de català en un institut del Vallès. Després de dinar, deixa els nens enrere i es posa davant la càmera per convertir-se en creadora de continguts. Per les seves xarxes personals, però també, des de fa unes setmanes, per Som EVA, el projecte de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per abocar contingut en català a les xarxes dels més joves.
Amant de la llengua, Martí explica que, quan anava a l’institut, feia de “dictadora”. Va estudiar batxillerat en un dels quatre centres que oferien el currículum en valencià, però assegura que “tot era una farsa”. “Tothom parlava castellà, els professors feien classe en castellà, però jo demanava sempre que em donessin els apunts en català i me’ls donaven”, relata.
Així, va acabar estudiant Filologia Catalana a la Universitat de València. A mitja carrera, va passar un curs a Barcelona, com a part d’un projecte de mobilitat acadèmica, i va decidir quedar-s’hi, per acabar el grau i fer el màster d’educació. Poc abans de fer el canvi, en temps de pandèmia, Martí va començar a fer contingut en català a les seves xarxes. I així va començar tot.
“Em van contactar de canal Malaia i hi vaig començar a col·laborar. Llavors ho fèiem tot de manera voluntària, sense cap mena de remuneració, només per ganes”, conta. Amb el temps, el seu perfil ha anat creixent i fa uns mesos va rebre una trucada de Som EVA que li proposava que es presentés a un càsting. “I el vaig anar a fer”.
Sigui per casualitat o per destí, li van sortir dues feines a Catalunya alhora: la creació de continguts per Som EVA i una posició com a professora de català en un institut del Vallès. No s’ho va haver de pensar. Diu que treballa molt, però que li fa molt feliç estar vivint aquesta experiència.
—Com et sents com a creadora valenciana al principat? Es té prou en compte el País Valencià, des del principat?
No, crec que no es té en compte el País Valencià. Hi és en segon pla, s’esmenta… I puc arribar a entendre que no és la prioritat, el País Valencià. Tot i això, en cap moment m’he sentit exclosa. De fet, tot el contrari. Moltes vegades, quan canvio una paraula i l’adapto a l’oriental, em diuen: no ho facis, mantingues el teu dialecte. I crec que des de la ‘Corpo’ s’està alimentant la diversitat de dialectes i això està molt bé.
—TV3 té la delegació del País Valencià; en canvi, a EVA no hi ha creadors valencians a València o a les illes. Què en penses?
Estem totalment exclosos a escala de territori. Però també crec que el País Valencià està a anys llum de Catalunya en creació de continguts. No té la qualitat ni els recursos, i no té la qualitat perquè no té els recursos, per arribar al que s’està fent a Catalunya. I jo entenc perfectament que no interessi el País Valencià si no hi ha qualitat. Perquè al final el que s’està aconseguint des de Som Eva és una xarxa potent de molta qualitat que el que volen és créixer. Per tant, si veuen qualitat, crec que l’agafen, de qualsevol territori. Podria haver-hi una delegació de contingut al País Valencià? Podria ser-hi.
—Sents que has hagut de marxar, per poder viure de la comunicació en català?
Soc la valenciana que ha marxat a Catalunya perquè Catalunya li dona de menjar en la creació de continguts. Em diuen ‘ens has abandonat’. No us he abandonat, però he marxat per créixer. Tot i que cada cop es facin més coses, la qualitat no és la mateixa. Al final és un problema social, l’autoodi que hi ha al País Valencià no ens permet pensar que en català es pot fer qualsevol classe de contingut. No ens ho creiem. I, tot i que no m’agrada i soc superpancatalanista, entenc que des del punt de vista del Principat que es prioritzi el que està funcionant i que no es tinguin en compte territoris que no funcionarien.
—Seguiràs en els dos fronts: l’educació i la comunicació?
Sempre dic que el meu treball, la meua feina és professora de català. Sí que és cert que la comunicació i la creació de continguts m’agrada molt. Ara, si hagués d’escollir escolliria la comunicació, perquè és una oportunitat que no vull desaprofitar. Tant de bo poder acabar vivint, ni que sigui una temporada, de la creació de continguts i de la comunicació. I després, amb els anys, sempre podria tornar a l’educació.
—No deixa de ser educar d’una altra manera, no?
Sí, tot i que quan estic pel carrer fent entrevistes, de tant en tant em surt algun castellanisme i penso que soc com Hannah Montana. A classe em dedico a educar i a ser molt correcte, i tinc la formació i les eines per saber com educar en català de manera lúdica i dinàmica i després els nanos em veuen dir algun castellanisme o alguna cosa més informal… Però bé, han d’entendre que soc una professora jove i que m’agrada fer aquestes coses, també.