Hi ha una trobada a Spremberg, al sud de Brandenburg. O, en paraules de la Bianca, “a tocar de Polònia, al costat de Saxònia, on acaba el món”. Aquí es congreguen nou persones que conformen el grup #unteilbar (‘indivisible’) de Spremberg.
El grup fa tres anys que convoca actes a la plaça del mercat, vespres de cine, commemoracions de pogroms, tallers. “Defensem la solidaritat i la convivència a la ciutat”, diu Alexander. I quan l’extrema dreta es manifesta a la ciutat, també organitzen contramanifestacions, com el novembre del 2022. Les dretes també arriben de fora, “per la pedra”, explica l’Anne, una treballadora social jove. Com la resta de companys seus, no vol que surti publicat el seu nom complet.
“La pedra” se suposa que en el passat marcava el centre geogràfic del Reich alemany. El 20 de gener hi va haver una nova trobada a la pedra de Spremberg instigat per la Dreta, un partit menor d’ultradreta. El grup #unteilbar de Spremberg va organitzar una contramanifestació, 50 persones hi haurien anunciat la seva presència, però n’hi van anar cinc-centes, diuen.
Tres setmanes després, volen fer una valoració de la seva acció. Quin fou el comportament de la policia? Com fou la presència dels ultradretans de prop i de lluny? Eren prou potents els altaveus per a tanta gent? Es pot comparar la seva acció amb la manifestació de Guben on els ultradretans van arribar a amenaçar els contramanifestants? “Aquí estàvem segurs que hi havia prou presència policial, encara que els nazis ens van envoltar i ens van filmar”, diu la Bianca, cofundadora del grup.
S’ha de donar més importància a la seguretat, en això tots coincideixen. I la pròxima acció s’ha de dur a terme abans de les eleccions municipals del juny, encara que en un principi no volien fer grans coses durant la campanya electoral. “Ara això ja és igual”, diu Bianca. “Hem d’aprofitar aquesta empenta actual i mostrar que aquí també hi ha gent que no vota l’AfD.” L’impuls de què parla no només ha arribat a Spremberg, sinó que el grup també dona suport a accions que es fan en localitats properes i explica a gent menys experimentada com s’ha de registrar una manifestació.
La pregunta és quant durarà aquesta empenta al sud de Brandenburg i en altres regions del país, o sigui de quina manera seguirà el moviment democràtic que s’ha originat les últimes setmanes i que ha provocat que a les grans ciutats centenars de milers de persones sortissin al carrer, així com sorprenentment molta gent també en moltes altres ciutats no tan grans.
La resposta podria influir en el resultat de l’AfD en les pròximes eleccions municipals, europees i dels estats federats. El partit ultradretà no només podria aconseguir encara més batllies i districtes de l’est d’Alemanya, sinó esdevenir primera força als parlaments de Saxònia, Brandenburg i Turíngia. És possible que, fins i tot, extremistes de dretes passin a formar govern, com el cap de l’AfD a Turíngia Björn Höcke.
Tanmateix, l’estat d’ànim pot estar canviant en aquests moments. Per primera vegada en quatre anys, l’AfD retrocedeix en les enquestes uns cinc punts percentuals fins a l’actual 18%. De tendència, encara no se’n pot parlar per la inexactitud d’aquestes enquestes i perquè els resultats sovint oscil·len. A més, podrien tenir-hi una influència altres factors, com ara el nou partit de l’ex de Die Linke (L’esquerra) Sahra Wagenknecht. En qualsevol cas, crida l’atenció. L’analista electoral Thorsten Faas parla d’un “enfonsament massiu de l’AfD”.
Les manifestacions hi haurien pogut contribuir. Centenars de milers de persones protesten des de fa setmanes contra l’extrema dreta. Només a Hamburg es van concentrar un dia de gener unes 180.000 persones. Almenys igual de significatives són les xifres d’algunes ciutats menors de l’est d’Alemanya. 400 manifestants a Forst, 500 a Prenzlau, 700 a Sonneberg, un lloc on hi ha el primer govern de districte de l’AfD. Si es calculen proporcionalment els assistents d’aquestes manifestacions a la població de les grans ciutats, se n’evidencia la força: les aproximadament 300 persones que fa poc van sortir al carrer a Gransee, a l’estat de Brandenburg, equivaldrien a uns 190.000 manifestants a l’actual Berlín.
David Begrich, sociòleg magdeburguès coneixedor de l’escena de l’extrema dreta a l’est d’Alemanya, parla d’un “canvi de tendència” en ciutats menors. “Per primera vegada d’ençà del 2015 es posa en dubte l’hegemonia dels extremistes de dretes a les zones rurals, especialment entre la gent que hi viu.” Begrich veu un “possible punt d’inflexió cap a una opinió pública democràtica més oberta”. Fins ara, en molts punts de l’est d’Alemanya això ha estat gairebé imperceptible. Les associacions acostumen a ser un punt de trobada de la gent de dretes. Partits com l’SPD o els Verds a vegades ni tan sols disposen de grup local. Ara, però, diu Begrich, “la societat civil podria fer tremolar de manera duradora les bases del domini de les dretes”.
Pel que sembla, el canvi ja mostra uns primers efectes, no només a Neuruppin o Naumburg, sinó també al centre del poder federal. Actualment, s’estarien “capgirant les realitats polítiques”, així ho formula la diputada al parlament alemany pels Verds Paula Piechotta, de Leipzig, que assegura notar-ne els efectes al parlament de Berlín: “L’AfD es mostra insegura i la CDU, de cop, se’n desmarca de manera molt més evident.” La diputada creu possible que en el futur hi hagi noves majories als parlaments a favor de mesures contra els anticonstitucionals. “Aquestes manifestacions també fan que els representants del govern es replantegin les coses”, diu Piechotta. “Fa uns mesos ningú no hauria parlat de procediment d’il·legalització i ara aquest debat està en marxa.”
Altres observadors hi veuen noves amenaces. L’experta en extremismes Julia Ebner, que treballa d’investigadora a la Universitat d’Oxford, avisa d’un augment de la violència. “Els radicals de dretes estan vivint una humiliació quan veuen que surten al carrer centenars de milers de persones a manifestar-se contra ells”, afirmà Ebner al Berliner Morgenpost. “Les manifestacions massives poden radicalitzar una part de la ultradreta i de l’AfD.”
Al seu torn, David Begrich ho veu de manera semblant. Les mobilitzacions haurien creat al món rural de l’est d’Alemanya un “buit hegemònic” dolorós per als radicals de dretes, de manera que de sobte s’ha fet visible que l’extrema dreta no representa ni la majoria ni molt menys “el poble”. “Això vol dir que l’AfD mostrarà una reacció a l’actual situació”, diu Begrich, “cal estar preparats per a un contraatac”.
De com es podria produir aquest contraatac, s’ha pogut entreveure darrerament. Quan unes 800 persones van sortir al carrer a favor de la democràcia sota una pluja torrencial a Dippoldiswalde, Saxònia, a principis de febrer, els ultradretans es van enfrontar amb els manifestants i la policia. Haurien cridat lemes com ara “Alemanya per als alemanys, estrangers fora” i s’hi hauria vist almenys una salutació hitleriana. A Grimma, prop de Leipzig, les forces de seguretat van haver d’intervenir diverses vegades per mantenir a ratlla els provocadors. A Finsterwalde i Senftenberg els seguidors de l’AfD es van enfrontar als manifestants i a Lübben els tractors es van aplegar al punt de la concentració i van formar una amenaçant posada en escena, encara que els responsables no ho haguessin pensat després com a contramanifestació.
També a Herzberg, al sud de Brandenburg, van aparèixer tractors en una mobilització i van arribar a la plaça del mercat. La intenció que amagaven no se sabia i durant la concentració van començar un concert de botzines, explica l’organitzador Christian Nürbchen, que diu que durant un minut de silenci en record de les víctimes de l’holocaust es van sentir rialles d’entre les files dels pagesos. Afegeix que al llarg de l’acte va reconèixer entre els pagesos un home que comparteix continguts antisemites a les xarxes socials.
Explica que va demanar a la policia que expulsés aquest home de la mobilització i que llavors els pagesos, en reacció a aquest fet, haurien iniciat espontàniament una manifestació pròpia. “L’ambient a la plaça es va anar enrarint i tenia por que pogués escalar”, diu Nürbchen. Per això, diu, va decidir donar per acabada la convocatòria abans d’hora. Nürbchen explica que fa anys que és actiu en la lluita política contra el feixisme i que ha crescut amb l’amenaça dels radicals d’extrema dreta. D’ençà del 2021 és el vicepresident a Brandenburg del partit satíric El Partit. Afirma que fa tres anys va haver de viure durant un temps sota protecció policial.
Nürbchen opina que les persones d’extrema dreta han passat a actuar de manera més estratègica que abans. “Són amables, somriuen i donen la mà, però en realitat esperen el moment adequat per molestar”, diu. “El moviment s’ha radicalitzat els últims anys, i alhora n’ha après.” Tanmateix, no pensa a deixar-ho córrer. Aquesta setmana té lloc la primera trobada entre diversos organitzadors prodemocràcia. “Els darrers dies ens preocupaven especialment els infiltrats en la manifestació, però va ser un èxit: hi havia 500 persones, tenia llàgrimes als ulls.” Ara, els activistes se centren en com fer que aquest entusiasme no perdi força.
La cosa no es limita a les provocacions i els atacs als marges de les concentracions. A Niederdorf, a la zona de les muntanyes Metal·líferes (Erzgebirge), diversos atacants haurien apallissat un jove de 22 anys perquè aparentment van associar la seva vestimenta a una ideologia d’esquerres. I al servei de missatgeria Telegram, el grup Turíngia Lliure ha anunciat que “marcarien amb adhesius tots els establiments i negocis” que es mostrin implicats en les iniciatives contra les dretes.
El perill que tals intents d’intimidació aconsegueixin el seu objectiu és gran. “L’est d’Alemanya és d’ençà d’uns 35 anys un camp d’experimentació per a l’extrema dreta, i fins ara aquests actors i partits han resistit tota manifestació”, diu el sociòleg Begrich. “Malauradament, el momentum actual d’esperança és molt fràgil.”
Però què li caldria a la societat civil de l’est d’Alemanya per poder oposar resistència de forma duradora? Presumiblement unitat, però això no és tan fàcil d’aconseguir. Qui pot convocar manifestacions contra l’extrema dreta, qui pot fer discursos, qui pot anar-hi? Les respostes a aquestes preguntes poden ser diferents en funció del bàndol polític. Qualsevol que sigui membre d’un partit diferent de l’AfD, es veu ràpidament exposat a l’acusació de fer campanya, especialment en aquest any que està farcit d’eleccions. Associacions, esglésies o sindicats es veuen confrontats amb l’exigència d’imparcialitat.
“Tenim constantment aquesta mena de discussions”, diu René Nowitzki, que va organitzar una mobilització a Senftenberg, al sud de Brandenburg. “Es va utilitzar en contra meva que en el passat havia estat militant dels Verds.” Diu que no va convidar a propòsit cap representant de cap partit com a orador en la mobilització, però que els partits naturalment poden convocar la gent, “en això no hi veig cap problema”.
Segons Nowitzki, la por també hi té un paper. “Hi va haver algunes persones, a les quals jo havia demanat que participessin com a oradores, que temien possibles atacs i que no van voler participar-hi.” Afirma ser conscient que la situació al sud de Brandenburg és inquietant, però no es vol deixar intimidar. “En els temps del nacionalsocialisme també hi hagué oposició, i en aquell moment van córrer riscos molt més grans que no pas nosaltres avui dia”, diu Nowitzki. “Si aquells van poder, nosaltres també.” Ell no vol parar i precisament ara està en marxa la planificació per a l’abril d’un acte de dansa a favor de la democràcia a la plaça del mercat.
Encara no queda clar si les manifestacions modificaran de manera permanent i real el clima social, però això es decidirà més aviat a les grans ciutats. “Per a l’AfD, fan més mal 300 manifestants a Greiz o Grimma que no pas 30.000 a Berlín o Hamburg”, diu el sociòleg Begrich. I una cosa similar val per a la societat civil democràtica. A les ciutats petites no es pot sortir al carrer de forma anònima i cada mínima mobilització es converteix directament en un diàleg civil. “Qui surt a protestar a Berlín potser ha d’invertir tres euros per comprar el bitllet del tramvia”, diu Begrich. “Qui surt al carrer per la democràcia a Bitterfeld o Borna, hi ha de posar molt més, concretament valentia.”
Un exemple de com es pot animar la gent a les zones rurals es pot trobar a la localitat brandenburguesa de Luckenwalde. Allà, Caroline Fritsch, de 35 anys, ja ha organitzat una concentració i una manifestació al carrer. En ambdues ocasions, hi van acudir més de 500 persones, però Fritsch hi veu un problema fonamental: “Sembla que molta gent encara no té clar que aquestes accions no estan pensades com a resposta a l’actual govern, sinó contra el feixisme.”
És així com ella també s’explica que algunes persones no s’hi impliquin. “Encara hi ha certa gent i certes organitzacions que podrien parlar i aconseguir coses, però que se’n mantenen al marge.” Fritsch i el seu equip estan estudiant ara com poden seguir les accions i es parla d’un concert, assemblees ciutadanes i una exposició. Fritsch assegura que fins ara ningú no ha obstaculitzat les manifestacions, sols en xarxes socials hi ha hagut burles i insults, però afirma poder-hi conviure.
A Spremberg, els plans ja són més concrets: una manifestació al mes de maig amb música en directe a la plaça del mercat; una obra de teatre per a escolars, la col·laboració amb les escoles de la zona és important; una exposició amb la Universitat Tècnica de Berlín sobre la reunificació alemanya; i un taller sobre democràcia per a joves.
Un dels grans temes de discussió és si s’hi ha de convidar Lisa Paus, ministra de Família. Paus va anar-hi fa unes setmanes per parlar de qüestions relatives al municipi i de la lluita contra l’extrema dreta. Del resultat d’aquesta trobada, les nou persones assistents en fan valoracions diverses. “Jo vull que la meva ciutat faci alguna cosa contra l’extrema dreta, no vull esperar que vingui a actuar la política nacional”, diu Bianca.
Al final, s’arriba a un compromís. No convidaran Paus, però li escriuran de nou perquè els enviï explicacions. I també perquè els va prometre vuit focus de llum amb bateria. “Encara ens fan falta i els volem tenir.”
Traducció d’Arnau Ferre Samon