-En primer lloc, esperava la convocatòria electoral?
-Jo no tenia la sensació que hi hagués d’haver convocatòria electoral. Sí que és veritat que, amb la conjuntura de la no aprovació dels pressupostos, tot va canviar sobtadament. I és cert que es tornava comprensible aquesta convocatòria, entre altres coses perquè, des del punt de vista d’Esquerra Republicana, la situació era potser millor en el moment de la convocatòria: els comuns es quedaven sense massa relat, Junts no tenia un lideratge massa clar i el PSC està en qüestió pel paper de Salvador Illa com a ministre de Sanitat per la compra de material sanitari d'una forma una mica dubtosa.
-Per tant, per a ERC era un bon moment per a convocar eleccions.
-Jo crec que sí. Amb aquesta situació, i amb la resta de forces en un moment no massa positiu, potser el president Aragonès va considerar que era una bona ocasió per a convocar eleccions.
-Ha sigut una legislatura complicada, tot i que ha durat tres anys, més temps del que molts pronosticaven, ateses les circumstàncies.
-S’ha parlat molt de la dificultat que un govern governés amb tants pocs diputats, però al final ERC ha estat capaç de jugar les seves cartes i d’arribar a acords amb distints sectors. Per tant, no es tracta tant de qui té la majoria o no, sinó de qui és capaç de sumar suports. I al final la legislatura ha estat llarga, tot i les circumstàncies del partit de Govern, que tenia els diputats que tenia.
-La situació actual no sembla massa bona per a ERC, que el 2021 va quedar per davant de Junts al Parlament però després va retrocedir molt en les municipals i en les eleccions espanyoles, on va quedar empatat a diputats amb Junts. Com pensa que el partit encara les eleccions en aquest moment?
-Jo més que mirar la comparativa amb Junts diria que ERC ha passat de ser un partit tradicionalment minoritari a ser un dels partits que poden aspirar a la presidència de la Generalitat. ERC s’ha posicionat en una situació central a la política catalana i això, vist amb perspectiva, no ho definiria com un escenari negatiu, sinó al contrari. En aquest temps ERC ha sigut capaç d’accedir a la presidència de la Generalitat i segurament, després de les eleccions, continuarà tenint un paper central, o com a mínim serà un actor que podrà tornar a disputar la presidència mentre que els altres actors polítics hauran de tenir en compte ERC. Les circumstàncies, més a curt termini, és cert que indiquen una davallada a les municipals, possiblement pel desgast de governar, però ara no sabem què passarà. Hi ha enquestes que diuen que ERC pot tornar a ser la segona força i hi ha també estudis que indiquen que bona part de la ciutadania considera aquest partit com el que millor representa els interessos dels catalans i els seus líders estan ben valorats. Per tant, no m’atreviria a dir que ERC passa per un mal cicle.
-Pel que fa a l’efecte Puigdemont, pensa que aquest efecte serà real o que aquesta carta ja ha estat prou usada per part de Junts?
-Puigdemont ja va ser el candidat de Junts a les últimes eleccions sense que això evités que ERC passés per davant. Ara bé, és cert Junts juga aquesta carta cada cop que pot i que el mateix missatge del possible retorn s’ha anat repetint periòdicament, i que potser hi ha gent que comença a no creure-s’ho. A més, no s’ha concretat per part seva massa més que no sigui el retorn, que al seu torn és complicat. I per a la ciutadania, què suposa aquest missatge? Quin avantatge tindria el retorn, més enllà que ell pugui abandonar l’exili? Això, a més, no es deurà al resultat de les eleccions, sinó a l’aplicació de la Llei d’Amnistia.
-Puigdemont ha centrat el seu discurs en la culminació de la feina pendent del 2017. Pensa que el context actual és procliu a fer això?
-No ho sé. No sembla que Junts hagi estat actuant en aquesta línia últimament, i això és independent si ve o no el president Puigdemont. I a més, ara mateix, no veig que ni tan sols Junts estigui per l’aplicació efectiva i immediata de la independència. No sembla que sigui aquest el context en què estem vivint. Ara bé, tant de bo fos així, però no sembla que aquesta sigui la correlació de forces de la política catalana ni tampoc l’interès, ni tan sols, de Junts.
-Pel que fa a ERC, pensa que el partit podria haver sigut més ferm en el rebuig al Hard Rock, tal com exigien els comuns?
-ERC mai no ha estat un gran partidari del projecte del Hard Rock. Una altra cosa és que el projecte es pugui tirar o no enrere legalment. El discurs, tant dels grans partidaris del Hard Rock com dels seus grans detractors, s’ha convertit en cosmètica i en una excusa per votar o no votar en funció d’altres factors. Pel que fa als comuns, hi ha un punt amb què perden una certa credibilitat, i és que aspiren a formar govern amb els socialistes. Per tant, si el Hard Rock és el seu motiu per tombar uns pressupostos, com podrien formar govern amb els grans impulsors d’aquest projecte de casinos i hotels? Aquesta proposta està sent defensada amb molta insistència pel PSC.
-Sobre aquesta legislatura, si haguera de destacar algun aspecte negatiu del Govern català, quin destacaria?
-Segurament es podrien haver fet moltes coses millor, perquè el fet de governar en minoria limita molt la capacitat d’un govern i aquest es veu obligat a buscar acords amb diversos actors, i això té les seves conseqüències negatives. Ara, si he de focalitzar alguna cosa en concret, no la sabria dir.
-Quant a les possibilitats futures per formar govern, tenint en compte que els comuns han rebutjat els pressupostos pel Hard Rock i que les relacions entre ERC i Junts potser estan pitjor que mai, tal com s’ha vist en aquesta legislatura, pensa que anem cap a un escenari de governabilitat o de bloqueig?
-Després d’aquestes eleccions no sortirà un escenari clar, sinó força similar al que hi ha hagut fins ara. No crec que les coses es tornin clares i diàfanes d’un dia per l’altre. També és cert que, de possibilitats de govern, n’hi ha diverses. Esquerra Republicana es pot quedar fora del Govern. Molt sovint es dona per descomptat que PSC i Junts no pactaran, i això no sempre és així: ha passat en altres institucions, i en l’àmbit econòmic i social tenen discursos ben similars. Ara el PSC està jugant a voler ser el gran partit conservador de Catalunya i es troba, sovint, amb matèries com la de fiscalitat i d’altres que l’apropen a altres espais. Hi ha moltes possibilitats i tot dependrà de diversos factors. Però no hi haurà un guanyador clar.
-No sembla que PSC i Junts puguen traure majoria absoluta conjuntament.
-Que no tinguin majoria suficient no vol dir que no comptin amb suports externs.
-D’altra banda, la possibilitat d’un tripartit, amb la negativa dels comuns a aprovar els pressupostos, és més llunyana que ara fa un any?
-La possibilitat d’un tripartit se sol manifestar sobretot des de l’entorn de Junts. Des dels suposats partits que haurien de formar un tripartit no se’n parla, o gairebé mai. De fet, no crec que hi hagi estat sobre la taula aquesta possibilitat. Caldrà veure quina sintonia hi ha entre Junts i ERC després de les eleccions, que sempre ha anat molt lligada a la correlació de forces que hi ha al si de l’independentisme: mentre Junts ha anat per davant la sintonia ha estat molt fàcil i mentre ha anat per darrere les coses s’han complicat. Des del meu punt de vista, quan es parla d’unitat es planteja amb la intenció que es faci seguidisme de Junts, i quan Junts no ha anat primer i ha hagut de donar suport a ERC aquesta crida a la unitat ha desaparegut.