Jaume Padrós, Col·legi de Metges de Barcelona
La legislatura ha estat molt curta i hem tingut dos consellers de Salut –Josep Maria Argimon i Manel Balcells. Jo destacaria l’acord del SISCAT, el Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya, i el tercer acord de l’Institut Català de Salut (ICS), que han estat molt importants. Dit això, hem avançat poc. I això no només és atribuïble al Govern, sinó al conjunt. En aquesta legislatura tots han estat més pendents, Govern i oposició, d’aproximacions tàctiques en aquest context d’incertesa política, i això, des del punt de vista sanitari, no és positiu tenint en compte que nosaltres, al final de la pandèmia, ja vam expressar la necessitat que s’avancés en el procés de transformació del model sanitari en la línia de la comissió d’experts, que en va elaborar trenta mesures. És veritat que el conseller Balcells ha intentat transformar allò en el Pacte Nacional, però el sector cada cop està més desconcertat, i els qui el representem constatem la necessitat que el conjunt de forces polítiques, sobretot les principals, es posin d’acord per aprovar un pressupost. Fa 10 anys que soc president del Col·legi de Metges i he hagut d’interlocutar amb cinc consellers de Salut. Això fa molt difícil les coses. Sense una estabilitat parlamentària es fa molt difícil executar aquests processos de transformació, que requereixen de mirades a llarg termini i de grans consensos. És obvi que ara serem molt més exigents perquè aquesta transformació es produeixi. No només perquè necessitem més recursos: és que el sistema sanitari té problemes que, si no s’aborden, el sistema es pot veure a mitjà termini en un carreró sense sortida. Ens falten professionals, cal ordenar els serveis, i els canvis han de venir acompanyats pel consens de l’oposició. El diàleg polític, en aquest context, es fa molt difícil, i ho estem lamentant molt. Jo no apunto ningú en concret, però sí els partits més importants, que són els qui s’han de veure interpel·lats en aquest sentit.