Marc Martorell, Intersindical Educació
El balanç d’aquesta legislatura és molt negatiu. En cap moment no s’ha aplicat res que s’assembli a la immersió lingüística en català. Hem de reconèixer que, almenys, el conseller Josep González Cambray va ser el primer a admetre que la immersió no s’aplicava, tot i tenir al seu abast totes les eines per fer-la efectiva. Lamentem que, després d’admetre-ho, ni Cambray ni la consellera actual, Anna Simó, no hagin mogut un dit en aquest sentit. Al seu torn, Cambray, que tenia tot el suport del president Aragonès, va fer aparicions públiques per anunciar canvis decidits unilateralment i va aconseguir una fita inèdita: unir tots els sindicats educatius en contra seva amb convocatòries massives al març del 2022. A això cal sumar que les retallades que venim patint des de la crisi de la dècada passada no s’han revertit. Tampoc no s’ha solucionat la situació de les persones que porten anys treballant com a interines, cosa que és gravíssima. Al voltant del 40% del personal d’Educació treballa en aquestes condicions, un percentatge molt elevat, amb casos que superen els quinze anys d’experiència com a interins. Pel que fa als calendaris, l’exconseller va decidir de manera unilateral modificar-los. També ha sigut característic l’esbombament de decisions importants a través dels mitjans de comunicació. I quant a l’era Simó, els resultats de l’informe PISA, tan desastrosos, demostren el que han fet els governs dels últims 10 anys, que s’han basat en els preceptes teòricament innovadors de la Fundació Bofill o de l’Escola Nova 21, que a més estan finançades per empreses de capital privat i que fins i tot, en algun cas, inverteixen en la indústria armamentística. D’on surten totes aquestes innovacions pedagògiques que no tenen cap fonament científic? Hi ha hagut també un desgavell per la manca de substitucions. Des que va començar aquest curs 2023-2024 hi ha hagut cada setmana entre 300 i 500 vacants, classes sense cobrir a secundària, sense mestres.