Dolors Feliu, Assemblea Nacional Catalana
En fem un balanç negatiu. Aquesta era la legislatura del 52% del vot independentista i s’ha malbaratat. Per tant, totes aquelles esperances que n’hi havia no s’han fet efectives. De fet, la legislatura començava amb el president Aragonès dient que culminaria la independència de Catalunya, i això no ha estat així de cap manera. Va començar amb un Govern amb Junts i ha acabat amb un Govern d’ERC suportat amb les majories que ha aconseguit amb PSC i comuns, i al final no ha aconseguit ni tan sols això: s’ha donat suport a la investidura de Pedro Sánchez i al Govern de l’Estat espanyol sense que això s’hagi traduït en un suport als pressupostos catalans. D’altra banda, l’execució pressupostària de l’últim semestre del 2023 de l’Estat a Catalunya ha estat del 16%. Per tant, s’acabarà l’any amb un percentatge inferior al del curs anterior, que va ser del 42% d’execució. No hi ha hagut cap avanç de cap tipus, ni en el Govern del país –la sequera i la crisi de la pagesia evidencia que les decisions es prenen a Madrid– ni tampoc en la independència. De fet, al Parlament de Catalunya no se sent mai parlar d’independència, un terme que s’escolta molt més a les Corts espanyoles. A més, aquesta legislatura s’ha caracteritzat pel fet que les decisions s’han deixat de prendre al Parlament i tot s’ha focalitzat en la política que es pugui fer des de Madrid i en els rèdits que ens puguin donar pactes com ara el de l’amnistia, que sempre s’han fet amb una pàtina de renunciar als avenços per fer efectiva la independència de Catalunya. A més, està per veure com s’implementarà l’amnistia i com es durà a terme.