Òscar Escuder, Plataforma per la Llengua
Per primer cop, un govern de la Generalitat ha posat sobre la taula que, realment, tenim un problema amb la llengua. Fins ara semblava que tot eren flors i violes, però ja fa anys que dèiem que no tot anava tan bé. Aquest seria un punt al seu favor i, per a nosaltres, el titular de la legislatura. Més enllà d’això, la creació de la Secretaria de Política Lingüística, que durant l’anterior Govern era una Direcció General i per tant ha augmentat de rang, ens sembla positiva, però ens hagués agradat més que aquesta Secretaria hagués estat dins del Departament de Presidència, perquè li hagués donat un aire de més transversalitat i potser de més capacitat al secretari per incidir en la resta de departaments. Perquè la llengua tradicionalment es relaciona amb Cultura, però la llengua no és només això. Després, s’han fet dues coses molt importants: la recuperació del canal infantil de TV3 i la creació de la plataforma 3Cat. També s’ha creat una llei contra la discriminació per motius de llengua, tot i que encara s’està desenvolupant, però és un pas endavant. També és positiu que aquest Govern, per primer cop des del 2010, quan es va aprovar la Llei del codi de consum, s’ha posat més o menys seriosament en termes de llengua en aquest àmbit. Fins ara no s’hi havien posat. Hi ha també aspectes no tan positius o negatius. Per exemple, a finals del 2021 ja es va reconèixer que només el 46% dels professors de 4t d’ESO parlaven català als nens –de manera molt majoritària o exclusiva. Això s’ha intentat solucionar, però pensem que es podria haver fet encara més. En salut passa una mica el mateix: les formacions de català que han anunciat fa uns mesos ens semblen molt bé, però si això no va associat a fer saber a tothom que hi haurà un requeriment i que es farà complir, ens sembla una solució una mica coixa. També tenim la manca de regulació dels drets digitals en l’àmbit del consum. I com a hàndicap tenim que quan hi ha casos de discriminació lingüística, per més flagrants que siguin, no solen tenir una gestió clara i positiva. En global hi ha una cosa que ens agradaria dir, i és que crec que fa molt de mal a la percepció de la importància que es dona de la llengua quan un conseller fa una roda de premsa i llavors apareix un periodista d’un mitjà de fora dels Països Catalans i demana que el conseller digui el mateix en castellà, i ho diu. En canvi, a ningú no se li acut a un ministre alemany que digui el mateix en anglès per a un mitjà britànic. Ens falta autoestima lingüística a tots, però a qui se li ha de demanar específicament és als governants. I tot i que hi ha hagut una millora en aquesta legislatura, cal desacomplexament a l’hora de fer mesures: si cal fer mesures, es fan i s’anuncien. Si no, tenim la sensació que a cada bugada perdem un llençol. Això s’ha vist més que enlloc al País Valencià i a les Illes: els governs previs, favorables a la llengua, van ser tímids a l’hora de revertir les barrabassades dels governs anteriors, i quan arriben els següents no són tímids a l’hora d’actuar. I amb l’avantatge per ells que la llengua està més afeblida a com ho estava amb els seus antecessors. No es tracta d’emprenyar ningú, de discriminar o de fer mal ningú que no tingui el català com a primera llengua, sinó que el que volem és que aquestes persones adoptin també el català com a llengua seva. Però no es pot anar a mitges, cal recuperar la plena normalitat de la llengua en tots els àmbits. I si això no ho comencem a fer no hi arribarem mai.