Política

Una dreta espanyolista dividida no sempre és més feble

La competència entre partits pot ser un element que mobilitzi l'electorat dretà. La irrupció del partit d'extrema dreta Vox sembla no haver afectat negativament el bloc dretà. La suma de PP i C's a les darreres eleccions és gairebé més petita que la suma que pronostiquen les enquestes per aquests dos partits i el d'Abascal.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Sempre s'havia dit que l'esquerra no guanyava eleccions perquè estava dividida. Els que s'havien lamentat d'això, es fregaven les mans en veure que al PP li anaven apareixent competidors. Primer Ciutadans i més recentment Vox. Fins i tot Aznar havia donat el toc d'alerta, esgrimint que ell havia llegat una dreta unida. Tanmateix, la demoscòpia sembla indicar que la irrupció de la formació xenòfoba, ultranacionalista i masclista no ha afectaria negativament a l'ala dreta de la política estatal espanyola. A excepció del CIS de desembre publicat el 4 de gener i que des de fa mesos està al punt de mira dels analistes demoscòpics perquè ha optat per no cuinar les enquestes, la resta de sondejos donen a PP, C's i Vox una suma major de vots que a les eleccions del 26 de juny de 2016, quan el partit ultradretà encara era irrellevant.

 

Per tal de destriar quin són els motius que fan que el tòpic de la divisió erosionadora del vot sembli no aplicar-se a la dreta, EL TEMPS ha contactat amb la politòloga i investigadora post-doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona, Berta Barbet, i l'enginyer expert en models estadístics de predicció d'eleccions Kiko Llaneras.

De base, ambdós coincideixen en que hi ha diversos elements a tenir en compte a l'hora d'analitzar si la fragmentació perjudica o no. En general, degut la gran quantitat de províncies de l'Estat espanyol on hi ha en joc pocs escons, tres o quatre a vegades, la fragmentació acostuma a penalitzar perquè fa que els partits petits no accedeixin al repartiments d'escons. Barbet, exposa, però, que podria no passar això "ja sigui perquè hi ha molta coordinació i el vot a cada partit es concentra en circumscripcions concretes o perquè amb l'esquerra també fragmentada, els tres partits de dretes obtenen representació en moltes circumscripcions".

Creu, però, que és complicat que això passi i que no hi hagi penalitzacions en la traducció dels vots als escons. Aquesta és una valoració que comparteix Llaneras que exposa que és un factor que a Andalusia no va entrar en joc perquè les circumscripcions eren prou grans per garantir un repartiment proporcional. Tanmateix, creu que cal agafar amb pinces les enquestes que van sortint perquè "no és gens fàcil mapejar el vot de Vox, no tenim prou mostra". Aquest és un efecte que podria explicar perquè a l'enquesta de SigmaDos, amb el 12,9% dels vots, Vox aconseguia més de 45 escons, quan, amb una proporció similar, C's n'obtenia 32 el 26J. Una xifra, a més, molt per sobre dels entre 10 i 17 escons que atorguen d'altres enquestes a la formació ultradretana.

Tanmateix, si es passa a mirar el percentatge de vots obtinguts -sense tenir en compte la seva conversió en escons-, la fragmentació no ha de perquè ser negativa. Segons Llaneras, el fet que hi hagi competició a la dreta "fa que la seva agenda estigui més present. Es parla més dels seus temes perquè normalment el debat gira entorn qüestions divisives. Parlem del que divideix els partits". A més, afegeix que "la novetat també genera un focus d'atenció. El fet que emergeixi un fenòmen a la dreta no li va malament al seu electorat, el manté més activat".

A banda d'això, cal tenir en compte que "la fragmentació és positiva per la representació de les preferències dels votants i la seva satisfacció amb el sistema. Aquest fet podria explicar perquè la fragmentació actual sembla transformar-se en percentatges més alts de vots. Hi podria haver més votants  que es sentissin representats en les noves propostes i, per tant, més votants de dretes amb ganes de votar", relata Barbet.

Aquesta activació de votants és, per a Llaneras, un dels elements essencials per entendre el fenomen. "L'activació diferencial és enormement important pel resultat electoral. Hi ha estudis que diuen que el 50% dels moviments que veiem a les enquestes no és gent que canvia de vot, sinó gent que està contestant o no en un cicle polític". Segons aquest expert en enquestes, doncs, es tractaria de la preponderància de la qüestió emocional: el moment hi fa molt. És per això que Barbet no s'atreveix a vaticinar un resultat: "no hi ha cap garantia que aquest entusiasme sigui estructural. Caldrà esperar si en cas d'eleccions l'estat d'ànim de la dreta i l'esquerra s'anivellen".

 

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.