El nou president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Llabrés, va ser rebut aquesta setmana per la presidenta del Govern, Marga Prohens. Un acte de normalitat en la relació entre ambdues parts, però emmarcat en la polèmica lingüística fruit del que l'entitat catalanista considera la «persecució» del català per part del Govern. No és la primera vegada que la presidenta atén la petició de trobada amb la cúpula de l’Obra Cultural, ja ho va fer amb l’anterior president. Aleshores la reunió no va servir perquè el PP canviàs de política lingüística. I ara tampoc.
Segons va dir posteriorment la cap del Govern, a preguntes dels periodistes, la trobada amb Llabrés -acompanyat d’altres membres de la direcció de l’entitat- s’emmarca en les «relacions institucionals» que manté amb la societat civil i qualificà la conversa com a «cordial». No volgué entrar en qüestions més polèmiques, si bé defensà la seva concepció del que cal fer per promocionar el català. Al seu entendre cal cercar fer del català una llengua «més amable», al contrari d’aquells que pretenen usar-la «com a eina de confrontació».
Prohens deixà clar que té una intensa agenda de relacions institucionals i que podria haver fet esperar al president de l’OCB però que va voler tenir «un gest» cap a ell i per això va avançar la trobada, perquè pogués celebrar-se el més aviat possible després de l’elecció de Llabrés com a nou cap de l’Obra Cultural Balear, el passat 21 de febrer.
La presidenta digué que durant la conversa havia explicat a la direcció de l’Obra sobre les tasques fetes en la promoció del català per part del seu Govern i destacà al respecteles actuacions de l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB), entre les quals cità el curs de català per a sanitaris, amb més de 200 professionals inscrits. Cal recordar que l'eliminació del català com a requisit per accedir a la feina sanitària a les Illes va enfrontar l'Obra amb el Govern.
«La llengua no és patrimoni de cap opció política i les opcions polítiques que intenten patrimonialitzar la llengua li fan molt de mal i haurien de deixar de fer-ho», va dir Prohens davant dels redactors, insistint així en la visió que té de la política lingüística. Per a ella la promoció del català s'està fent, però d'una manera diferent a la que feia l'anterior Govern, el d'esquerres. Segons entén la presidenta illenca conservadora, el seu executiu aposta pel català, tal i com marca l'Estatut d'Autonomia, però ho fa, al contrari que l'esquerra i el nacionalisme, a través de «l'incentiu i la promoció», cosa que al seu parer permet fer del català una llengua «més atractiva i més amable». Fruit d'aquesta convicció, atacà «la política lingüística que s'ha fet en els darrers anys», la qual«ha fracassat si s'atén les xifres» de l’ús social del català. El seu Govern, resumí, «no imposa, sinó que incentiva i convida a estimar la llengua» catalana.
Per la seva banda, el president de l'Obra, Antoni Llabrés, explicà que havia demanat a la presidenta que trenqui el pacte que manté amb Vox que li assegura l’estabilitat parlamentària i «torni al consens» anterior, perquè «un partit que té com a principal obsessió aniquilar la llengua catalana passarà factura al Govern».
Per a Llabrés la posició de Prohens respon a una falsedat inicial, com és la pretensió que el Govern no «ha d’imposar», a la qual sempre es refereix la presidenta. Assegura el cap de l’entitat catalanista que la promoció i foment del català per part del Govern no és «opcional, sinó que constitueix una obligació estatuària i legal als poders públics, per a tenir una situació de plena igualtat quant a drets lingüístics». Respecte a com valorà la resposta de Prohens, es limità a dir que «no hi ha hagut una resposta positiva».
El president de l’Obra advertí farà servir «tots els mitjans al seu abast» per oposar-se a les pretensions lingüístiques del PP, incloses les protestes al carrer. Al respecte recordà que la primera ha estat convocada pel proper 5 de maig a Palma.