1. Aguantarà Esquerra Republicana la Presidència?
Ho tindrà complicat, però no impossible. Les enquestes publicades pronostiquen que el PSC tornarà a ser el partit més votat al Parlament de Catalunya, en alguns casos fins i tot amb més marge de diferència que al 2021, quan va empatar a escons amb Esquerra Republicana i va superar Junts per només un representant. El president Aragonès podria perpetuar-se al càrrec en cas que la seua candidatura siga més votada que la de Salvador Illa –les enquestes no pronostiquen aquest resultat– i es decidisca a explorar una coalició de govern entre ERC i PSC. Algunes enquestes vaticinen que ambdós partits podrien assolir la majoria absoluta conjuntament, i es pot deduir que si es dona aquest resultat el desenllaç citat seria factible, atesa l’entesa entre les dues formacions, que havien pactat l’aprovació dels pressupostos i que s’han mostrat mútuament lleials al Congrés dels Diputats. D’altra banda, es dona per fet que un hipotètic tripartit entre PSC, ERC i comuns sumaria majoria absoluta al Parlament. L’altra possibilitat que Aragonés mantinguera la presidència seria amb un nou pacte entre el seu partit, Junts i la CUP si la d’ERC fora la candidatura més votada de les tres. Es la fórmula que es ve repetint des del 2015, si bé en l’última legislatura se n’ha evidenciat el desgast més que mai. Si es vol recuperar aquesta entesa caldria, prèviament, fer un treball intens de reconciliació i de recuperació de confiances.
2. Al PSC li afectarà l’amnistia i el cas Koldo?
L’amnistia li beneficiarà a Catalunya –al contrari que a la resta de l’Estat– i el cas Koldo li afectarà. L’última enquesta del CIS, a nivell estatal, detecta un càstig al PSOE pel cas protagonitzat per Koldo García, antic assessor de l’exministre i exsecretari d’Organització del partit, José Luis Ábalos. Concretament, el PSOE cauria 1,7 punts percentuals del vot respecte a l’enquesta del mes anterior, i el PP li superaria amb quasi tres punts percentuals més. El mes passat, abans que esclatara el cas citat, PP i PSOE empataven segons el CIS. A les eleccions catalanes els socialistes poden patir un càstig tenint en compte el perfil crític del votant d’esquerres, que no acostuma a consentir els casos de corrupció. En aquest cas, cal preveure que el vot perdut del PSC el recolliria ERC o Catalunya en Comú, però no se sap si l’afectació arribarà fins al punt que els socialistes no siguen la candidatura més votada el 12 de maig. Pel que fa a l’amnistia, l’enquesta del CEO que millor resultat ha pronosticat per al PSC va ser la publicada després que els socialistes feren explícit, a través de Pedro Sánchez, el seu suport a la mesura.
3. Quin serà el rol de Puigdemont?
El president a l’exili, actualment eurodiputat, no figura oficialment en cap òrgan directiu de Junts, però tothom li reconeix com a líder moral i com a referent del partit, tant portes endins com portes enfora. Ningú no dubta d’aquesta condició, i el seu nom és el que més sona com a candidat a la Presidència de la Generalitat. Ell mateix, quan es va anunciar la convocatòria d’eleccions, va confessar que li faria “il·lusió” ser present al debat d’investidura. El seu partit sempre deixa en les seues mans, estrictament, la decisió de concórrer o no com a candidat. Queda en l’aire el dubte si quan se celebre el debat d’investidura Puigdemont podrà tornar al Principat. La data límit per constituir el Parlament de la XV legislatura serà el 7 de juny, quan l’amnistia ja hauria d’estar aplicada. Si Puigdemont esdevé eurodiputat, tal com va pronosticar Jordi Turull abans que es convocaren les eleccions catalanes de manera anticipada, hauria de poder tornar estiga o no aplicada la Llei d’Amnistia. Però cal esperar moviments de la justícia espanyola per a intentar impedir, d’una manera o d’altra, el retorn del president a l’exili. Més enllà d’aquests moviments, és evident que Junts encara creu en el carisma del seu referent, i que el seu retorn pot ser un incentiu electoral, tal com ja ho va ser a les eleccions del 2017, tot i que Puigdemont no va poder tornar a Catalunya. En tot cas, en les últimes eleccions, celebrades al 2021, Puigdemont també va ser cap de llista de Junts, però la presidenciable era Laura Borràs. En aquell moment el partit va quedar tercer, per darrere de PSC i ERC.
4. El PP recuperarà l’espai referencial de la dreta espanyola?
El Partit Popular ha passat de ser una formació a punt de desaparèixer del Parlament de Catalunya a tenir tots els números per tornar a liderar la dreta espanyolista a la cambra catalana. Amb Ciutadans en caiguda lliure, serà difícil que mantinguin els sis diputats actuals. És cert que els altres trenta que en van perdre el 2021 no van anar a parar als populars, que es van quedar en tres electes, però els avenços del PSOE amb l’amnistia i el cas Koldo poden ser un esquer per als d’Alejandro Fernández per retenir els sectors més dretans. A les eleccions al Congrés ja van quedar molt per davant de Vox, i el desgast dels ultres i la manca de consolidació de l’estructura del partit d’extrema dreta a Catalunya també jugaran a favor del PP.
5. Què farà la CUP amb el procés de Garbí?
Després dels mals resultats a les eleccions municipals i espanyoles, la CUP havia decidit engegar un camí de refundació, el procés de Garbí, per repensar-se de dalt a baix. Ara mateix hi són immersos de ple i les eleccions els agafen a contrapeu: preveien que el procés l’acabarien cap a l’estiu i ara, de cop, han d’obrir el procés de creació de llistes electorals, que dins la CUP requereix un cert temps. Haver de fer campanya amb debats profunds a mig tancar, amb les entranyes al descobert, no és el millor context per als anticapitalistes. No obstant això, els òrgans de decisió del partit s’han activat aquest cap de setmana amb el propòsit d’adaptar-se la nova situació. Dels debats, de fet, depenia molt l’enfoc a l’hora de confeccionar les llistes electorals i a quins col·lectius calia obrir-se.
6. Convenia als comuns forçar un avançament electoral?
Tot i que la decisió de convocar eleccions és responsabilitat del president de la Generalitat, també és cert que la possibilitat d’avançar els comicis era sobre la taula dels dirigents de Catalunya en Comú quan van optar per fer-se forts amb el veto al Hard Rock. La formació duu una tendència a la baixa significativa a les enquestes, els mals resultats gallecs pesen i es podrien repetir al País Basc. A Catalunya, però, consideren que la fermesa amb el tema del Hard Rock els pot permetre esgarrapar vots a PSC i ERC i confien, també, que la desescalada de l’agenda nacional amb l’amnistia els pugui afavorir. Com que la tendència d’aquest espai és a la baixa, potser l’avançament electoral els beneficia per evitar un resultat encara pitjor si les eleccions se celebressin més tard. A Madrid ja s’han hagut d’empassar alguns gripaus, com el de l’ampliació del Port de València, i podria ser que no fos el darrer.
7. Algú ocuparà el quart espai independentista?
Si aquest espai no estiguera tan dividit es podria pensar que sí. Però de moment hi ha dues candidatures que se’l disputen. Una és la liderada per l’exconsellera i eurodiputada Clara Ponsatí, a l’exili aquests anys, i pel filòsof Jordi Graupera, qui al 2019 va impulsar la candidatura Primàries a l’Ajuntament de Barcelona sense arribar a obtenir representació. Ambdós volen acaparar el vot de l’independentisme decebut amb els partits que han protagonitzat el procés català, i es presenten com una opció estrictament unilateralista. Cal veure si l’Assemblea Nacional Catalana acaba posant en marxa l’anunciada “llista cívica”, que vol complir amb la mateixa funció que Ponsatí i Graupera, tot i que personalitats destacades –Lluís Llach, Jordi Pesarrodona, Josep Cruanyes, Carles Castellanos...– han rebutjat que l’ANC puga esdevenir una opció electoral, perquè creuen que atemptaria contra el seu esperit fundacional. D’altra banda tot resta a l’expectativa de la força que tindrà la candidatura liderada per Sílvia Orriols, batllessa de Ripoll (Ripollès) amb Aliança Catalana, un partit alineat amb l’extrema dreta que sosté un discurs clarament islamòfob i contrari a la immigració. Un espai que fins ara no ha destacat entre l’independentisme i que mira, també, de traure benefici entre els descontents amb el procés. La força parlamentària que puguen tindre aquests espais dependrà, també, de la resistència que siga capaç d’oferir la CUP, una candidatura que es troba en un moment delicat.
8. Com actuaran Esquerra Republicana i Junts a partir d’ara a Madrid?
Tot i les dificultats entre els dos partits, molt visibles des de l’inici del procés i més evidents conforme han anat passant els anys, Esquerra Republicana i Junts han reconegut, portes endins, haver treballat correctament en la negociació de la Llei d’Amnistia. Malgrat la demora que va suposar la negativa de Junts a la llei que s’havia d’aprovar a finals de gener i els retrets mutus que han sorgit amb aquesta discrepància, en l’última fase de la negociació les parts s’han mostrat satisfetes i han tornat a demostrar que allò que els ha unit els últims anys, pràcticament de manera exclusiva, ha sigut la repressió que els dos espais han compartit. Amb l’amnistia aprovada i a l’espera de la gestió que en puguen fer els jutges, sobretot en els casos de Carles Puigdemont i de Marta Rovira, caldrà veure com es readapten els relats d’ambdues formacions a la nova realitat política catalana, en què la independència, tot i ser reivindicada, ha deixat de ser l’element central de la negociació política. Podria tornar a ser-ho en la mesura que ERC i Junts se senten capaces de pressionar Pedro Sánchez per un referèndum d’autodeterminació.
9. Què se’n farà, de Barcelona?
Els darrers mesos, l’alcalde de la capital catalana, Jaume Collboni, s’havia deixat festejar per tothom: des de Junts als comuns, passant per ERC. De fet, amb els republicans és amb qui tenien les coses més avançades per aprovar els pressupostos i treballar una possible entrada al govern local. La convocatòria d’eleccions, però, ho podria estroncar tot. Totes tres formacions tenen frontera electoral amb els socialistes i totes tres tenen incentius per marcar distàncies amb els de Collboni ara que s’acosta la campanya electoral. A Catalunya en Comú els cal, de fet, marcar distàncies des d’aquí per fer creïble la seva aposta i el seu discurs de crítica al PSC per haver-se enrocat amb el Hard Rock al Parlament. Només ERC, a tot estirar, podria tenir cert interès per vendre la carta de la responsabilitat, però els seus dirigents ja han avisat que sense pressupostos a Catalunya, el preu de les altres negociacions puja.
10. Les eleccions basques condicionaran les catalanes?
Les eleccions basques seran un termòmetre per a la possible recuperació del PP en els territoris en què el nacionalisme espanyol no és predominant políticament. Al 2020 el PP basc només va aconseguir, presentant-se amb Cs, sis diputats de 75, i Vox en va aconseguir un. La tendència del PP en aquestes eleccions podria influir en el vot espanyolista dins les eleccions catalanes. Al seu torn, la disputa entre PNB i EH Bildu per la lehendakaritza, en principi més assequible per als jeltzales per la seua capacitat d’entesa amb els socialistes, no hauria d’afectar les eleccions catalanes, si bé des del Principat es mirarà de reüll aquest resultat. Sobretot per a mesurar la força del PSE en aquest territori, tenint en compte que els socialistes catalans aspiren a guanyar les eleccions al Principat i a assolir la Presidència de la Generalitat. Els comuns també en podrien eixir malparats si els seus aliats bascos queden fora de la cambra basca o obtenen un resultat extremadament fluix. Fa quatre anys van aconseguir sis diputats, els mateixos que el PP.
11. Com afecta l’horitzó de les eleccions europees?
L’anticipació de les eleccions catalanes ha difuminat l’horitzó de les europees, que fins fa pocs dies s’albiraven com la pròxima gran cita electoral. El futur de Puigdemont ja no està tan marcat per aquestes eleccions, sinó per les catalanes, si més no a curt termini, i és normal que l’escenari europeu perda força fins el 12 de maig i que en perda, també, durant les setmanes posteriors, en què tothom estarà pendent dels pactes que desembocaran en la investidura del futur president o presidenta de la Generalitat.
12. Com marcarà la sequera l’agenda electoral?
Des de fa mesos Catalunya viu una sequera intensa que està obligant el Govern a prendre mesures que han comportat queixes des de diferents sectors, en especial per part de la pagesia. Si la situació segueix com ara, és possible que el Govern en funcions hagi de prendre decisions incòmodes en plena dinàmica electoral. Tot i que això els podria arribar a desgastar, el cert és que una convocatòria electoral passat l’estiu, que es preveu encara més dur pel que fa a l’escassetat d’aigua, podria haver comportat un cost encara major per als republicans. Més encara si es té en compte que l’absència de majories al Parlament haguessin dificultat algunes decisions complexes. Ara bé, si la formació d’un nou Govern es dilata, ens podríem trobar en un escenari de sequera estival sense ningú al timó.