Atractiva i irresistible. Així ha definit el president valencià, Carlos Mazón, la proposta fiscal del seu Consell davant l’empresariat català. Ho ha fet a la conferència «Comunitat Valenciana, liderant el Mediterrani», des de la seu de Foment del Treball nacional, a Barcelona, i amb el beneplàcit del president de l’entitat, Josep Sánchez Llibre, que ha elogiat amb entusiasme les polítiques del president valencià.
Escoltant les paraules de Mazón, que ha fet una primera part del discurs en català –poc habitual en ell–, hi havia alguns dels referents del PP català com el regidor barceloní Daniel Sirera o l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, als quals s’ha adreçat personalment a l’inici del discurs. Tampoc s’ho han volgut perdre l’expresident de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), Joan Rosell, de qui Mazón diu ser amic; o el del Cercle d’Economia i conseller delegat del Banc Sabadell, Jaume Guardiola. També n’hi havia la Directora General de Relacions Externes de Mercadona. Elena Tejedor, el president de la Fundació Abertis, Sergi Loughney; el president i la secretària general adjunta de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), Salvador Navarro i Esther Guilabert; o Gerard Esteve, president de les Federacions Esportives de Catalunya.
Conscient del seu públic, Mazón ha intentat deixar de banda les consideracions partidistes per centrar-se en les premisses compartides amb els assistents. La voluntat del president valencià ha estat, en tot moment, la de seduir l’empresariat català, i ha demostrat conèixer bé la clientela.
Per exemple, exposant en primer terme la injustícia que suposa, a parer seu, que la connexió ferroviària entre València i Madrid sigui molt millor que la que hi ha entre València i Barcelona. «Estem d’esquenes», afirmava, sense mencionar en cap moment que el seu partit ha estat durant anys al govern de l’Estat espanyol sense posar mai remei a aquesta qüestió. Un fet similar es dona amb el Corredor Mediterrani, que Mazón ha considerat una empresa cabdal. «Ens hem de sentir propers. Catalunya és el nostre primer soci comercial», expressava el president, que ha demanat a l’empresariat català pressionar perquè es faci el tram valencià del Corredor.
Sobretot, però, Mazón ha fet gala de les seves rebaixes fiscals en àmbits com l’impost de successions, la taxa turística o l’habitatge. Entre altres coses, ha anunciat que els «impostos polítics que havien d’entrar en vigor l’any 2025 no entraran en vigor: ni l’impost a grans superfícies comercials, ni l’impost a les indústries ni l’impost als cotxes». Preguntat pels assistents, també s’ha mostrat disposat a retirar l’impost de Patrimoni. «No n’he fet menció expressa perquè no m’acusin d’OPA hostil», exposava el president valencià, que ha assegurat que la derogació «passarà, no em faci dir quan». Tot plegat, ho ha justificat afirmant que no «estic en contra de la riquesa, estic en contra de la pobresa», o que «el més important que ha de fer un polític és no molestar i facilitar». Una clatellada al govern anterior del Botànic, presidit pel socialista Ximo Puig, amb el qual s’ha mostrat antagònic afirmant que «ja no hi ha asfixia política que contamini l’estabilitat i el dinamisme polític. Sense asfixia hi ha llibertat».
La satisfacció de Sánchez Llibre davant les paraules del president valencià, a qui ha etiquetat de «polític jove amb molt futur», ha estat evident. «Això és el que des de Foment hem plantejat com a grans objectius per ser competitius a Catalunya. Sento una enveja saníssima», exposava, tot demanant que els governs catalans i espanyols puguin «plantejar una política bussines friendly». Sobre els rumors que la visita de Mazón podria ser una OPA a l’empresariat català, el president de Foment ha dit que el que feia era «explicar-nos una política fiscal que és atractiva, i és del que haurien de prendre nota els governs autonòmics perquè els empresaris puguem invertir allà on vulguem».
El president de Foment només ha incomodat a Mazón quan ha reproduït la broma que ha reconegut fer amb els empresaris valencians, quan uns diuen «benvinguts als Països Catalans del nord» i els altres «benvinguts als Països Valencians del nord». Com a bon comercial, Mazón ha esbossat un somriure gèlid i ha deixat pas al tancament d’un acte en què ha demanat relació entre els dos territoris «sense intermitències ni paternalismes».
Mazón també ha hagut de retre comptes
No tot han sigut comoditats per al president de la Generalitat Valenciana. La visita de Mazón a Barcelona ha coincidit amb l’eliminació, per part de Vox, del Premi Guillem Agulló que des del 2016 atorgava les Corts Valencianes. Aquest gest figurava a l’agenda periodística i el president valencià s’hi ha hagut de pronunciar. Primer a TV3, on entrevistat al programa «Els Matins» defensava que la retirada del premi no era cosa del seu partit ni de la seva institució, i a més explicava que el PP ha proposat que aquest guardó sigui entregat, a partir d’ara, per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, «on sí que n’hi ha consens».
Curiosament, aquesta proposta del PP arriba després que la Generalitat de Catalunya hagi decidit assumir-ne l’entrega, un fet que Mazón considera que es deu a «l’intent de traure rèdit polític d’una víctima». Al matí, per cert, el president valencià definia l’assassinat d’Agulló com «un homicidi impresentable per part d’un feixista».
D’altra banda, Mazón ha sigut preguntat pel fet de no entrevistar-se amb el seu homòleg català, Pere Aragonès, a la qual cosa ha respost que durant la tardor passada, en la visita d’Aragonès a València per l’entrega dels Premis Octubre –impartits per l’editorial 3i4–, el president català no li va avisar del seu viatge. A més, a propòsit d’aquests guardons literaris, Mazón ha criticat que Aragonès «va participar en un acte a favor dels Països Catalans, que va en contra de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana». «Jo no li he pagat amb la mateixa moneda i li hem avisat».