—D’on li ve la passió per Twitter?
—Jo vaig començar a Twitter una mica tard. Sempre havia tingut coses molt personals i Twitter no n’havia tingut mai. Vaig estudiar periodisme i, per projectes de la carrera, vam crear un Twitter. En acabar, me’n vaig fer un personal per si de cas, per contactar amb gent. El tenia poc actiu, no era el delulisme que tinc ara. A mesura que veia que se’m tancaven les portes, després d’acabar la universitat, em vaig adonar que moltes de les cares es fitxen per l’empremta digital, pel contingut que pots fer a xarxes. Si tens bones xarxes, tens una carta de presentació. Pel tipus de feina que volia trobar, vaig intentar crear contingut d’acord amb trobar una feina al sector audiovisual més o menys humorística. Cap a tercer o quart de carrera, postpandèmia, vaig començar a postejar més regularment a Twitter. El shitpost, a vegades, gira sobre els mateixos eixos, vaig pensar que això també ho volia fer jo. Els dos últims anys i mig intento diversificar el contingut i fer coses molt diferents: fils, vídeos, concursos.
—I l’obsessió pels lavabos portàtils?
—Realment és una tonteria. L’obsessió, ara ja, està com imposada. El meu compte d’Insta fa molt temps que es diu així. Busques un nom una mica edgy per riure amb els amics. Abans era @polpfiction, però després vaig canviar amb la gràcia que em dic Pol. Després n’hem fet una conya. Si vols buscar-hi una metàfora de crear contingut de merda, la pots trobar, però no està creat amb aquesta finalitat.
—D’on s’alimenta per fer contingut?
—Tinc diverses fonts. Soc una mica malalt. M’he creat un timelime que em porta a notícies una mica rares, comentaris de senyors enfadats, notícies del 324… Però, a l’hora de crear mems, m’agrada molt fixar-me en perfil que fan coses diferents. Per exemple la @indicatiu m’agrada molt. Però, a vegades, m’agrada nodrir-me d’absolut shitpost i mems més tradicionals. Repasso molts cops pàgines d’Insta, @detritivors, per exemple. I moltes vegades em fa gràcia adaptar-los. Recordo un starter pack de sèries castellanes i el vaig adaptar i va funcionar. Molts cops no soc autor de molts tuits, utilitzo plantilles, són versions.
—És important estar actualitzat estèticament? Canvia molt de pressa el món del mem…
—Hi ha com una por de quedar una mica enrere. De penjar alguna cosa que sigui ultraboomer. Potser per edat no hi cauria tan fàcil, però estàs creant i no vols caure en no estar al dia. Intento ser usuari actiu, que ajuda a saber cap on has de tirar. Segueixo creadors més grans i veus quan caduca el contingut que fan. Per exemple, els mems amb lletra Impact, si no són postironics, fan una mica de cringe. Bé, no així, però són 2010 coded. Cal tenir una mica aquesta alarma. Ara a la bombolla castellana, funcionen molts comptes diferents. Com el Pablo Mur, que fa videoreaccions i té una biblioteca indecent de vídeos del José Mota llarguíssima. Vaig veure que funcionava. Jo també tinc una biblioteca força gran, un grup de Whatsapp amb mi mateix amb molts links. El video del Xavi menjant xurros el faig servir molt. És tenir una mica un ull posat en els referents.
—Hi ha un tema de velocitat que també és important a l’hora de fer mems, oi?
—A nivell de regularitat i de reacció. A vegades, passa alguna cosa d’última hora i penses que no has publicat algo. Ara, per exemple, era a la festa Estrella de Clímax mentre jugava al Barça. Jo solc fer molt contingut els dies de partit i aquell dia no vaig fer res. Això és especial. Quan hi ha notícies importants, hi ha moments en què s’ha de reaccionar. També és molt important a nivell de continuitat. Tot el desendreçat que soc per la meva vida, no ho soc pel Twitter. Intento guardar a bookmarks els tuits que m’interessen i vull utilitzar durant el dia. Guardo, mentre faig scroll, alguns tuits i intento treure alguna cosa amb l’objectiu de dosificar durant el dia. Després, si tinc temps i puc fer shitpost a casa i deixar-lo preparat per l’endemà, ho faig. Sona a estafa piramidal, que tinc quaranta persones contractades i és una mica així, però soc jo sol.
—S’ho pren com una feina, sembla…
—Econòmicament, no. De facto, sí. M’ho prenc, no com una feina, però sí com una imatge pública. Si bé Twitter no em dona diners com a tal, és cert que me’n pot arribar a donar. Jo estic a l’APM i a Clímax per Twitter. És una mica el portfoli de la imatge que vols donar a xarxes. És veritat que els números tiren molt, però si el contingut que fas és bo, la imatge és bona. Per això m’ho prenc una mica amb professionalitat. Tampoc soc una empresa, ho faig per gaudi, perquè m’agrada.
—Hi ha cap voluntat ideològica darrere els seus mems?
—És evident que darrere dels mems hi ha una voluntat política. És gran part del contingut que faig. Gira al voltant de respostes o shitpost sobre qüestions polítiques. Ha estat una cosa conscient, perquè sempre he estat una persona polititzada. I si, al final, creant contingut a xarxes de fàcil accés fas pensar a gent sobre coses que potser no hi pensarien, està bé. Però, tampoc diria que el meu contingut és només polític, al final hi tinc de tot. Pel simple fet que soc una persona disconforme amb la societat i el sistema on vivim.
—Tenen cap mena de coordinació amb altres shitposters o creadors catalans, per reaccionar junts en cas de tempesta de merda a xarxes?
—No, no. Més enllà de l’amistat que puguis fer. Amb en @DancsCatalans, que crea força shitpost, al final ens hem acabat apropant. Però no hi ha cap coordinació. Estaria guapo fer alguna cosa. Tinc la sensació que en la comunitat d’internet a Catalunya, a part de diners, d’inversió més enllà del suport de la CCMA, l’altra cosa que falta és creure’ns-ho. Ja no només a nivell de comunitat shitpost. No parlo per mi. Hi ha gent molt potent a Catalunya i sap greu que no hi hagi prou inversió per part de tercers. No sempre tenen l’impacte que voldríem. Estaria guai fer un concurs de ‘dibuix malament’ o un concurs de postals de Nadal lletges. Això estaria bé. Com El Pony Pisador, que van fer un concurs per la portada del seu disc i va sortir una cosa molt random, raríssima. És el tipus de contingut que mereixem.
—Ens pot dir tres creadors de contingut a Twitter que tingui com a referents?
—No en sabria dir un de sol. Abans he dit la @indicatiu, que fa un contingut menys diversificat, amb un format molt clar i èxit absolut. A part, segurament diria els col·legues de l’Arrabassada. En Marc Lesan em sembla un tio brillant en creació de contingut de xarxes i també l’Oriol i l’Iñaki. Ara també diria el @trodeponent que va anar a La Turra i va tenir bastant èxit. És guai, perquè incorpora paraules al català que són sortides d’internet que només entén ell, al principi, fins al punt de tenir una comunitat al voltant, i m’apassiona. Fora de Catalunya hi ha molta gent que segueixo, però tenim prou potencial aquí per quedar-nos amb referents catalans.