El boom de les centrals fotovoltaiques durant els últims anys a Balears, sobretot a Mallorca, va portar a gent descontenta a crear la plataforma ‘Renovables sí, però així no’ per intentar pressionar l’administració autonòmica perquè posàs fre al consum de territori, sobretot rústic, per convertir-lo en seu de les referides centrals.
La plataforma esmentada ha presentat aquesta setmana el «mapa de la situació actual de les instal·lacions fotovoltaiques en sòl rústic a Mallorca», i ha reiterat la necessitat de la planificació territorial d’aquestes instal·lacions per protegir el territori.
La plataforma recorda que les primeres centrals fotovoltaiques a sòl rústic a Mallorca es varen iniciar a partir de 2006, quan governava el segon Pacte de Progrés (PSOE, PSM de Mallorca, PSM de Menorca, Els Verds i Unió Mallorquina). Fins al 2012 se’n varenvaren construir 32, a raó d’una mitjana de 6 per anys. Però amb el Govern del PP de José Ramón Bauzá (2011-2015) i enmig de la crisi econòmica, es va interrompre el fenomen: des del’any 2012 fins al 2018 no se’n va fer cap altra. Les eleccions de 2015 suposaren l'arribada de l’esquerra (PSOE, Més per Mallorca, Més per Menorca i Podem) al Govern, el qual decidí que es reactivassin les plantes fotovoltaiques. Així ho feren, en especial a partir de 2018: en només tres anys, fins el 2021, se’n concretaren altres16 noves centrals.
I a partir d’aquí «va esclatar el gran boom», entre 2021 i 2023. «Se’n construïren 26 en dos anys. Instal·lacions que es troben actualment en funcionament». A més en aquests moments n’hi ha altres 66 en tramitació, «amb una ocupació de 907 hectàrees a sòl rústic , en alguns casos sòl rústic protegit, d’alt nivell paisatgístic o alts valors agraris», diu la plataforma.
L’entitat denuncia que els últims projecte tenen grans dimensions. «La superfície mitjana d’aquestes centrals fotovoltaiques és de 13,5 hectàrees, més que duplicant la superfície en relació a les realitzades abans del 2023. Ens trobem ara amb una allau que ocupa molt de sòl rústic sense cap planificació territorial, ni energètica i amb una política de transició energètica basada de forma prioritària en grans inversions privades al sòl rústic».
Per a la plataforma és imprescindible que les institucions públiques entenguin que cal una planificació territorial que blindi «la protecció del sòl rústic agrari, ara sotmès a aquests usos industrials a través de la declaració de projectes industrials estratègics» i que cal acabar «amb l’excessiva i indiscriminada ocupació de sòls agrícoles i terres fèrtils que compromet la disponibilitat de sòl necessari també per un horitzó compromès de polítiques de sobirania i seguretat alimentària». Al parer de l’organització citada, cal que les plantes fotovoltaiques s’instal.lin «sobre cobertes o espais degradats», per la qual cosa insta les administracions«a fer un inventari de les superfícies susceptibles de ser cobertes i engegar mecanismesque facilitin aquestainversió abans d’abordar l’opció de fer-ho ensòl rústic».