-Han commemorat el 40è aniversari de la Declaració de Mequinensa. Quina reivindicació fan d’aquesta declaració?
-Primer, aquella declaració va suposar que per fi, d’una vegada, es reconegueren les llengües que són minoritàries a l’Aragó però que s’hi parlen, tant el català com l’aragonès, aquesta última present en una zona més restringida del Pirineu d’Osca i en perill clar de desaparició. La Declaració de Mequinensa va servir per a reconèixer l’existència d’aquestes llengües i per a promoure el seu ensenyament i difusió. Fins els anys vuitanta no s’impartia el català a l’escola, que es transmetia de pares a fills a la Franja sense que els propis parlants en coneguessin les regles gramaticals. D’aquí ve la ignorància anterior –i que encara avui perdura en alguna gent– de dir-li chapurriau. Però és evident que vostè i jo parlem la nostra llengua, i tot i que la denominació la poden polititzar, aquesta situació no es dona a l’hora d’acceptar que s’ensenyi a l’escola. Com que tenim una llengua comuna hem de promoure la seua educació, la seua normalització –això és molt important– i també respectar les particularitats de cada zona i població, tal com també les tenim aquí. Per això es va crear una Acadèmia Aragonesa de la Llengua. I pel que fa a l’educació, l’ensenyament del català ens permet fins i tot anar a treballar a Catalunya. És a dir, ens obre portes, i en un sentit pràctic és important. Això és el que va permetre la Declaració de Mequinensa, l’ensenyament del català, això sí, voluntari. Aquí no hi ha immersió lingüística, però vora el 90% de les famílies han volgut que els seus fills reben classes de català.
-Han celebrat diversos actes per a reivindicar aquella declaració.
-Sí. I ho fem ara més que mai perquè ens temem que les accions del govern de l’Aragó, integrat per PP i Vox, ens imposen encara més dificultats. Han tret la Direcció General de Política Lingüística, estan retirant fons perquè als col·legis es puguen fer activitats relacionades amb la llengua i el que més ens temem és que retiren definitivament els fons per a l’ensenyament. L’oportunitat que hem tingut en la meua generació d’estudiar en català i el fet d’adonar-nos que no estem aïllats, que parlem una llengua comuna i compartida amb altres territoris, amb unes normes gramaticals comunes, tot això pot desaparèixer i ens preocupa. Per això presentem mocions als ajuntaments. Allò curiós és que a Mequinensa en vam presentar la primera i el regidor del PP va votar a favor.
-Això li anava a preguntar: quina és l’actitud de PP i Vox a la Franja en aquesta qüestió?
-No ho tinc clar. Suposo que hi ha diferents sensibilitats. Aquí a Mequinensa el regidor del PP va votar a favor de la moció i li va portar un problema, perquè el volen obrir un expedient des del partit a l’Aragó. Vox en aquest sentit és molt més bel·ligerant, com en tot. A Mequinensa no tenen representació, però en altres poblacions com ara Fraga sí, i no sé en quin sentit aniran. Però la representant de Vox en aquest municipi sí que ha manifestat, en alguna publicació, que li sembla bé que es continuï impartit la llengua a l’escola, sempre negant la major i assegurant que el que es parla a la Franja no és català. Això no és el que opinen des de Vox a nivell d’Aragó, perquè no volen ni tan sols promoure l’ensenyament de la llengua a l’escola.
-La defensa del català a l’ensenyament, per tant, és una qüestió transversal a la Franja.
-Jo això ho circumscriuria a Mequinensa. Ara s’aniran presentant mocions com la que vam presentar nosaltres en distintes poblacions i tinc curiositat per veure’n els resultats, per saber què en diuen PP i Vox en poblacions importants com Fraga, etc. Crec que hi ha unes ordres de partit, i suposo que manu militari s’impedirà que aquestes formacions donin suport a les mocions pel català. Però és una suposició. Encara no sabem els resultats de les mocions perquè encara no s’han presentat. També cal dir que hi ha poblacions de la Franja que, tot i ser catalanoparlants, reneguen de la denominació de català i la defineixen com chapurriau. El tema és delicat i hi ha molta feina a fer.
-Però es defensa que es mantinguen les classes de català a l’escola, tenint en compte l’avantatge que aquest aprenentatge suposa per als alumnes?
-N’estic segur i tinc clar que sí.
-Amb què vincula l’actitud tan bel·ligerant que el PP té contra la llengua a l’Aragó?
-No ho tinc clar. El PP ha canviat en aquest sentit. A finals dels anys noranta, quan també va governar a l’Aragó, hi havia un president que era Santiago Lanzuela (1995-1999), que ja va morir i va ser un dels més catalanistes. Ell mateix va promoure uns canvis a l’Estatut de l’Aragó, i va ser amb això quan la llengua es va començar a denominar directament català. En canvi, posteriorment, quan va governar el PP amb Luisa Fernanda Rudi (2011-2015), ella mateixa va promoure les lleis que més tard es derogarien, aquelles que deien al català LAPAO i a l’aragonés LAPAPYP. Allò va ser un ridícul enorme i es va acabar derogant. Però al PP hi ha moltes sensibilitats, i una o altra tenen més protagonisme segons la conveniència. En l’època de Lanzuela convenia “parlar català en la intimitat”, com deia Aznar. I ara que no convé i que governen amb Vox, veig evident que la influència en aquest sentit procedeix d’aquest partit.
-Té pistes de com poden anar els atacs del govern de l’Aragó contra el català? Poden arribar a traure el català de l’escola? Contempla alguna mesura en concret?
-Crec que, segur, retiraran fons i eliminaran subvencions relacionades amb la promoció del català. El tema de deixar-lo d’impartir a les escoles seria l’última mesura, la més radical possible, però tot i això crec que, atesa la postura de Vox, hi podríem arribar. El primer que han fet, de fet, ha sigut carregar-se ràpidament la Llei de Memòria Democràtica. I pel que fa a la Llei de Llengües em temo que poden ser capaços d’arribar a l’escola i retirar el català. És el que més em preocupa.
-Per últim, el PSOE va governar durant les anteriors legislatures a l’Aragó amb partits com ara la Chunta Aragonesista. Per què pensa que el català i l’aragonès no es van arribar a oficialitzar?
-Són passos que no sempre es poden fer amb la rapidesa que voldríem. Dins dels partits hi ha diferents sensibilitats i sovint cal fer les coses amb certa discreció. Potser l’únic que ha faltat ha sigut la cooficialitat, però la restà ja està reconegut: amb el govern de Javier Lambán (2015-2023) es va posar en marxa l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, un pas fonamental amb què es reconeix el català i l’aragonès. S’han anat fent passos valents però amb una certa pausa. A Mequinensa, als vuitanta, anomenar català a la llengua era una mica estrany, i la gent que no havia estudiat català continuava afirmant que parlava chapurriau. Ara això ha canviat, però han calgut uns anys. Els passos que han fet els diferents governs del PSOE han sigut valents, però sempre compassant una mica la realitat d’una llengua minoritària. Fa uns anys la denominació de català grinyolava a l’Aragó, i ara ja no tant. De fet fa anys si anàvem a Saragossa parlant català érem assenyalats i ens dèiem polacos. Això em va passar fa vint anys i ara, si parles català a Saragossa, ningú no ve a dir-te polaco ni a dir-te res. El que em temo és que governs extremistes i populistes ens facin tornar a la situació anterior.