Els crítics

Clara Peya i el poder de la víscera

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Per poc que un haja resseguit la trajectòria de la pianista i compositora Clara Peya, hi pot apreciar una constant depuració del discurs textual i musical dels inicis, una construcció per fases fins a arribar a l’artista que és avui, capaç de lliurar un disc tan definitiu com Estómac, premi de la crítica a millor àlbum de l’any de la revista Enderrock. I també destacat per EL TEMPS com una de les grans referències del 2018.

Un treball fruit del bagatge existencial i musical, del filtratge de referències com Pau Vallvé o Ferran Palau —citats expressament per Peya en una entrevista que va concedir precisament a Enderrock—, que deriven en una música amb misteri i profunditat, més rugosa i menys convencional. Un gir que no és sobtat, que té precedents en anteriors àlbums, de manera més marcada, segurament, en Oceanes, un disc de 2017, molt proper, per tant, en el temps.


A l’evident evolució en positiu del vessant musical cal afegir que el discurs en clau feminista també ha guanyat múscul: Peya dota l’apel·lació a l’estómac, a la víscera, d’un poder metafòric immens. Lírica per la via de la commoció i la intensitat, per despullar les trampes i mentides de l’amor romàntic, el seu poder devastador sobre les dones i, compte amb això, també sobre els homes. L’amor com a negoci, com un més dels mecanismes de la piconadora capitalista d’ànimes i voluntats. Tot, fugint de l’obvietat que tant penalitza la creació amb voluntat de compromís.

Només visitar “Estómac de plàstic”, amb un bon grapat de versos colpidors (“ja no sé si soc dona o robot”) navegant sobre la preciosa veu de Magalí Sare, la precisa línia de piano de Peya i uns tocs d’electrònica subtil, restes atrapat per l’atmosfera del disc. Bellesa gens banal que esdevé combat en “Vèncer el pols”, hip-hop & jazz, teclats escaients, una tornada brutal i un missatge demolidor sobre l’estafa de l’amor. 

La delicadesa enganyosa de “Cicatrius” (“Ens han enganyat / res no era veritat (...) Ja no camino com caminava / ara tinc branques, en comptes d’ales”) és la següent estació d’un viatge sense aturades irrellevants. “Cara a cara” introdueix la dicotomia entre el cor i l’estómac, columna vertebral del que ens vol dir l’artista, fins a arribar a la tremenda “I jo pensant”, pic d’intensitat i emoció (“El món és una broma / un joc de perdre o perdre”) que tornarem a trepitjar més tard, en l’harmoniosa “Circular” i la seua gloriosa melodia central de piano. Una cançó de rang superior, però no l’única. Abans, Peya rapeja en “El teu refugi” com a contrapunt a la part cantada de Magalí Sare i uns versos d’una qualitat lírica forassenyada: “Portes l’iris tatuat / per una vivència del passat / que tu no pots ni recordar”.

“Tierra de hielo”, amb Alessio Arena, és un altre moment estel·lar de l’àlbum, la conjunció en estat de gràcia de melodia, interpretació amb ànima, una lletra commovedora i els arranjaments electrònics justos per atorgar misteri al tema. El disc és tan bo que cançons que brillarien en qualsevol altre àlbum, “Res és tard” i “Per flotar”, queden una mica eclipsades. No debades, Estómac es tanca amb un trio d’asos: “Iceberg”, amb Paula Grande, un tema en clau relativament optimista sobre tot el que cal fer encara; la paradoxal intensitat de “Calma” —una altra de les cançons que no agafa presoners, emocionalment parlant— i la petita joia per cloure que és “Tard, tard”, un tema amb un cert resum conceptual: “Ara parla l’estómac i em dius ‘fas tard’”.

Res no és sobrer en aquest disc, ni la molt intencional imatge de la coberta —veritablement andrògina, sense subterfugis estètics o disfresses ambigües— ni les fotografies promocionals, amb els mugrons esborrats, com si algú haguera fet fora l’etiquetatge. En paraules de Peya, una mostra de rebuig al “codi binari”.

Proposta intensa, emocional i brillant. Que mostra el poder de la visceralitat. Un colp a (des de) l’estómac.

Estómac
Clara Peya

Satèlite K, 2018
Art Pop

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.