El desembre de 2022, amb quasi un any de retard, la Generalitat Valenciana va fer pública la darrera Enquesta d'ús i coneixement del valencià. Les dades mostraven una situació bipolar: si bé les persones que deien tenir coneixements de la llengua s'incrementaven respecte de l'enquesta de 2015, disminuïa el seu ús quotidià. El 2021, el 23,1% dels enquestats usava el valencià "sempre", "generalment" o "més que el castellà"; el 2015 el percentatge era del 31%. Les persones que usen la llengua pròpia amb els amics, l'any 2021, representaven el 20,4% dels parlants, per un 28,1% de sis anys abans.
A la vista d'aquestes dades, la Fundació Nexe, ha llançat una iniciativa per calcular la desigualtat lingüística del català al País Valencià, és a dir, un índex per calcular la diferència que hi ha entre el coneixement i les competències que les persones diuen tenir i l'ús efectiu que realment fan de l'idioma. Per calcular-ho, s'ha fet una adaptació de l'Índex Gini, que és l'estàndard per a avaluar la desigualtat socioeconòmica . La iniciativa s'enquadra dins l'Observatori del valencià que la Fundació Nexe va posar en marxa l'any 2019.
La foto fixa que dona aquesta anàlisi indica que és a València i la seua àrea metropolitana on aquesta diferència és més gran, per bé que les àrees catalanoparlants de la província d'Alacant i la de Castelló també registren dades preocupants. És en la zona Alcoi-Gandia (la investigació utilitza les mateixes regions sociolingüístiques que l'Enquesta d'ús) on la desigualtat és menor.
ÍNDEX DE DESIGUALTAT LINGÜÍSTICA
La investigació, a través d'una eina d'intel·ligència artificial, pronostica un futur preocupant: de cara a 2025 estima que les desigualtats creixeran en les àrees sociolingüístiques on ara és menor, a la província d'Alacant i, sobretot, a les zones valencianoparlants de les províncies de Castelló i València i a la regió Alcoi-Gandia. La Fundació Nexe conclou que "si no es prenen mesures de política lingüística efectiva, assistirem a un increment general de la desigualtat lingüística", és a dir, continuarà disminuint-ne l'ús.
A parer d'aquesta entitat, aquesta desigualtat en els processos d'evolució de les competències i els usos del català indica l'existència de pressions socials i polítiques estructurals contra l'ús públic del valencià, malgrat ser-hi cada vegada més competents. L'augment de la competència de l'acreditació, segons ha
Susana Pardines: "Sense competència no pot haver-hi ús però sense ús no hi ha llengua".
alertat, Susana Pardines, lingüista i coordinadora del Lab d'identitat i cultural de la Fundació Nexe, provoca "una situació d'idealització del valencià que distorsiona la percepció del retrocés real i, alhora, genera una especulació amb les acreditacions de coneixement de valencià i una pujada fal·laç del seu valor".
Cal recuperar els "espais d'ús efectiu del valencià -ha explicat Pardines-. Ens cal fer un seguiment real, no només d'acreditacions, per poder avaluar quina és l'evolució de la llengua i quins són els processos de manteniment i recuperació de la llengua. Evidentment, sense competència no pot haver-hi ús però sense ús no hi ha llengua. I l'ús depèn, molt, de les dependències socials i polítiques i, sobretot, de les oportunitats. L'ús de la llengua per part d'una persona està condicionada per l'ús de les persones que ens envolten. A l'hora de dissenyar les polítiques públiques haurien de tenir en compte aquest aspecte".
