Té sentit preocupar-se pel terrorisme d’extrema dreta a l’Europa del segle XXI?
És una pregunta molt àmplia. Per mi, la resposta més ràpida és que sí. Hem vist com el perill de l’extrema dreta ha estat cada cop més popular amb les crisis econòmiques del segle XXI. Després l’hem vist convertir-se en uns moviments que l’extrema dreta que promou que l’statu quo tiri enrere i rescatar formes d’ordre prèvies. Aquesta extrema dreta s’ha pogut integrar en l’espai polític de diferents països d’Europa i del continent americà. Avui, aquesta extrema dreta s’ha estandarditzat o neutralitzat. Ja no veiem neonazis portant l’esvàstica, sinó gent amb corbata i vestit que semblen populistes, però realment venen d’aquests extrems. Han acabat sent una opció atractiva per a molta gent. En el fons, la política va de poder i les dretes conservadores han vist que, si s’associen amb aquestes dretes extremes, guanyen molts vots. Per això en molts països han acceptat aquesta aliança independentment de les conseqüències.
I pel que fa al terrorisme?
Volia arribar a aquí. Un cop els discursos d’extrema dreta s’han normalitzat, les possibilitats de violència creixen. Quan Trump guanya les eleccions, molta part del seu discurs encoratja grups d’extrema dreta que havien estat marginats socialment. Ell justificava i legitimava l’acció violenta per part d’aquests grups. En el fons, terrorisme és simplement violència amb un objectiu polític. Si aquesta es legitima amb un discurs que fa eco a antics i reciclats discursos de l’extrema dreta, el perill és encara més gran.
Com funciona el contraterrorisme actual a Europa? Quins són els focus d’atenció i les eines que es fan servir?
Amb la prevenció. L’objectiu sempre és evitar que hi hagi un atac. El focus principal és buscar quins perfils i grups poden arribar a reaccionar arribat el moment i quins són els factors ambientals que serien més conductius a l’acció d’aquests grups. Fer perfils no és gaire popular. Hi va haver una època en què el Regne Unit deia que si eres un immigrant de cert tarannà religiós i veus la vida en blanc i negre, tens més punts. Tots aquests prejudicis van alimentar unes polítiques gens populars i no va sortir bé. Voler potenciar el potencial terrorista no és gaire popular, però la policia tendeix a fer-ho perquè hi ha poques maneres de prevenir, i una és identificar gent que potencialment estigui disposada a convertir idees en accions.
El que fem a la feina és molta observació en línia. Abans, els terroristes potencials eren membres d’un grup terrorista. Tu simplement miraves l’estructura del grup terrorista i quins perfils podrien ser més manipulats cap a l’acció. Avui dia això no existeix. Tens diferents individus a Internet connectats per idees comunes que poden ser extremes. Potser la persona en concret no és extrema en si mateixa, però se sent atreta per aquests discursos. Això fa que es generin vincles nous amb altres persones d’Internet. Això pot induir a una estructura que sembla un grup, però no ho és realment. Estudiem quin comportament tenen aquests individus i intentem veure quines idees els poden mobilitzar i què tenen en comú. Fent això, creem grups i xarxes terroristes on no n’hi ha. A Internet tot és més difús. Hi ha la idea d’antisistema que abans s’associava més a l’extrema esquerra i després de la covid-19 s’associa més a l’extrema dreta. Si busquem idees antisistema i idees antisistema afectades per idees conspiratòries com QAnon, acabes trobant potser dos o tres influenciadors que mobilitzen dos grups o tres a través de dos països o tres. Contactem amb els països i els advertim que hi ha aquesta mobilització en línia i que pot ser o no que passi al fora de línia. Si ens ho demanen, analitzem el risc que aquesta violència potencial es transformi amb acció.
Quins són els ecosistemes principals?
Fins a l’any passat, estaven molt vinculats amb teories de la conspiració que se centraven majoritàriament a atacar l’estat, és a dir, eren antisistema. Però s’alimentaven de teories relacionades amb les idees de l’extrema dreta que hem vist des del segle XIX, sobretot l’antisemitisme o la idea que hi ha un govern secret global que controla els governs a escala estatal i que darrere d’això hi ha, per exemple, Israel. No hi ha cap grup concret, cap xarxa en concret, cap idea en concret, però ens centrem en aquestes narratives.
I vers això quina feina fa vostè?
Jo em centro a mirar qui és la víctima darrere de cada idea. Amb l’antisemitisme, la víctima no han de ser els jueus. Moltes vegades, els jueus són un miratge que s’utilitza per atacar altres col·lectius vulnerables. A l’est d’Europa s’utilitza l’antisemitisme per assenyalar grups de migrants o refugiats tot dient que els governs liberals estan influenciats per Israel i estan facilitant les ones de refugiats que venen a prendre la feina a no sé qui. Es fa servir l’antisemitisme per crear nous assenyalats.
Han canviat les coses aquest any?
El problema antisistema ha sobreviscut el 2024. Continua sent una preocupació per a Europa i també per als EUA. Des del punt de vista polític, a la Unió Europea s’està intentant definir aquest problema. Costa molt arrencar l’acció si no tens una definició, i els països no es posen d’acord a definir-ho. Així com el gihadisme o l’extrema esquerra s’han definit sense desacords des de fa anys, l’extrema dreta i els antisistema són bastant difícils de definir. La raó per la qual costa tant que els països es posin d’acord és perquè hi ha molts factors del perill antisistèmic d’avui que se sobreposen amb l’extrema dreta. A escala europea hi ha molt debat si l’antisistema és una categoria per separat del perill terrorista o una versió de l’extrema dreta. Això té a veure amb la normalització de l’extrema dreta. Molts partits polítics que tenen poder de donar la seva opinió sobre aquesta mena d’aparells terroristes no la donaran. A ells els beneficia que hi hagi un grup que promocioni les idees antisistema. Si estan còmodes amb això, no ajudaran. Això és un primer problema i té a veure amb l’acció terrorista. Com més normalitzada estigui la política d’extrema dreta, més alt serà el perill d’acció. L’altre problema és la influència de Rússia en el terrorisme potencial a Europa i l’Amèrica del Nord.
Per què?
Rússia està interessada a desestabilitzar la Unió Europea i les democràcies en general. Això pot funcionar donant suport a l’extrema dreta o als grups antisistema, i pot passar, sobretot, a l’est d’Europa. Òbviament, Rússia té el poder de facilitar que aquestes narratives i ideologies es transformin en acció. Sobretot, en aquells països que volen intentar accedir a la Unió Europea.
Fa uns anys s’havia parlat de la Divisió Atomwaffen i de grups semblants. Això ha perdut interès o va en paral·lel als ecosistemes que deia?
Encara és un tema de conversa i sobre el que hi ha recerca. Tanmateix, veiem que molts individus se senten atrets per l’Atomwaffen, tot i no formar-ne part. Aquestes persones poden tenir el mateix o encara més risc d’acció. Per això parlo d’ecosistemes. Buscar qui forma part d’un grup ja no és un factor predictiu tan fort com abans de la covid-19. Després de la pandèmia hi va haver un boom d’atracció cap a ideologies que no eren estàndards, que no eren res que tu hauries discutit a la tele abans. Abans de la covid-19 hi havia grups molt definits al voltant d’idees que nosaltres dèiem ideologies. Després i durant la covid-19 aquestes es van mesclar a Internet.
Què vol dir?
Es van crear noves idees que van fer que els experts en ideologies extremes no poguessin distingir entre el que era normal i el que era fruit de la llibertat de les persones per tenir opinió o una idea perillosa a seguir que podia derivar en acció. Aquestes idees només podien passar en grups que no eren consistents i no tenien estructures. Algú podia estar atret per l’Atomwaffen, però només estar d’acord amb el 30% del que deien, i la resta omplir-ho amb idees d'altres grups o que trobaven per Internet. Avui, el gran problema és com reduir això a un parell de persones que es puguin identificar. Per això mirem de localitzar qui és la víctima: si pots protegir la víctima, ja tens la meitat de la feina feta.
Alguns sectors de l’alt-right [la dreta alternativa] s’autoanomenen llibertaris o es proclamen defensors de la llibertat. En canvi, en un article a la revista CIDOB d’Afers Internacionals vostè diu que tenen arrels il·liberals. Per què?
Està molt relacionat amb el que deia al principi dels antisistema que abans es classificaven com a extrema esquerra i ara com a extrema dreta. L’alt-right i Richard B. Spencer, en concret, serien llibertaris perquè defensen que les persones que estan al govern no els representen i el poble té el dret a aixecar-se i confrontar aquest govern. Seria una mena de mentalitat revolucionària. És com quan molts intel·lectuals, i intel·lectuals progressistes, defineixen el feixisme a vegades com extrema esquerra perquè als seus inicis era revolucionari. Als anys vint deien que els governs no els representaven i que ells, la gent, s’alçarien i ho canviarien. El problema és que quan arriben al poder imposen la seva dictadura d’extrema dreta.
Quan dic que és un error intel·lectual, vull dir que l’alt-right és llibertària perquè les arrels ideològiques de l’alt-right són ultraconservadores. Parlem de filòsofs del segle XIX que pensaven no només que homes i dones no són de la mateixa qualitat o que hi ha algunes nacions que han de desaparèixer perquè les altres puguin aprofitar-se’n, sinó també perquè a escala política pensen que un govern no pot protegir a tothom per igual. Diuen que els governs no poden ser igualitaris, que per a una persona, si no té la força i els recursos per tenir la vida que vol, l’estat del benestar no hauria d’existir. Perquè, llavors, aquesta persona seria eliminada d’una manera natural. Gairebé evolutivament parlant. L’alt-right agafa aquests discursos del segle XIX i els empaqueta amb un munt d’antisemitisme i idees dels anys trenta que divulgaven, per exemple, els nazis a Alemanya i que tenen a veure amb la força de la persona que és més resistent. L’alt-right diu que el govern no els representa, perquè, tant si és d’esquerres com de dretes, promou un estat del benestar que més o menys protegeix a tothom per igual. Creuen que això s’ha de derrocar i construir un nou estat que, filosòficament, es basi en una mentalitat conservadora.
Com és que autors com Nietzsche són tan fructífers per a aquests moviments?
Perquè els manipulen. Són fructífers perquè la mentalitat d’aquests filòsofs està basada en què el món i les persones, d’una manera natural, no som iguals. La modernitat i la democràcia liberal promocionen que tothom és igual i tothom hauria de tenir les mateixes oportunitats. Aquests filòsofs creuen que no. Aquests nous moviments utilitzen la idea de la diferència per parlar de privilegi ideològic. A ells els convé, perquè una ideologia d’extrema dreta que afavoreix la marginació de certs grups tendeix a ser molt popular quan hi ha èpoques de crisi.
En un estudi recent explica que hi ha un biaix de gènere en la prevenció i el contraterrorisme en línia. Per què hi és?
Hi és perquè el prejudici basat en el gènere és arreu. Això afecta la prevenció. Normalment, la recerca es basa en casos en què una persona ha acabat anant a la presó. Quan hi ha evidència que aquesta persona va fer una acció al món físic o va estar a prop. Solen ser homes. Llavors, l’evidència que tenim acumulada sol ser de casos masculins. Què ha passat? Avui dia, en què la presència en línia afecta homes i dones i l’exposició a idees extremes també, no es para atenció a les persones que no es classifiquen com a homes, perquè no tenim evidència suficient per justificar que els recursos es destinin aquí. A les empreses que ens dediquem a això mai ens pregunten què fan les dones o les persones no binàries. No ho fan i, per tant, no ens hi fixem. Aquest prejudici s’ha de superar, perquè hem vist que les dones són afectades per les idees extremes de la mateixa manera. No només això, sinó que en generen i les divulguen. Així hi pot haver homes que acabin fent una acció extrema que han començat a sentir-se atrets per unes idees que una dona ha començat a divulgar. Si la policia es fixa en la conseqüència, però no en la causa, no pot esbrinar mai què hi ha a l’arrel del terrorisme model.
Per què, dins l’estudi de l’extrema dreta, decideix fixar-se en els mems?
He començat la conversa dient que les ideologies que més em preocupen són les idees que estan barrejades. Els mems encapsulen aquesta barreja. Representen en imatges el que nosaltres hem vist en narratives en línia i també en grups terroristes quan intenten atreure gent més enllà del perfil típic de persones vulnerables. Els mems m’ajuden a identificar quina és la barreja que està de moda i qui és atret per aquesta barreja, i també com aquesta barreja és atreta per unitats culturals i subculturals a Internet. Quan estudiava el Canadà, molts mems feien servir Trudeau i se l’identificava amb Castro. Aquest mem em va ajudar a trobar una comunitat que parlava contra el liberalisme i que s’identificava amb l’extrema esquerra, però ajudava l’extrema dreta a trobar nous grups vulnerables a Internet. Va ser a través del mem que encapsulava les diferents idees que no tenen sentit per separat, però a la imatge sí, com a mínim per a aquestes unitats subculturals.