Aquesta setmana s’ha confirmat que la pròxima pugna per presidir la Generalitat de Catalunya tindrà uns rostres molt similars que l’anterior. Dels tres partits amb opcions d’aconseguir la presidència, repetiran cap de files ERC i el PSC i falta per decidir què farà Junts per Catalunya.
Els nomenaments arriben més d’un any abans del febrer del 2025, data límit per celebrar les noves eleccions al Parlament, si bé algunes informacions afirmen que l’actual Govern podria plantejar un avançament electoral al novembre.
Antirumors
Esquerra Republicana ha confirmat que l’actual president català, Pere Aragonès, serà candidat a revalidar el càrrec si així ho confirmen aquest dissabte les bases del partit durant el consell nacional que se celebrarà al Col·legi d'Arquitectes de Barcelona.
El pas dels republicans va lligat al creixent debat que s’havia generat a l’entorn del partit vers la possibilitat que fos Oriol Junqueras i no pas Pere Aragonès qui ocupés la posició de sortida a les llistes. Si l’amnistia avancés prou de pressa, la inhabilitació de l’ex-pres polític per l’organització de l’1-O podria quedar en no res. Això obria la porta a una opció per ara tècnicament impossible, que Junqueràs encapçalés la candidatura. I, amb la porta oberta, els rumors. Amb l’elecció d’Aragonès, ERC vol barrar el pas a qualsevol soroll a l’entorn del partit.
D’altra banda, també és cert que, tenint en compte els terminis de l’aplicació de la llei d’amnistia i la voluntat de dilatació del procés per part de l’espanyolisme, és difícil que Junqueras pogués fer efectiva la seva candidatura si volgués ser presidenciable.
Sortir de l’ombra
A la vegada, l’endemà que se sabés que Pere Aragonès seria el candidat d’ERC, el PSC s’ha afanyat a anunciar que Salvador Illa seguiria al capdavant del partit. L’actual cap del grup parlamentari ha revalidat la seva posició com a primer secretari dels socialistes en ser l’únic en presentar els avals necessaris per ser-ho. Les bases del partit està previst que el ratifiquin el tercer cap de setmana de març durant el congrés del partit. De retruc, Illa revalidarà la seva posició com a presidenciable.
La voluntat del dirigent socialista, que ja va aconseguir ser la força més votada en els darrers comicis, és trencar la majoria independentista per passar de ser el president a l’ombra a ocupar el despatx presidencial al Palau de la Generalitat. El procés d’Illa per sortir de l’ombra, venia de ser una de les figures clau a la sala de màquines del PSC, comença amb el seu nomenament com a ministre de l’Estat espanyol i la seva projecció pública arran de la gestió de la pandèmia. Després de les eleccions, el procés per donar imatge de presidenciable d’Illa empès pel PSC ha passat per situar-lo com a “president” d’un “govern a l’ombra” que tindria per funció fiscalitzar el Govern de la Generalitat.
Interrogants puigdemontistes
Dels tres principals candidats, doncs, falta per posicionar-se Junts per Catalunya. A les darreres eleccions, la candidata va ser Laura Borràs, però després de la inhabilitació i amb uns quants mesos fora de la dinàmica parlamentària, l’expresidenta de la cambra catalana no sembla que tingui números per repetir al capdavant de les llistes. Tampoc seria senzill que el candidat fos Carles Puigdemont. El seu nom ha sonat, però depèn dels tràmits de l’amnistia, com Junqueras. Tal vegada, tampoc està clar que la voluntat del president a l’exili sigui presentar-se com a candidat.
Amb el sector turullista agafant força al si del partit, un dels noms que ha circulat més els darrers dies és el de l’ex-pres polític Josep Rull i fins el del mateix Jordi Turull, secretari general del partit. A hores d’ara, però, no sembla que aquesta sigui una de les preocupacions principals del partit en un moment de tensions internes per diferents acusacions d’assetjament masclista dins el grup parlamentari.