Aquesta setmana, l’alcalde Jaume Collboni (PSC) ha anunciat la creació de la figura de l’alcalde de nit a la ciutat de Barcelona. L’objectiu serà el de mediar i coordinar l’activitat nocturna de la ciutat, sobretot en allò vinculat a la cultura, l’oci i la seguretat nocturna. Segons el líder socialista, la mesura hauria de permetre, també, programar cultura, obrir centres esportius o també donar alternatives d’oci a la gent jove durant la nit.
Està previst que s’activi un cop Collboni aconsegueixi tancar les negociacions per sumar al govern municipal bé a Barcelona en Comú bé a Trias per Barcelona i que la responsabilitat recaigui sobre aquest partit. En principi, la proposta també l’hauria de veure en bons ulls ERC, que ja ho va proposar en campanya per boca d’Ernest Maragall.
No és el primer cop que una ciutat catalana es planteja incorporar aquesta figura, tot i que no s’arribés a dur a la pràctica. L’any 2014, Jean-Marc Pujol ho va dur al seu programa d’alcaldable a Perpinyà i el 2019 el col·lectiu Perpi-d i el diari L’Independant van intentar reobrir el debat sense èxit. També el 2020, a la ciutat de València, l’alcalde Joan Ribó va plantejar la creació de la figura de l’alcalde de nit. Tot i aprovar-se una moció al consistori, tampoc s’acabaria executant.
A través de diferents fórmules, sí que ha tingut més penetració en ciutats com Amsterdam, que va ser pionera, Londres, Nova York, Cali, Praga, París, Zurich o Manchester.
Origen cívic
A la capital dels Països Baixos es parla d’aquesta qüestió des del 2003, quan es va organitzar un primer col·lectiu de ciutadans vinculats al món de l’oci nocturn amb el nom de The Night Watch i l’objectiu de vehicular el diàleg entre institucions, usuaris i empresaris de la nit per promocionar el sector i la convivència amb els residents. El 2012 el càrrec, encara informal, va recaure sobre Mirik Milan que el 2014 va crear la fundació N8BM A'DAM per garantir la continuïtat del rol de l’alcalde de nit a la ciutat holandesa i institucionalitzar-lo a través d’acords amb el consistori municipal. Després d’ocupar aquest rol fins el 2016, el 2017, en una entrevista a Vice explicava que l’alcalde de nit és una fundació que vol “ajudar a assegurar que la ciutat d’Amsterdam té una vida nocturna dinàmica i vibrant. Volem ser, de veritat, un pont entre l’ajuntament -és a dir l’alcalde i els regidors- i el petits propietaris de clubs nocturns, festivals i promotors d’esdeveniments, però també amb els veïns de la ciutat. Sempre hem dit que amb el diàleg podem canviar les regles del joc”.
Entre altres funcions, a Amsterdam coordinen equips de civils que fan voltes per les afores dels espais d’oci nocturn per conscienciar a la gent sobre el seu comportament, intentar desescalar conflictes o demanar que es baixi el volum de veu. Segons els seus impulsors, accions com aquestes haurien aconseguit reduir el nombre d'actes violents anuals a les zones de festa de la capital dels Països Baixos.
De la preocupació pel soroll derivat de l’oci nocturn en va sorgir una de les principals iniciatives aplicades a Amsterdam. Fins el 2016, els clubs de la ciutat havien de tancar entre les quatre i les cinc de la matinada i es va detectar que eren aquestes hores, les de sortida, quan hi havia més soroll. Per espaiar-ho, es va impulsar l’obertura de deu locals descentralitzats amb llicència per obrir 24h. De retruc, la mesura també va servir per dinamitzar l’oci nocturn de la ciutat i potenciar els negocis que s’hi dediquen.
Dins els plans dels alcaldes de nit o les oficines nocturnes de diferents ciutats, també hi destaquen accions per intentar oferir un oci nocturn més amable per les dones i les persones LGTBI+. Algunes veus discordants, però, critiquen l’enfoc securitari de les polítiques lligades a l’alcalde de nit, reivindiquen que es tracta de tasques que ja haurien de ser, de per si, responsabilitat dels ajuntaments o qüestionen que només se centri en l’àmbit de l’oci i no en altres qüestions vinculades a la nit com el sensellarisme.