Clara Queraltó (Pla del Penedès, 1988), que ja va guanyar el 2018 del premi Mercè Rodoreda de contes, aconsegueix ara el prestigiós premi Llibres Anagrama amb una novel·la sobre el desig. Un desig que, d’una banda té uns mecanismes «apresos», culturals, però també en té uns altres de «naturals», més instintius. Segons ha explicat en la roda de presentació del premi, l’autora ha volgut preguntar-se i retratar «com és el desig als 18, quan et penses que et menges el món, que ets immortal» i cóm és als 39 -respecte a una jove de 18-, quan hi ha una sèrie «d’autoimposicions» per part del personatge madur, «perquè es desitja el que no es vol desitjar». Per tant, a la narració s’hi reflecteix «com ens comportem quan seduïm».
Però Queraltó té molt clar que «no vol jutjar els personatges» ni tampoc «donar una lliçó moral» en cap sentit. Fins i tot cita la dramaturga Victoria Szpunberg per recordar que aquesta no és la missió de l’art: «Qui tingui un discurs que munti una església». Però que no escrigui un llibre o una obra de teatre.
Un dels motius que esperonaven Queraltó per escriure aquesta novel·la ha estat, precisament, que la visió del feminisme més recent ha girat la visió sobre aquesta mena de relacions amb diferència d’edat. «Fins fa uns anys -segons Queraltó-, aquestes relacions fins i tot validaven la dona» i feien sentir «poderosa la jove que tenia aquesta relació». La qüestió és molt complexa però Queraltó referma que no l’atrauen les novel·les que li ensenyen el món tal com el veu ella: «M’interessa la literatura que em problematitza, la que em fa qüestionar les coses. És la literatura que m’agrada llegir». I la que vol escriure.
Com el so d’un batec en un micròfon explica una relació d’estiu entre una jove i un home de 39 anys en un poble d’estiueig inventat per l’autora. Una dels elements interessants destacats pel jurat ha estat l’estructura de l’obra: La primera part de la novel·la és la narració de la relació per part d’ella, en una mena de dietari, des de juny a novembre. La segona part és la versió de l’home explicada des del final cap al començament, de novembre a juny. «Un teixeix la història i l’altre la desteixeix», diu Queraltó. «El repte narratiu era com podia explicar la mateixa història una altra vegada sense repeticions».
Queraltó s’ha sorprès quan dos membres del jurat del Premi (Mita Casacuberta i Sergi Pàmies) han destacat que la novel·la és «una història d’amor». Però reconeix que el gran valor de la literatura és que cada lector pot fer seva la novel·la en llegir-la i reinterpretar-la.
Mita Casacuberta ha explicat també que la novel·la de Queraltó té ressons de Francesc Trabal i la generació dels anys trenta: «Té alguna cosa d’Una mena d’amor de C.A. Jordana que després va ser leitmotiv de la novel·la de Trabal Judita (1930) i va influir en Vals (1935), que era la novel·la que més va impactar Pere Calders, segons deia».
El novel·lista Sergi Pàmies, també membre del jurat del premi Llibres Anagrama, ha lloat «l’alternança» de punts de vista dels narradors, ha comparat la novel·la amb la sèrie The Affair (2014, creada per Hagai Levi per Showtime) i ha afirmat que li agrada «com l’autora retrata la psicologia femenina».
Clara Queraltó, guanyadora del premi Mercè Rodoreda de contes amb El que pensen els altres (Proa, 2018), va publicar fa dos anys la interessant novel·la Et diré R. (Proa, 2021) -sobre la maternitat- i ha participat també com a coach en els programes de TV3 sobre teatre amateur El llop.
El premi Llibres Anagrama està dotat amb 12.000 euros. Com el so d’un batec en un micròfon serà publicada per Anagrama a finals de març o començament d’abril.