—El Procés de Garbí és el reconeixement que la CUP està en crisi?
—Reconeixem que hi ha alguna cosa que no estem fent bé. El plantejament neix d’una reflexió que fa temps que havia fet l’organització: hi ha hagut canvis i l’organització també ha de canviar. Es presenta un nou cicle polític al davant i ens sembla que cal actualitzar. Entenem que l’eina funciona, però que cal adaptar-la a noves realitats i a un context diferents. Cal veure com fem front a aquesta situació de crisi sistèmica o multicrisi i com ho fem engrescador. No en diria crisi. No és esparracar i tornar a començar, sinó fer que funcioni més i sigui més eficient.
—Quina era la importància del congrés de Girona d’aquest Nadal?
—Va ser el punt inicial de debat del Procés. Volíem assenyalar quins eren els consensos i els dissensos més grans de l’organització. La valoració és molt positiva. Gairebé 700 persones un cap de setmana abans de les festes nadalenques i, a Girona, que és un extrem del país, ens fa estar contentes. Demostra que l’organització té múscul i que la gent té ganes de treballar. El congrés ens va servir per aterrar tots aquests debats i com els volíem enfocar i per veure si la proposta del grup motor anava en la bona direcció. També com ho volíem treballar en una segona fase. Primer, generar debats territorialitzats. També, debats temàtics sobre alguns dels elements que van sortir a debat.
—Quines són les principals línies de treball que surten de Girona?
—T’explico una mica els debats temàtics que hem establert que farem. Una de les reflexions que creiem que hem de fer és sobre com intervenim a les institucions i quin paper hi tenim. Com hem d’actuar en aquest espai i si es pot fer una proposta per tot el territori dels Països Catalans o del Principat, o depenent de la mida dels municipis. Un altre dels pilars de l’organització és assolir la independència i, per tant, hem de mirar quin camí seguim fins aquí. Volíem parlar també de discurs i comunicació i de l’espai d’hegemonia cultural. Veiem que hi ha una dretanització i uns discursos xenòfobs que arriben molt i hem de veure com responem a això. També una reflexió sobre com ens articulem en els diferents espais que podríem dir que és una reflexió sobre la Unitat Popular. Una altra de les qüestions que vam veure que calia parlar en profunditat era el tema de la militància: com militem, si la militància ens exigeix massa o massa poc, com ens hem de formar com a quadres, com posar tot això al servei de l’organització i dels objectius. També, hi ha una anàlisi profunda sobre com ens organitzem territorialment per respondre més i millor.
—Al document de treball assenyalen “certa falta de múscul militant”. A què l’atribueixen?
—L’atribuïm a un context complicat. Entenem que no només passa als espais polítics. Hi ha un procés de poca implicació i individualització en molts espais. També a una fase postpandèmica on tots els espais de participació estan tenint dificultats. Tenim tots clar que el context ens juga en contra, però també hi ha tots els debats sobre si la càrrega militant és massa o si cal treballar en noves formes de militància; també si hi ha càrrega excessiva sobre els càrrecs electes…
—La càrrega militant pot ser que faci que el perfil com es projecta la CUP sigui allunyat de moltes persones?
—És un dels debats que hi ha. Com ho fem per arribar a més persones? Com ampliem la base militant i arribem amb nous discursos a persones que no hi són. Sabem que hi ha un biaix de classe i de gènere entre la nostra militància, i és una de les coses que hem de revertir. Hem de fer coses diferents per arribar a espais i col·lectius als quals no arribem.
—Aquestes són les “dificultats organitzatives que entorpeixen el funcionament orgànic” de què parlen al document?
—És una de les dificultats.
—Quines més tenen?
—En el document plantejàvem algunes hipòtesis que creiem que podrien ser de consens. La presa de decisions, a vegades, a determinat ritme ho dificulta. Seguir el ritme d’alguns espais demana càrrega d’hores molt gran i això fa que algú es despengi. Hem de buscar models de participació que no siguin el tot o res.
—Al document plantegen si la CUP ha de ser una “organització total”, un “partit-moviment” o una “sectorial electoral-institucional”. Quines diferències hi ha? Què ha estat fins ara la CUP?
—És una bona pregunta. No crec que sàpiga respondre què ha estat la CUP fins ara. La CUP ha estat la representació institucional d’una lluita que era al carrer, i ha portat lluites al carrer i tot un seguit de debats que la institució no estava disposada a assumir. En el llegat dels últims vint anys hi ha molta part que podem atribuir com a mèrit de la CUP haver portat tot un debat sobre feminisme, sobre noves formes d’ecologia o decreixement, que no hi eren o no existien. Els diferents models d’organització impliquen que la presa de decisions sempre sigui mantinguda per part de la militància. És un dels elements que no està en el debat. L’horitzontalitat és un dels elements estratègics nostres. Ara cal veure si és més representativa o menys, o si es fa amb càrrecs a més o menys llarg termini. El que sí que fem sempre és no oblidar que som una organització al servei d’uns objectius.
—Dins d’això, què seria una “organització total”, un “partit-moviment” o una “sectorial electoral-institucional”?
—Quan parlem d’organització total, pot ser una organització que vagi més enllà d’un partit polític en l’àmbit del moviment. Quan parlem d’una sectorial és que es faci una reflexió més gran de dir que només funciona a la institució. O, si creiem que ha de tenir un espai més ampli d’actuació que no sigui només a la institució, que és una de les tesis de consens que planteja el bloc tres. Necessitem els dos espais, la institució i el carrer, i, per tant, hem de treballar tots dos.
—Això va lligat a definir la relació amb altres actors polítics o a veure què abasta el que anomenen Unitat Popular?
—Correcte. Un dels debats temàtics és què entenem per Unitat Popular. Serà una de les coses a definir. Però, això sí que és motiu de debat i reflexió.
—On és el debat? Quines comprensions hi ha?
—El que plantegem en aquest debat és definir bé quina és la guia i acció que volem portar i com la volem definir en els diferents espais d’unitat popular. També la interpel·lació des d’on ha de néixer i què entenem per treballar amb altres espais. També va en funció de si pretenem una organització que sigui només un partit o una organització de masses que vagi més enllà. Aquest serà un debat en funció de l’estratègia que creiem que hàgim d’aplicar en cada un dels moments.
—S’ha parlat de si calia replegar-se sobre el que és el nucli militant de la CUP o obrir-se a altres actors i organitzacions. Això és part d’aquest debat?
—Això és part del debat. Hem de seure seriosament i fer una reflexió profunda com a organització, i això establirà les possibles aliances.
—Està dins el debat si a les eleccions s’hi ha d’anar o no amb el nom de la CUP?
—Està dins del debat. El nom, l’estratègia electoral. Sense perdre de vista altres elements sobre la taula.
—La participació al Parlament, està en dubte?
—Està tot a debat. Aquest és un altre dels elements. Si serveix per assolir els nostres objectius, ens hi presentarem. Si no serveix per assolir-ho o per avançar, no ens hi presentarem.
—Quins terminis es plantegen per al Procés de Garbí?
—Al llarg del mes de febrer, cal parlar amb totes les territorials. Després, que hi hagi unes trobades temàtiques. Pels volts de Setmana Santa, hauríem de poder començar a definir un document perquè pugui haver-hi una assemblea nacional amb una estratègia i una definició d’organització en dues ponències clares a principis de juny.
—S’ha parlat d’un possible avançament electoral a la tardor. Els fa por que això distorsioni el procés de reflexió?
—No. El procés es va plantejar perquè és un debat que hem ajornat i fa temps volem fer. Es va definir un grup motor perquè pogués funcionar de forma independent a tots els inputs que hi pugui haver.
—Però, entre els quadres, amb eleccions hi ha volum de feina diferent i comunicativament costa més explicar-se…
—És evident que pot passar, però el grup motor vetlla perquè la càrrega sigui l’adequada, per dinamitzar bé els espais i treure bones conclusions, perquè tothom se senti escoltat… Creiem que hem de funcionar independentment, tot i que és obvi que les circumstàncies afecten.
—En el document de presentació del grup motor no hi ha persones del País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya del Nord. És un replantejament només principatí?
—No. Sí que hi ha una persona representant de les Illes que forma part del grup motor que es va incorporar just abans del Congrés de Girona i encara no s’ha actualitzat al web. Persones del grup motor vam anar a les Illes per parlar amb elles. La gent del País Valencià han demanat participar d’una altra manera i la gent de la Catalunya del Nord són dins la territorial de la Nord-oriental i, per tant, sí que hi participen. La major part de la militància és del Principat i això té un pes, però estem procurant que sigui un debat a escala de Països Catalans.