Cap a les tres del migdia de la vigília de Reis, a Igualada, una munió de voluntaris de la comarca —tot just majors d'edat, els més joves; jubilats, els més experts— va fent via cap al Mercat de la Masuca per transformar-se en patges reials. Es vesteixen amb camises de seda acolorida, pantalons i armilles llampants, faixes i bosses cridaneres —que s'ompliran de caramels i monedes de xocolata— i un turbant ple de plomes. Abans de guarnir-se, però, toca pintar-se.
Amb els llavis vermells ben perfilats, sempre per fora de la comissura, perquè semblin ben molsuts, els patges poden escollir si maquillar-se amb pistola o de manera manual. Les tàctiques s'han modernitzat, però la recepta encara és la mateixa: cervesa, farina i fum d'estampa, una mena de pols de carbó. Aquests són els ingredients de la fórmula que fa de pintura al miler d'ajudants que desfilaran a la cavalcada més antiga de Catalunya.
Fa uns quants anys, però, diversos col·lectius han denunciat el racisme que es desprèn de pràctiques com aquesta. Segons les associacions, aquesta caracterització s'anomena "blackface", i és racista. El seu origen es remunta al segle XIX, als Estats Units, quan actors i actrius es pintaven i imitaven esclaus negres, que no tenien permès fer teatre. Ridiculitzaven l'aparença i les expressions dels esclaus i servien per entretenir la població blanca.
"[Aquestes representacions] estereotipen, ridiculitzen, no inclouen i falsifiquen la nostra imatge", asseguren des de l'agrupació Afroféminas. Recorden que les persones negres són reals, no personatges fantàstics, són als carrers i són humanes: "ofèn, ofèn molt".
Immobilisme patrimonial
Malgrat que moltes cavalcades s'han adaptat a les peticions dels col·lectius antiracistes —en forma de campanyes com #StopBlackFaceInSpain o #Baltasardeveritat— i han deixat de pintar reis i patges de negre, n'hi ha d'altres que han escollit no fer-ho. És el cas de les dues festes més antigues de l'Estat Espanyol: la d'Igualada i la d'Alcoi.
"Nosaltres no obviem que hi ha persones que poden sentir-se ofeses per aquesta pràctica, el que diem és que no pot ser entesa com a "blackface" perquè mai hi ha hagut l'ànim d'humiliar o parodiar ningú", asseguren des de la Comissió Organitzadora de la Festa de Reis d'Igualada.
De fet, apunten que és el deure amb la dimensió patrimonial que els atorga la història el que els impedeix modificar-la tal com han fet molts altres municipis. "La majoria d'elements que componen les nostres festes són patrimonials: els patges, les escales, el repartiment casa per casa, els missatges a la ràdio, l'estètica...", explica la Comissió.
En canvi, hi ha qui com Joan Mangues, director del mitjà de comunicació anoienc Igualanews, opina "que una cosa sigui tradicional i històrica, no vol dir que estigui bé". Considera que les tradicions han d'evolucionar amb la societat i que aquesta ja és hora que canviï. "De la mateixa manera que hem reconduït actituds que no es feien amb mala intenció, però eren masclistes, amb aquest tema crec que passa una mica el mateix", afegeix.
El masclisme, però, sembla que encara hi és força present en aquesta festa. Així ho considera la patgessa Natzira, un col·lectiu agrupat sota el compte d’Instagram amb aquest nom amb l’objectiu de repensar la festa de Reis igualadina. “Des de fora el que crida més l'atenció és el "blackface", però des de dins la festa genera moltes més contradiccions”. Denuncien que hi ha molts altres fronts a resoldre. Per exemple, el fet que fins fa només vint anys, a la festa no hi podien participar dones, i això no va canviar fins que un grup s’hi va infiltrar sense permís. “Tot i això, no hi ha personatges de pes femenins”, reclamen.
La nostàlgia i el poder
Prudent, Mangues recorda que, tot i que hi viu des que té onze anys, ell no va néixer a Igualada, i per tant no té la vinculació emocional amb la cavalcada que hi tenen molts joves igualadins. A Igualada, com a Alcoi, la festa es viu amb nostàlgia i això fa que, fins i tot els més joves, no siguin massa propensos a modificar-la.
Aquest, el suport popular, és un altre dels motius que apunta la Comissió per a justificar l'immobilisme davant de les crítiques racistes. Ara mateix, del miler de patges que passegen per la ciutat anoienca, un 15% són blancs i rossos i un 85% són negres. "Volem anar pujant la xifra de patges rossos i blancs, però els joves voluntaris volen fer de patge negre. Això ens dificulta el canvi. El voluntariat de la ciutat vol seguir pintant-se de negre", declaren des de la Comissió. També compten amb el suport de l'Ajuntament, que va aprovar una moció per afirmar que la festa igualadina “no és "blackface", és patrimoni de la ciutat i s'ha de cuidar”.
Segons Mangues, però, el problema és que cal trencar molts tabús i moltes barreres de poder, "perquè no oblidem que la Comissió de Reis també té el seu poder, la seva influència a la ciutat". La patgessa Natzira coincideix amb el director d’Igualanews, i considera que la fundació privada que organitza la festa és classista, poc transparent i poc democràtica.
“És difícil de canviar per què qui controla la festa és una fundació privada que ha fet molta feina, però que està tancada al debat. Aquesta fundació està composta per un 95% d'homes, tots blancs i "de tota la vida"; no hi pots entrar si no ets segons qui”, detallen des del compte d’Instagram. Així, asseguren que ni la Comissió ni l’Ajuntament no deixen espai per repensar-la, i que quan es critiquen temes com el “blackface”, es viuen com un atac.
En canvi, des de la Comissió adverteixen que no han trobat mai un interlocutor vàlid per debatre. "Ens vam reunir amb un col·lectiu —del qual prefereixen no desvelar el nom— i en una taula hi havia sis persones blanques, de classe mitjana i universitàries, i una sola persona racialitzada. No ens serveix de res que altres persones amb privilegis ens vinguin a donar lliçons del que hem de fer i del que no, del que és patrimoni positiu i del que és negatiu", diuen.
Adaptar la tradició per recuperar el reconeixement
La pintura negra del rei Baltasar i del seu miler d'acompanyants va ser la raó que va portar TV3 a deixar de retransmetre la cavalcada de Reis més antiga de Catalunya. La Comissió igualadina no vol opinar de la decisió de la Televisió Catalana, però sí que recorda que À Punt cobreix cada any la festa d'Alcoi.
Mangues considera que cal adaptar la tradició, com han fet tants altres municipis, per continuar gaudint de la festa amb un Baltasar de veritat "sense haver de pintar a una persona amb aquest betum, que ja sabem que es relaciona amb el blackface". "És moment de fer certs canvis perquè la festa pugui continuar tenint la seva màgia lluny de polèmiques, que no li fan cap bé, i perquè tornem a tenir l'atenció que ens mereixem", explica.
Des de maquillatges professionals i fàcils de replicar, màscares, maquillatges fantàstics, la patgessa Natzira explica que es poden trobar maneres de fer compatible l’essència de la festa sense haver-se de pintar la cara de negre, tal com ja es fa a municipis propers com Vallbona d'Anoia o Òdena. Reclamen, però, que les posicions de poder on els personatges hagin de ser negres, com el rei Baltasar o el Patge Faruk —el patge més important de la festa—, “siguin negres de veritat”.