L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, és a prop d’aconseguir una cosa gens habitual en política. Si les negociacions segueixen avançant a bon pas, aconseguirà que Xavier Trias, que va quedar per davant seu a les eleccions municipals, accedeixi a fer entrar Junts per Catalunya al govern municipal del PSC i reforçar-lo. De moment, està previst que les converses segueixin passat Reis mentre Trias demana a Collboni que aclareixi si la seva prioritat és un tripartit d’esquerres o pactar amb ells.
Un pacte que parteix de la necessitat de Jaume Collboni d’aconseguir suports per aprovar els comptes municipals i els principals projectes de ciutat. En primera instància, semblava que els de Trias s’avenien a donar corda a les propostes socioeconòmiques dels socialistes des de l’oposició. Finalment, però, les negociacions es van refredar en aquests termes i després de sis mesos de govern en solitari, han ressorgit per forjar un pacte de major profunditat que podria acabar amb l’exconseller de Junts Damià Calvet com a primer tinent d’alcalde i un pas al costat de Trias, tot i que des de Junts per Catalunya refreden qualsevol confirmació d'un relleu al capdavant del partit a la capital catalana.
Desgel
El context ha fet possible aquest acostament entre Collboni i Trias, que comparteixen un model de ciutat que es pot definir per oposició al model defensat per Ada Colau els darrers vuit anys. Aquest factor ha estat clau per forjar una aliança que trenqui amb reticències que fins fa poc semblaven insalvables. El pacte entre el PSC i Junts seria el primer entre els socialistes i puigdemontistes en una de les capitals del país, i la segona institució amb més pes després de la Generalitat, des del referèndum de l’octubre de 2017 i el suport del PSC a la suspensió de l’autonomia catalana a través de l’article 155.
Un pas més cap al desgel de la relació entre tots dos partits, que mai ha estat congelada del tot si es té en compte el pacte de la Diputació de Barcelona d’ara fa cinc anys. L’acostament ha seguit al Parlament amb l’alineament en contra de la Renda Bàsica Universal o en favor de macro projectes com el Hard Rock o els Jocs Olímpics d’Hivern. Les negociacions per l’amnistia i la investidura de Pedro Sánchez a Madrid no han estat sinó un pas més per reblar aquesta millora de la sintonia.
Amb les relacions normalitzades, doncs, els dos dirigents tenen la pista lliure per fer possible un acord que deixaria amb un pam de nas a Barcelona en Comú i el Partit Popular. Totes dues formacions van accedir a votar la investidura de Collboni després de les municipals amb l’objectiu d’evitar l’accés a l’alcaldia de Xavier Trias i tots dos es veurien relegats a segon pla per aquest pacte amb el mandat ja en marxa. L'acord també relegaria a un segon pla a ERC, que des de la investidura havia estès la mà als socialistes per obrir converses per un possible acord a la ciutat tot i, a la vegada, criticar la "deriva conservadora" de Collboni.
Marca Barcelona
S’imposaria el marc de l’acord en les polítiques concretes per sobre dels grans discursos. Trias i Collboni han expressat visions concordants en polítiques d’habitatge, per exemple amb la revocació de la reserva del 30% per habitatge social; en la gestió del turisme, apostant per la possibilitat de tornar a obrir hotels al centre de la ciutat o de donar noves llicències turístiques; en l’ordenació de les terrasses; en la necessitat d’ampliar l’aeroport de la ciutat o en l’oposició a les superilles i l’urbanisme tàctic desplegat pel govern d’Ada Colau.
José Mansilla, antropòleg i autor del llibre Los años de la discòrdia: Del modelo a la marca Barcelona (Apostroph, 2023) explicava al número 2.037 d’EL TEMPS que tots dos creuen en un model de Marca Barcelona que “aposta per la iniciativa privada, per una ciutat pensada per atreure inversions i capital, una ciutat business friendly”. Destaca, de fet, que una de les primeres declaracions de Collboni sigui que vol “una ciutat amb un protagonisme molt al del sector empresarial, aquella col·laboració publicoprivada tan característica de la ciutat de Barcelona que, evidentment, comparteix Trias”.
Rebot català
Caldrà saber, però, si un pacte a la ciutat de Barcelona esdevé un trencament prou important amb el relat dels blocs com perquè faciliti que la línia entre independentistes i unionistes es trenqui en una investidura de la Generalitat. Tot sembla apuntar que el PSC serà clau per governar després de les properes eleccions. Si el pacte amb Trias confirma la capacitat de tots dos partits, PSC i Junts, d’entendre’s en qüestions socioeconòmiques deixant en segon pla la qüestió nacional, podria posar la primera pedra per a una sociovergència encara inèdita a escala catalana. Pel contrari, massa entrebancs poden fer encara més difícil un pacte que fins fa poc semblava inimaginable.
És important tenir en compte, a més a més, que el grup de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona no és una representació fidedigna del sentir del conjunt del partit. Es podria dir que l’equip que encapçala Xavier Trias incorpora els perfils més partidaris de prioritzar governar per davant de la qüestió ideològica. Dins aquest marc, en l’equip de l’exalcalde hi ha part de les persones que eren contràries a que la formació sortís de l’executiu de Pere Aragonès ara fa una mica més d’un any i que podrien tocar càrrecs institucionals de reeixir el pacte entre socialistes i puigdemontistes a la capital catalana.