L'any ha començat, però Catalunya encara no té pressupostos per al 2024. De fet, fa pocs dies que la remor de les negociacions es comença a sentir. Unes negociacions que no es preveuen senzilles per al govern de Pere Aragonès, que governa en minoria amb només 33 diputats de 175.
La mateixa minoria, això sí, que l’any passat quan va aconseguir tirar endavant els pressupostos de 2023 amb el suport del PSC i Catalunya en Comú. En aquella ocasió, l’aprovació es va endarrerir fins al mes de març i va costar més d’un disgust als republicans.
Més enllà de les qüestions pressupostàries, el pacte amb el PSC incorporava un acord paral·lel per començar a desenvolupar infraestructures polèmiques com la B-40 o Quart Cinturó, l’ampliació de l’aeroport del Prat i el casino Hard Rock al Camp de Tarragona. Els republicans es van veure especialment tensos amb la qüestió del tram de la ronda Nord entre Sabadell i Terrassa, al qual s’havien oposat històricament.
Tot plegat, però, ha servit Pere Aragonès per passar un any més a govern. Ara, però, trobarà de nou els mateixos temes que va haver d’encarar el 2023 i que encara són carpetes obertes.
Amb les tensions entre Junts per Catalunya i ERC, antics socis de govern, encara vigents, és possible que els de Pere Aragonès hagin de tornar a pensar en els socialistes com el soci més abastable per aprovar els pressupostos. Tanmateix, Salvador Illa ha deixat clar que vol redactar els pressupostos de tu a tu, d’acord amb el pes parlamentari, i no pas afegint matisos a un projecte ja fet. Així ho va detallar en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies: “Jo no complementaré res. Tenim la força que ens han donat els ciutadans de Catalunya, que no ens ha caigut del cel”. Una força que, a parer seu, administra “amb responsabilitat, sense posar la pistola al pit de ningú. Però no vinc d’acompanyant. ‘Passi, segui i firmi’, no. Aguantar l’escala a ningú, tampoc”.
No només això, sinó que els socialistes estan decidits a no deixar avançar els nous comptes, fins a parar les negociacions, si no s’accelera la posada en marxa d’aquelles qüestions clau de l’acord de 2023, que consideren poc madures.
Més enllà del mal d’estómac que això pugui provocar a ERC, Aragonès també ha de trobar la fórmula de fer compatibles les exigències del PSC amb els vots de Catalunya en Comú, també necessaris per a la majoria favorable, si es considera que la CUP no es prestarà a aprovar uns pressupostos amb el Partit Socialista.
Els de Jéssica Albiach comparteixen amb el PSC la posició de reclamar al Govern fer passos endavant amb el compliment dels pactes de 2023 —en aquest cas, en temes d’educació i sanitat—, abans d’avançar amb els nous. Des del faristol del Parlament, Albiach va anunciar “bona voluntat” per negociar, encara que això no fos “un xec en blanc”.
Ara bé, els seus interessos xoquen amb els del PSC, en especial per la qüestió del Hard Rock. Ja en l’anterior negociació els Comuns van deixar clar que no s’hi podia destinar cap partida pressupostària i això va obligar a ERC i PSC a incorporar-ho a un acord paral·lel amb el qual els Comuns van transigir.
Ara, però, la qüestió es complica per a ERC. Mentre el PSC demana que s’aprovi a la Comissió d’Urbanisme del Pla director urbanístic per iniciar les negociacions, fonts de Catalunya en Comú afirmen que si aquest s’aprova o es fa cap pas per tirar endavant el projecte, no hi haurà negociació per la seva banda.
En paral·lel, des de Madrid es fa avançar la qüestió de la B-40, que tampoc agrada massa als Comuns. La setmana passada, la Moncloa aprovava la modificació legislativa que ha de permetre la firma del conveni entre la Generalitat i el Govern de l’Estat per gestionar el desplegament de la infraestructura.
Factors externs
Més enllà de les qüestions concretes, hi ha dos factors que poden influir sobre la negociació pressupostària. D’una banda, el fet que a Madrid PSOE i Sumar necessitin els vots d’ERC per aprovar els pressupostos de l’Estat en un futur no molt llunyà. A hores d’ara, les diferents formacions sostenen que aquest punt no ha entrat en les negociacions ni va ser en les converses per la investidura de Pedro Sánchez. Ara bé, a ningú se li escapa que podria ser una eina que convindria a Pere Aragonès per suavitzar les exigències del PSC a Catalunya i a Pedro Sánchez per rebaixar el preu dels vots d’ERC a Madrid.
Els principals perjudicats en una jugada d’aquesta mena, però, podrien ser els socialistes catalans i, en especial, Salvador Illa, interessat a marcar perfil propi a Catalunya de cara a les pròximes eleccions al Parlament. Sobre el paper, aquestes estan previstes per al febrer del 2025. Tanmateix, algunes veus sospiten que Pere Aragonès les podria avançar a la tardor de 2024.
Tant si és una data com l’altra, la proximitat electoral podria fer pujar el cost del suport als pressupostos per la voluntat del PSC de distanciar-se d’ERC, amb la perspectiva que al pròxim pas per les urnes —així ho viuen els socialistes catalans— tenen una oportunitat d’or per tornar a la presidència de la Generalitat. Ara bé, també podria ser un al·licient per agilitzar les negociacions per tal de deixar la votació dels comptes de 2024 el més allunyat possible dels comicis (també dels europeus, previstos per al 9 de juny).