Neu

La riquesa de la muntanya viu a la vall de Núria

La vall de Núria, situada al terme municipal de Queralbs, al Pirineu Oriental, gaudeix d’una riquesa natural i paisatgística inigualable. La seva fisonomia, amb la basílica i el llac presidint una vall envoltada de cims de gairebé 3.000 metres, ha convertit Núria en un pol d’atracció tant per als amants de la muntanya com per als pelegrins que busquen recer en un santuari amb segles d’història.

  • Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
    | Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La vall de Núria compta amb l’estació d’esquí que porta el mateix nom. Inaugurada el 1947, és l’equipament dedicat als esports de neu més antic de Catalunya. Té un total d’onze pistes d’esquí alpí (tres de verdes, tres de blaves, tres de vermelles i dues de negres), tres pistes pensades especialment per a trineus, un circuit de raquetes de neu, un parc de surf, un circuit de cros i un parc de neu infantil. En total, disposa de 7,6 km senyalitzats, la majoria a 2.000 metres d’altitud. 

L’estació està pensada perquè en gaudeixin tant esquiadors experts com principiants i, sobretot, està pensada per a un públic familiar. En aquest sentit, tant a l’estiu com a l’hivern, inclou activitats que van des de travesses amb esquí de muntanya i raquetes de neu fins al busseig sota el gel. Aquesta darrera ofereix als visitants una nova manera de gaudir de la neu, a la vegada que assegura una vivència única pels colors que adopta la llum sota l’aigua i per l’experiència de descobrir un paisatge subaquàtic únic. 

Una de les travesses d’esquí de muntanya més famoses i clàssiques que es poden fer al Pirineu durant l’hivern és la vall de Núria-Ulldeter. Per això, des de l’estació de Núria plantegen la possibilitat de dur-la a terme amb un guia de muntanya titulat perquè els participants no s’hagin de preocupar de res. 

Si no sou grans amants de l’esquí de muntanya i preferiu fer-ho amb raquetes, Vall de Núria posa a disposició dels qui ho desitgin tres activitats: el bateig amb raquetes, sortides quan hi ha lluna plena que inclouen sopar i la descoberta de refugis hivernals que hi ha dispersos per la zona. 

Durant l’estiu, el ventall d’activitats que s’hi pot realitzar és inacabable. La fisonomia de la vall de Núria, envoltada de pics de gairebé 3.000 metres.

I per als menuts, el parc lúdic compta amb tots els indispensables: pistes de trineus, tubbing, trineu cros, jocs d’equilibri en alçada, rocòdrom, tirolina i patinets de neu. I el Cau de la Marmota, un espai on els més menuts podran realitzar activitats com el tir amb arc, tallers de contes, de màscares, de maquillatge, de papiroflèxia, excursions per la vall o ninots de neu, entre moltes altres.

 

Molt més que esquí i neu

La vall de Núria, però, és més que esquí i neu. Durant l’estiu, el ventall d’activitats que s’hi pot realitzar és inacabable. La fisonomia de la vall de Núria, envoltada de pics de gairebé 3.000 metres, brinda l’oportunitat, als més muntanyencs, de fer pics com la Fossa del Gegant (2.805 m), el de Noufonts (2.864 m), el d’Eina (2.794 m), el coll de Finestrelles (2.590 m) i el del Puigmal (2.913 m). 

I per als que estan més en forma, la Cursa Virtual del Camí Vell, la qual conjumina esport, tradició i natura. Per fer-la només cal descarregar-se l’aplicació de la Vall de Núria i dirigir-se a la plaça del Raig de Queralbs, punt de sortida del recorregut que porta fins a Núria. Llegint els codis QR que hi ha a l’inici i al final de la ruta, l’aplicació guarda el temps i el col·loca en un rànquing. No necessàriament s’ha de fer corrent, però els dos primers classificats en les categories d’home i dona tenen premi. 

Una bona manera de descobrir un entorn idíl·lic com el de la vall de Núria és perdent-s’hi. Per aquest motiu, els que participin al Circuit d’Orientació hauran de trobar les fites situades a l’entorn de Núria només amb l’ajut d’un mapa detallat, algunes pistes i l’instint propi. 

Però Núria també es deixa descobrir amb calma. I és d’aquesta manera on hi ha el gruix més important d’activitats. La principal és el senderisme, que té com a objectiu el reconeixement i estima per l’alta muntanya. Així, els participants podran emprendre des de senzills passeigs fins a llargues i atractives travesses, a més d’ascensions d’alta muntanya. La primera, per als que s’inicien en la pràctica, és el bateig de senderisme, que recorre la Ruta de les tres valls per Eina, Noufonts i Noucreus i acaba a la vall de Núria. La segona és la Travessa dels tres refugis, i cobreix bona part del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, endinsant-se en territori francès a la vall de Carançà. Per últim, la Travessa dels refugis de Torb, que enllaça dos territoris carregats de bellesa i història: la vall de Núria i el massís del Canigó. 

El santuari es converteix en el punt d’unió de totes les activitats que es fan a Núria. Se’n destaca el passeig en barca o canoa pel llac que hi ha ben bé al davant, o en telecabina, amb el qual s’arriba fins a l’Alberg Pic de l’Àliga i a un mirador a 2.121 m que permet gaudir d’espectaculars vistes de la vall i dels pics que l’envolten. 

Una altra bona manera d’apropar-se a la vall és fent una de les rutes a cavall que ofereix l’estació. N’hi ha quatre, però les més comunes són el Camí de les Creus, el Pont de l’Escudé i el Bosc de la Verge. I, finalment, els més petits podran emular els grans fent un recorregut per l’entorn del santuari amb poni, jugant al minigolf, fent tallers al Cau de la Marmota o oblidant-se de l’avorriment al Parc lúdic. 

 

El cremallera

L’aventura, però, comença molt abans. A la vall de Núria només s’hi pot accedir a peu o amb el cremallera. Inaugurat el 22 de març del 1931 i després de tres anys d’obres, connecta les estacions de Ribes de Freser amb Queralbs i la vall de Núria durant un recorregut de 12,5 km i superant un desnivell de 1.000 metres. El tren s’ha convertit en un dels atractius de la zona per les vistes que brinda als seus passatgers i també perquè s’enfila fins als 1.964 metres, on hi ha l’estació de Núria. Això el converteix en el punt ferroviari més alt de Catalunya i la línia ferroviària més alta d’Europa fora dels Alps.

A la vall de Núria només s’hi pot accedir a peu o amb el  cremallera. connecta les estacions de Ribes de Freser amb Queralbs i la vall de Núria durant un recorregut de 12,5 km i superant un desnivell de 1.000 metres..

Per descobrir una mica més la història d’aquesta emblemàtica línia de ferrocarril, la millor manera és endinsar-se en l’exposició fixa que hi té dedicada a l’estació de Ribes-Vila. Allà, podreu veure i accedir a les locomotores més antigues, la coneguda com la Geperuda o l’Elèctrica E3 en el seu estat original. Una visita imprescindible per als apassionats dels ferrocarrils. 

I també el cotxe saló. Considerat de luxe i decorat amb materials nobles, l’interior disposa només de 18 butaques mòbils que permeten observar en millors condicions el paisatge, cosa que el fa encara més exclusiu. El vagó havia transportat personalitats dels anys 30, com ara els redactors de l’Estatut de Núria i membres del món de la política, la cultura i l’esport, entre més. Malgrat que fa pocs anys només es treia per ocasions especials, ara s’ha obert al gran públic i els visitants també tenen l’oportunitat de gaudir-ne. 

 

Una mica d’història

La primera vegada que s’esmenta la vall de Núria és el 1087, any en el qual Guillem de Cerdanya va permetre que el monestir de Ripoll hi pasturés el bestiar. Un segle més tard, el 1162, ja hi havia un hospital i un refugi per als pastors amb la capella dedicada a Santa Maria i als segles XIII i XIV s’hi va assentar una confraria que tenia cura de l’hospital i de la capella. Però és al 1428 quan un terratrèmol va destruir totes dues construccions, les quals es van refer el 1449 i de les quals van començar a tenir cura els veïns i el rector de Queralbs des de 1460.

La Vall de Núria. La pujada dels ramats a les pastures de muntanya, al mes de juny, Diada de Sant Gil, en què se celebra la Festa dels Pastors. Antigament, era aquest el dia en què es donava per acabada la temporada de pasturatge d’alta muntanya.

El Tractat dels Pirineus va transformar Núria en una plaça fronterera i va convertir-la en el punt de mira de militars. Des d’aquell moment, el santuari va patir reconstruccions i ampliacions. Un exemple d’això el trobem el 1615, quan es construeix l’ermita de Sant Gil, o el 1642, quan s’hi inaugura l’església. Però no és fins al segle XX que es produeixen els fets històrics més destacats. El 1911 s’obre l’església actual i s’enderroca la vella i el 1932 hi té lloc la redacció de l’Estatut, també conegut com l’Estatut de Núria. 

A causa de la Guerra Civil, la imatge de la Mare de Déu de Núria va ser portada a l’exili el 1936 i no va poder tornar fins al 1942. És el 1967 quan va ser coronada canònicament. Quan s’anava a produir la coronació, a mans d’un bisbe no català, un grup de patriotes catalans va raptar-la fins al 1972, moment en què va retornar al seu lloc.

Santuari. La Mare de Déu de Núria és considerada la patrona dels pastors pirinencs i és, també, invocada contra l’esterilitat femenina. 

La Mare de Déu de Núria és considerada la patrona dels pastors pirinencs i és, també, invocada contra l’esterilitat femenina. En aquest sentit, moltes parelles que no aconseguien tenir fills s’han acostat fins a la creu per fer-hi una pregària, posar el cap dins de l’olla i tocar la campana —els tres objectes de sant Gil— i obtenir així el do de la fertilitat. És d’aquesta manera, i tal com recull el folklorista Joan Amades, que Núria i els tres objectes sempre s’han relacionat amb la fertilitat.


Tres festes imprescindibles

 

29 de juny

Anys enrere, coincidint amb aquesta data, el santuari es tornava a obrir i es pujaven els ramats de nou a les pastures de muntanya. Actualment es continua celebrant aquest dia amb la missa solemne i la benedicció de pans i farinetes.

Activitats a l'estiu. El santuari es converteix en el punt d’unió de totes les activitats que es fan a Núria.

 

1 de setembre

Diada de Sant Gil, en què se celebra la Festa dels Pastors. Antigament, era aquest el dia en què es donava per acabada la temporada de pasturatge d’alta muntanya.

 

8 de setembre

Es commemora el dia del naixement de la Mare de Déu amb un aplec on participen nombroses persones batejades amb el nom de Núria. Acabada la missa, es duu la imatge de la Mare de Déu fins a l’ermita de Sant Gil, on se li canten els goigs.


I una mica de llegenda

Per conèixer més a fons la vall de Núria ens hem de remuntar a principis del segle VIII. Entre el 700 i el 703, segons la tradició llegendària, sant Gil, nascut a Atenes i nomenat bisbe de Nimes, va esculpir la imatge de la Mare de Déu quan feia vida d’ermità a la vall. La seva voluntat era evangelitzar els pastors de l’entorn. Per fer-ho, els convocava tocant la campanya i els arremolinava davant d’una creu que ell mateix havia aixecat. Un cop acabada la pregària, els alimentava amb les menges que havia preparat en una olla. 

Tot i això, les seves predicacions no agradaven a tothom i va començar una persecució que va concloure amb la seva fugida de la vall. Abans, però, va amagar la verge a l’interior d’una petita cova, un gest que s’acostumava a dur a terme perquè, en el moment de la seva descoberta, fos considerada el llegat d’un sant o un miracle. 

Una troballa que es va produir segles després. En concret, l’any 1072 i per inspiració divina. Amadeu, un pelegrí provinent de Dalmàcia, va viatjar fins a la vall a la recerca d’unes relíquies de Maria. I hi va trobar, a banda de la marededéu, els tres objectes que sant Gil hi havia deixat —la campana, la creu i l’olla— i que ja s’han convertit en els símbols de Núria. Després, el mateix Amadeu, ajudat per pastors de la zona que coneixien la tradició de sant Gil, van aixecar-hi una capella modesta, la qual s’acabaria convertint en l’embrió de l’actual santuari. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.