Fenomen massiu

El lloguer turístic de les Illes acaba als tribunals

La patronal de les empreses de lloguer turístic de les Illes Balears ha recorregut davant de la justícia la prohibició d'aquesta activitat en edificis plurifamiliars a Palma i les màximes restriccions a la resta de Mallorca. El Tribunal Superior de Justícia de Balears ha admès a tràmit la denúncia i s'espera que en el termini d'un any hi hagi sentència. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les severes restriccions a l'activitat del lloguer turístic  al conjunt de Mallorca i l'absoluta prohibició a Palma d'aquesta activitat en edificis plurifamiliars han arribat als tribunal. L’Associació de Lloguer Turístic de Balears (Habtur) ha denunciat el disseny per zones que ha fet el Consell de Mallorca i la proscripció total en edificis plurifamiliars decidida per l’Ajuntament de Palma.

El consistori va aprovar el passat juliol la prohibició absoluta de llogar pisos per estades turístiques. Es considera una activitat econòmica que és incompatible amb la residencial. La majoria d’esquerres de l’Ajuntament - PSOE, Més per Mallorca i Podem – aprovà el que havia anunciat mesos abans que faria: l’absoluta prohibició.

Gairebé al mateix temps el Consell de Mallorca aprovava l’anomenada “zonificació de lloguer turístic”, és a dir, les zones de l'illa on es podrà fer aquesta activitat en edificis plurifamiliars i unifamiliars i allà o no serà possible de cap de les maneres. Entre d'altres coses, preveu la figura de “zona saturada”, on només seria possible llogar la casa o pis a turistes durant 60 dies, cosa que restringeix molt l’activitat a la Serra de Tramuntana i dins dels marges generals dóna la capacitat de decisió als ajuntaments perquè estableixin en detall on es pot, o no, desenvolupar aquesta activitat en el seu terme municipal.

Tota l’oposició – PP, Ciutadans i, en el cas del Consell mallorquí, també el PI (Proposta per les Illes) – s’ha mostrat en contra de la prohibició i les restriccions tan intenses. El debat ha arribat al Parlament, on en diverses ocasions durant els últims mesos s'hi han esdevingut topades entre el Govern i els partits opositors per aquest motiu. Les crítiques es fonamenten, en síntesi, en la creença que l’activitat permet uns ingressos complementaris importants per a milers i milers d’illencs que ara els perdran amb les restriccions que imposa l'esquerra. El PP, Ciutadans i el PI no estan en contra d’una “regulació lògica”, segons va dir en el seu moment a la Cambra legislativa el líder regionalista, Jaume Font, però rebutgen de ple tant la prohibició absoluta decidida per l’Ajuntament de Palma, perquè segons el cap del PP de les Illes, Biel Company, “només obeeix a qüestions ideològiques”, com el fet que el Consell deixi que cada ajuntament faci el que vulgui –dins uns marges– perquè, segons Font, “això crea greuges comparatius entre els ciutadans”, en funció de si resideixen poble o un altre.

L’esquerra s’ha mostrat inflexible davant les crítiques. S'ha excel·lit com a abanderat de les màximes restriccions i prohibicions el batlle de Palma, Antoni Noguera, que des de molt abans d’aprovar-se la proscripció total del lloguer turístic a edificis unifamiliars a tota la ciutat ja havia advertit que aquesta era la seva intenció. Des de la dreta l’acusen de ser “turismofòbic”, però ell sempre ho nega i es defensa dient que “no només no estic en contra del turisme sinó que hi estic a favor, però del turisme que sigui sostenible per a Palma, i el desgavell del lloguer turístic que existia no ho era”.

Val a dir que les institucions insulars i l’Ajuntament de Palma són pioneres a tot l’Estat en la màxima restricció i prohibició, en el cas del consistori de la capital, del lloguer turístic.

La patronal del sector anuncià en el seu moment la seva absoluta oposició a les normes aprovades i advertí que les recorreria davant de la justícia. Així ho ha fet finalment en el cas de Mallorca i de l’Ajuntament de Palma, argumentant “falta de solidesa jurídica” de les normes aprovades. Els Consells Insulars de Menorca, Eivissa i Formentera també han procedit a desenvolupar les seves pròpies normes de zonificació. Tanmateix, de moment, Habtur no les ha recorregudes.

La denúncia contra el Consell mallorquí ja ha estat admesa a tràmit per part del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, mentre que la que afecta el consistori palmesà s’endarrerirà una mica més, segons explicà als periodistes Joan Miralles, president de l’associació que ha recorregut als tribunals.

La decisió que prengui finalment la justícia serà molt important. I és que a les Illes Balears, no debades, el fenomen del lloguer de pisos turístics ha crescut exponencialment els últims cinc anys, adquirint un volum enorme que ha provocat problemes de convivència i ha ajudat a l'increment dels preus dels habitatges en general.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.