Teatre

L'horta pren el teatre

L'Horta Teatre presenta Horta, un espectacle destinat al públic infantil a on el camp pren l'escenari. Joana Alfonso i Esther López són les actrius conductores d'aquesta obra experiencial creada per Pau Pons i produïda per Alfred Picó. L'objectiu, traslladar als més petits l'herència cultural de l'horta i l'estima per la terra.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Abans d'entrar a la Sala Horta del Castellar-l'Oliveral cal enllestir tots els sentits. Tacte, oïda, olfacte, vista i, per descomptat, també el gust, són indispensables per gaudir d'aquesta obra de teatre poc convencional. No pot ser d'altra manera quan és el camp qui puja a l'escenari. La nova aposta de la companyia l'Horta Teatre trasllada a escena 350 quilos de terra, basquets i un bon grapat d'hortalisses amb què els espectadors, xiquets i xiquetes de 3 a 6 anys, descobreixen les olors, sabors i textures de l'horta valenciana. Molts ho fan per primera vegada, fills com són d'una societat que, com recorden des de la companyia, "ha canviat la terra per l'asfalt". Durant poc menys d'una hora, els més petits gaudeixen d'una experiència nova per a ells. Tot, amenitzat amb la història d'amor d'una parella de llauradors que són memòria i defensa viva d'un patrimoni cultural en perill d'extinció.

Així és Horta, una obra de teatre adreçada al públic infantil i dirigida per la dramaturga i actriu Pau Pons que, si més no, guarda moltes diferències amb el teatre de sala i butaca. Ací els seients s'han desmuntat per a deixar lloc a la terra i el públic no observa passiu el que passa enfront seu, sinó que participa en l'escena i s'integra en una experiència que es desenvolupa a tot el seu voltant. Una manera de fer teatre que converteix cada representació en una peça única. "Els xiquets tan menuts són molt imprevisibles", afirma Pons, qui admet que un dels reptes que planteja aquest tipus d'art interactiu és el de conduir l'estat emocional del públic cap a la línia narrativa que vols seguir. "Però quan algú va al teatre va a viure emocions, no només a què li conten una història", recorda la directora, que ve de recollir el Premi de Les Arts Escèniques 2018 al 'Millor Espectacle per a Xiquets i Xiquetes' per Les set diferències, el seu anterior treball però amb altra companyia, El Pont Flotant.

Els xiquets i les xiquetes aprenen com se treballa la terra a través de l'obra. Foto: l'Horta Teatre.

Joana Alfonso i Esther López són les actrius encarregades de conduir els xiquets i les xiquetes per aquesta horta improvisada. Esther, qui ve d'una família de llauradors de Castella-La Manxa, observa preocupada com l'estima per la terra s'ha anat perdent amb l'intercanvi generacional. "Els meus xiquets ja no ho han conegut de la mateixa manera, no està integrat en ells", relata l'actriu, qui recorda que, malgrat tot, "la terra segueix estant ací baix, i sense ella no hi ha vida". Per la seua banda, Joana ha crescut allunyada del camp, però insisteix en la importància que les noves generacions perpetuen aquests coneixements i no perden la connexió amb les arrels. "Molts d'ells no saben com es planten i cuiden els seus aliments", lamenta.

"El fil que ens unia amb la terra s'està tallant", reconeix Pau Pons, que s'ha sentit motivada a crear aquesta obra en comprovar com els seus mateixos fills ja no han sigut partícips de la vida llauradora de la seua família en l'Horta Sud. Per a ella, es tracta també d'una manera de recuperar l'experiència dels iaios i traslladar als xiquets l'interès per un món que no han arribat a conèixer. Per a Alfred Picó, fundador de l'Horta Teatre i productor de l'obra, es tracta "d'ensenyar una manera de viure que aquests xiquets tan sols poden intuir". Un dels moments més emotius de l'obra és quan intervenen les veus de dos dels integrants de Savis de l'Horta, el documental de David Segarra, encisant els xiquets amb l'afirmació que "la terra ho és tot".

Joana Alfonso i Esther López interpreten l'acció i reconstrueixen la història d'amor de Vicent i Maria, dos avis molt arrelats a la terra. Foto: l'Horta Teatre.

En Horta, la clau per a traslladar l'estima pel camp a les ments dels menuts és l'experiència. Pau Pons reivindica que un dels valors de l'obra és que empenta el públic a "ser respectuós amb el medi, però al mateix temps proactius i espontanis". La lúdica i la implicació en l'acció obrin camí al sentit pedagògic de l'obra. Una manera de fer teatre que ha importat del seu treball amb El Pont Flotant i Les set diferències. "Buscar la naturalitat i instal·lar moltes capes", en les quals els més petits van aprofundint de maneres que ni tan sols estaven previstes. Per a Alfred Picó, l'aposta per fer aquest tipus de teatre experiencial per a un públic reduït (cada representació acull un màxim de 80 espectadors) ha resultat "un repte molt agradable", per al que destaca la col·laboració de Mercavalencia, que els proporciona les hortalisses fresques que formen part de l'escenografia de l'obra. "En la diferència és on està el valor, encara que puga parèixer que aquestes propostes van contra el fet comercial", resumeix Picó. L'obra es podrà visitar a la Sala Horta el 2 i 16 de desembre per al públic general o del 26 al 21 de desembre i del 7 al 25 de gener en funcions escolars.

El teatre reviscola

Les noves apostes escèniques per al públic infantil de companyies com l'Horta Teatre o El Pont Flotant donen testimoni de l'empenta que està rebent el sector del teatre al País Valencià en els últims temps. Esther López el considera un públic essencial, ja que es tracta de "crear l'espectador del futur" instaurant en ells la curiositat i l'interès pel teatre. En general, l'actriu veu esperançada el panorama, però pensa que encara queda molt per fer quant a l'oferta del teatre per a adults. "Es fan coses molt bones, hi ha molt d'amor per la professió i els actors volen estar ací, però encara és tot massa endogàmic", admet.

La seua col·lega Joana parla amb entusiasme del moment que viu el teatre. "He notat molt de canvi. Ara puc dir cada matí que me'n vaig a treballar i no he de buscar una segona ocupació per a viure", explica Joana. Alfred Picó també reconeix que "les maneres ja no són les que eren" i considera que s'està vivint un període de reconstrucció. "Estem reflotant el vaixell -assegura el productor- i en pocs anys podríem tornar a estar com abans".

Cada representació d'Horta canvia en funció de les interaccions que el públic estableix. Foto: l'Horta Teatre.

Picó també reconeix que gran part del mèrit el tenen tots aquells creadors que, com Pau Pons, investiguen noves formes de fer teatre. "La bona salut del sector també depèn que gent jove busque noves vies d'experimentació que convisquen amb el teatre comercial habitual", explica el fundador de l'Horta Teatre. Esther López també insisteix en la necessitat de "fer coses diferents per arribar al públic de manera diferent".

Per a Pau Pons, principal creadora d'Horta, el context al qual es mou el teatre valencià està evolucionant. "Tenim una oferta més ampla, però encara ha de repercutir en l'audiència", insisteix la directora, qui també considera especialment important que s'oferisca un teatre de tots els tipus i estils. "Estem començant a cultivar, esperem recollir els fruits", conclou.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.