TURISME CULTURAL

La joia del Pirineu: Cerdanya

La combinació d’una natura bella i amable, però amb caràcter, de l’omnipresent romànic i d’una vocació turística, de servei, molt arrelada, fan que la Cerdanya sigui una joia perfectament encastada a la serralada de Pirena. L’hospitalitat dels ceretans és proverbial i l’oferta i varietat d’activitats esportives, de salut i d’oci, amb estacions d’esquí, alpí o nòrdic de primer nivell, és un dels seus valors.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La divisió de la Cerdanya, situada a la capçalera del riu Segre, en tres unitats geogràfiques ben diferenciades, la plana, la solana i la baga, permeten al turista planificar amb facilitat la seva visita tenint en compte les bondats i els atractius d’una de les valls més amples d’Europa i única als Pirineus. De primer, una breu introducció a la seva història, que la defineix.

La Cerdanya, com a unitat natural, es va veure trossejada pel Tractat dels Pirineus (1659), en què l’Estat espanyol i el Francès se la van repartir. Posteriorment, sota administració espanyola, es va fraccionar entre la demarcació de Lleida i la de Girona. Puigcerdà és la capital de la comarca, que inclou els municipis d’Alp, Bolvir, Das, Fonatanals de Cerdanya, Ger, Guils de Cerdanya, Isòvol, la vila de Llívia —un enclavament a la Catalunya Nord, en territori administrat per França—, Meranges i Urús.

La vall és un territori carregat d’història, amb un clima i ecosistema ideals per a l’assentament de comunitats primitives. També hi van fer cap els romans i els àrabs, fins a la instauració dels regnes cristians, que van crear la Marca Hispànica i, posteriorment, es constituïren els comtats (S. VIII). Les batalles a les comarques pirinenques van ser constants, era zona de conflicte, fins que a finals del segle XIX s’estableix una delimitació definitiva de la frontera. La petja del passat defineix aquest territori i la seva gent en termes socials, culturals i econòmics. 

El gran canvi a nivell social i econòmic de la Cerdanya es va produir a finals del segle XIX, quan es va convertir en un destí turístic. L’arribada de carreteres i del ferrocarril van ser clau per a aquesta transformació. Diverses famílies catalanes benestants van triar la zona per passar-hi l’estiu i van promoure la construcció de grans habitatges, arquitectònicament notables que ara són també punts d’interès cultural i turístic. El principal motor econòmic de la comarca, l’agricultura i la ramaderia, va passar a un segon pla, en favor del turisme, que s’ha diversificat. Es tracta d’un destí ideal de cap de setmana (o un període més llarg), per a turisme de natura, cultural, familiar, gastronòmic i d’esports i aventura.

Puigcerdà centra la plana

D’origen medieval, és la localitat més poblada i la capital de comarca, veritable motor econòmic i cultural del territori. Des de la casa de la vila proposen un recorregut per la ciutat que han anomenat “petjades culturals”, que us recomanem seguir, per tal de fer-vos una idea de l’arquitectura religiosa i civil medieval, així com algunes mostres d’eclecticisme en la construcció de viles d’estiueig per part de la burgesia catalana, que va propiciar la urbanització dels vorals de l’idíl·lic estany. Les muralles, el convent de Sant Domènec, el campanar gòtic de Santa Maria, la plaça del Call, el Casino Ceretà, Sant Jaume de Rigolisa, el Museu Cerdà, la Mare de Déu de Gràcia o el pont de Sant Martí són alguns dels punts d’interès d’aquesta proposta.

Existeix també una activitat adreçada als amants de la bona literatura: la ruta literària Ruiz Zafón. Aquest escriptor, a la seva novel·la El joc de l’àngel, ambientada a principis del segle XX, fa que part de la trama es desenvolupi en alguns dels indrets més emblemàtics de Puigcerdà. La ruta està marcada amb columnes de granit amb plaques que inclouen els texts del llibre que fan referència a aquests llocs en concret. L’estació de la Renfe, l’Hotel del Llac, l’entorn de l’Estany, Villa San Antonio, el passeig de Rigolisa o el passeig dels Enamorats són alguns dels punts de la ruta que fa el mateix recorregut que David Martín, el protagonista de la novel·la. És una altra manera de conèixer la ciutat.

L’esquí és el rei a l’hivern

L’oferta esportiva i de salut de la que podeu gaudir durant tot l’any a la Cerdanya i a Puigcerdà en particular, és extensíssima: pista de patinatge sobre gel, senderisme, excursionisme i passejades a l’estiu, amb rutes i ascensions de tota mena; rutes amb quad, BTT, bicicleta de carretera, hípica, 4x4, parcs d’aventura, paintball, golf o tir amb arc i fins i tot esports aeris gràcies a l’aeròdrom de la Cerdanya, situat a Das, que permet practicar el vol sense motor, el vol en globus i vol d’ultralleugers. N’hi ha per triar i remenar.

Ara bé, el que és el rei indiscutible a l’hivern ceretà és l’esquí. En  un radi d’uns 30 quilòmetres hi podem trobar fins a 16 estacions d’esquí alpí i 8 estacions d’esquí de fons. A la Cerdanya gironina s’hi troben La Molina i Masella, dues instal·lacions de primeríssima qualitat que conformen el domino Alp 2500, un dels dominis esquiables més importants dels Pirineus. Però atenció, pels no iniciats, a La Molina no només es pot esquiar a l’hivern, també podeu anar d’excursió amb màquines trepitjaneu, podeu fer tubbing (descens amb inflables), passejos amb telecabina, utilitzar les pistes de trineus, el parc d’aventura, excursions amb segway per circuits preparats o amb motos de neu. Pel que fa a l’esquí nòrdic, teniu a la vostra disposició l’estació de Guils Fontanera.

El sostre del Pirineu gironí i els estanys de Malniu

El Puigpedrós, també anomenat Puig de Campcardós, és el cim més alt del Pirineu de Girona. Fa 2.913 metres d’alçada i està situat entre els municipis de Ger, Guils de Cerdanya i Meranges. Es tracta d’un cim accessible per als no iniciats en el Pirineu i des del seu cim, en dies clars, es pot divisar la serralada pirenaica des del la Maladeta fins al Canigó, i gairebé tota la serralada prepirenaica, des del Montseny al Montsant. La ruta, senzilla i agradable, permet els excursionistes contemplar, al peu del Puigpedrós, menuts circs glacials ocupats per estanys com el Llarg, Guils o Malniu. Es pot tornar pel circ d’Engorgs. Aquesta és només una de les múltiples rutes que es poden fer a la Cerdanya, preferentment en una estació que no sigui l’hivern i si és així, prenent les precaucions adequades, i de les formes més variades: a peu, en bicicleta, a cavall, en quad o 4x4. 

La Molina, a l’hivern, però també a l’estiu

Fa uns anys que, amb l’objectiu de desestacionalitzar el turisme a la Cerdanya, que rebia molts estiuejants i, a l’hivern, un gran nombre d’esquiadors, i d’aprofitar durant tot l’any les instal·lacions de l’estació d’esquí de La Molina, es va idear una oferta esportiva, d’aventura i d’oci, que no estigués vinculada a  la neu. L’estrella de la proposta és el forfet Non Stop, de caràcter familiar. Està pensat per tal que tota la família passi el dia al bell mig de la natura, donant-los accés aun seguit d’activitats al llac, al parc d’aventura entre els arbres, al tubbing, a les tirolines, als inflables, als ponis, al bikepark i fins i tot a fer senderisme assistit amb remuntadors o a fer un passeig panoràmic amb el telecabina fins a 2.400 metres.  


SÓN IMPRESCINDIBLES 

Farmàcia Esteva

El Museu Municipal de Llívia és un dels equipaments que cal visitar. Una primera part del museu està dedicada a la història de la vila, amb peces com el Llibre Ferrat (XIV), un recull de privilegis municipals. La segona part està dedicada exclusivament a la Farmàcia Esteva, documentada des del 1594 i una de les més antigues d’Europa. A principi del segle XVII se’n va fer càrrec la família Esteva, que la va mantenir oberta durant set generacions, fins que el 1965 la Diputació de Girona la va adquirir i conservar, traslladant-la  a la Torre Bernat de So primer i després al seu emplaçament actual. La peça estrella és el cordialer barroc de fusta policromada, tallat per Josep Sunyer, de finals del XVII i principis del XVIII.

Museu Espai Ceretània

Està situat als peus del jaciment arqueològic El Castellot, de Bolvir. Aquest és un dels pocs poblats ibèrics (IV aC) localitzats al Pirineu. S’hi poden veure traces i restes d’estructures de caire comunal (sitges, muralles i altres elements defensius) i espais i elements domèstics. L’assentament va ser objecte d’activitats diverses, des de ramaderia i a l’agricultura, passant per la confecció de teixits o la metal·lúrgia. El Museu és un centre d’interpretació, s’hi expliquen les diferents fases del jaciment, s’hi exposen objectes recuperats i, en una altra sala, s’hi fan exposicions temporals.

El trinxat

Es tracta del plat més típic de la Cerdanya. És una menja ben coneguda a pagès, perquè és ben senzilla, gairebé de supervivència i aprofitament, però que s’ha anat sofisticant. Aquest plat s’elabora amb cols d’hivern, rosta (cansalada) i trumfes (patates), en la recepta original. Actualment, però, hi poden jugar un paper important els alls, el pebre blanc i fins i tot la botifarra negra. A finals de febrer, des del 1996, es celebra la Festa del Trinxat a Puigcerdà, un sopar multitudinari en que l’estrella és aquest plat, però en que hi tenen també cabuda d’altres meravelles gastronòmiques de la comarca, productes de la terra i autòctons, que seria el que ara s’anomenen de Km 0, com ara formatges i embotits. I de postre, cerdans, dolços de pasta seca amb avellanes i anís.

El romànic del sol i la vall del riu Duran

La tria de mulats d’Espinavell, que es celebra cada any, puntualment, el dia 13 d’octubre, és una fira ramadera d’arrel tradicional. Originalment era una trobada de ramaders de Molló amb compradors de bestiar equí i boví, on negociaven preus i feien la compra i la venda de bestiar. Poc a poc la fira va anar guanyant adeptes fins a convertir-se en una atracció turística de primer ordre. Els caps de bestiar, que han passat els mesos d’estiu a la muntanya, a Rojà, baixen a les planes d’Espinavell i aproximadament a les 11 del matí les eugues, cavalls i mulats (cria de l’euga) irrompen a les planes —un moment força espectacular—, per iniciar tot seguit els tractes de compravenda. Es lliuren premis als propietaris dels millors exemplars i, a la tarda, es procedeix a la separació o tria de les eugues i dels mulats, acció que dona nom a la fira.


Estany de mal 

Tractant-se d’una zona de muntanya, amb nombrosos corrents aquàtics, dolls d’aigua, fonts, estanys, coves i formacions rocoses, la Cerdanya havia de ser, de manera obligada, terra de llegendes; d’històries sobre encantades (goges), gegants, diables, bruixes, tresors i tota mena de fets màgics i malediccions. Una de les més esteses és la que fa referència a l’estany de Guils o de Mal. Segons la història, on hi ha actualment l’estany de Guils, hi havia una ciutat amb el mateix nom, de la qual era fill Ponç Pilat. La ciutat es va ensorrar durant el gran cataclisme que tingué lloc a la Terra en ser crucificat Jesucrist. Pilat hagué de fugir de Jerusalem, va arribar vagant a Guils i, en veure la catàstrofe, es va precipitar a l’estany on, encara ara, és  viu cercant casa seva. Se’l sent caminar, diuen, els dies de molta calma i el Dijous Sant es reflecteix al fons de les aigües l’escena de la crucifixió. L’estany està maleït i si algú hi beu aigua, li farà mal.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.