PAÍS VALENCIÀ

La factura de la consellera Bonig que paga el Botànic: 138 milions en nou sentències

El Govern del Botànic s’ha vist obligat a desemborsar 138,43 milions d’euros com a conseqüència de diverses sentències judicials derivades dels quatre anys que Isabel Bonig va estar al capdavant de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient. Les penalitzacions corresponen a actuacions fetes de nord a sud del país i han arribat per terra, mar i aire.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Sempre que pot, Isabel Bonig reitera la seua confiança a mantenir el PPCV com la força política més votada del País Valencià, una posició de lideratge que els populars no abandonen des del llunyaníssim 1993. La nit del 26 de maig de 2019 sabrà si ho ha aconseguit i si la suma amb Ciutadans arriba als 50 diputats que podrien convertir-la en la primera dona que presideix la Generalitat Valenciana.

Seria el seu retorn al Consell, del qual ja va formar part entre 2011 i 2015 com a titular d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient. Fou Francisco Camps, encisat en veure-la actuar quatre anys abans en un míting a la Vall d’Uixó, qui va elevar-la al Govern valencià quan tan sols acumulava quatre anys a l’alcaldia d’aquesta població de la Plana Baixa, de tradició esquerrana. Un mes i mig després de jurar el càrrec, Camps va veure’s obligat a abandonar la presidència pel seu processament en l’anomenat cas dels vestits, però Alberto Fabra va mantenir-la com a consellera del ram.

Comandava l’àrea més glamurosa de l’executiu, la que disposa de més capacitat inversora, però la seua gestió està resultant un maldecap en diferit per al Govern del Botànic, que ja acumula nou sentències condemnatòries relacionades amb nyaps repartits de nord a sud del territori. La despesa que se’n deriva ascendeix, de moment, a 138,43 milions d’euros.

Els nou fiascos de l’exconsellera

Els fiascos arriben per terra, mar i aire. En primer lloc, la concessió de l’autovia CV-95 en el tram Oriola-Torrevella. En 2012, a l’etapa de Bonig, la Conselleria va decidir de resoldre el contracte de manera unilateral i la UTE afectada va decidir presentar una reclamació que ha tingut èxit: en 2017, ja sota el Govern del Botànic, el TSJ valencià va condemnar la Generalitat a indemnitzar la concessionària amb 9,4 milions d’euros.

Una altra carretera que ha provocat un conflicte semblant és el tram de l’autovia CV-50 que connecta Benaguasil amb l’A-3. A causa dels conflictes amb la Generalitat, la relació s’ha saldat amb una resolució del contracte que ha obligat al pagament de 2,6 milions.

L’avinguda de Dénia, a la ciutat d’Alacant, ha significat un altre maldecap per a l’actual Consell. Les obres d'aquesta infraestructura van concloure en 2010, però l’empresa adjudicatària va reclamar per la via judicial l’import de determinats sobrecostos que Bonig es negava a reconèixer com a tals. Enguany, el Tribunal Suprem ha forçat la Generalitat a pagar-li a la UTE que se'n feia càrrec un total de 14,6 milions d’euros.

En un altre camp, el dels transports, l’empresa Automóviles La Alcoyana, que presta els seus serveis a la comarca de l’Alacantí, va acudir als tribunals després que Bonig rescindira el contracte per raons d’estalvi econòmic. El TSJCV va considerar que la penalització abonada per la Conselleria s’havia situat molt per sota de la que corresponia, i com a conseqüència d’això ha imposat una sanció de 5,5 milions.

No és l'únic conflicte relacionat amb els autobusos. El dèficit de 0,33 milions d’euros acumulat els anys 2013 i 2014 per l’empresa Edetania –que presta el seu servei a la línia Serra-Nàquera-Parc Tecnològic-València– ha hagut de ser sufragat per la Generalitat després que el TSJCV condemnara novament l’administració.

A Altea, a la Marina Baixa, s’arrosseguen els efectes de l’anul·lació del projecte d’ampliació del port Marina Greenwich, anteriorment conegut com Luis Campomanes. Isabel Bonig va reconèixer el mes de maig de 2015, escassos dies abans de plegar com a consellera, que calia indemnitzar l’empresa concessionària amb 0,5 milions d’euros sense que existira una consignació pressupostària prèvia. Més tard, el TSJCV li ha imposat a la Generalitat una sanció afegida de 0,9 milions més. I el malson no ha conclòs, perquè els responsables de Marina Greenwich encara reclamen 92,8 milions addicionals.

Vista aèria del port esportiu Marina Greenwich, a la població costanera d'Altea.

Al port de Benicarló, al Baix Maestrat, la col·locació d’un assortidor de combustible addicional per part de l’empresa concessionària –amb el vist-i-plau de la Conselleria– ha comportat una sanció global superior als 2,1 milions d’euros en concepte d’indemnització a la Confraria de Pescadors i per la resolució del contracte en qüestió.

En matèria d'habitatge, una sentència del TSJCV contra l'antic IVVSA obligava la Generalitat a pagar els 3 milions d'euros que l'ens s'havia compromès a invertir a Ontinyent. Concretament, aquests diners havien de servir per construir 25 habitatges protegits al barri de la Vila a través d'un conveni signat en 2009 entre el conseller Juan Cotino i qui n'era alcaldessa, Lina Insa. El conveni va ser suspès per Bonig, com també va passar amb uns altres municipis, però tan sols Ontinyent va decidir impugnar-ho davant la justícia. La sentència va ser favorable al consistori, però Bonig se'n va desentendre.

Les sancions imposades per la gestió de Bonig equivalen a més de sis mesos de prestació del servei de dependència durant l'exercici d'enguany

Per últim, la joia de la corona, el nyap per excel·lència, té la seu a Benidorm, a tocar dels núvols. Tot just on va originar-se l’hegemonia popular de la mà d’Eduardo Zaplana. A la capital turística del País Valencià, en efcete, una ordre judicial insta a enderrocar els dos gratacels residencials que porten el nom de Gemelos 28. En aquest cas, l’autorització atorgada per la Conselleria en temps d'Isabel Bonig ha estat revocada per “ocupació il·legal de la zona de servitud marítima”. La sentència del TSJCV obliga a demolir totes dues torres i a consignar les compensacions econòmiques que hauran de rebre a canvi els propietaris dels apartaments. En conjunt, la repercussió sobre l'erari públic anirà més enllà dels 100 milions d’euros.

Les dues torres Gemelos 28 tenen una ordre de demolició del TSJCV que obligarà la Generalitat a abonar més de 100 milions d'euros.

Comptat i debatut, doncs, la factura total dels quatre anys de Bonig a la Conselleria ascendeix, pel cap baix, a 138,43 milions d’euros. Una quantitat considerable que equival a més de 6 mesos de prestació del servei de dependència durant l’exercici de 2018. La factura de Benidorm ja iguala, en solitari, la partida dedicada a la renda valenciana d’inclusió de 2019, xifrada en 100 milions d’euro

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.