PODEM

Podem escull el tercer protagonista d'un possible segon Botànic

Des de dimarts i fins aquest diumenge, Podem escull els seus candidats a les eleccions valencianes de 2019, així com els noms de les persones que figuraran a les llistes dels principals municipis del país. Rubén Martínez Dalmau, María Giménez i Àngels Varó, els tres aspirants a esdevenir presidenciables a la Generalitat i acompanyar Ximo Puig i Mónica Oltra en la possible reedició del Govern del Botànic, exposen ací els seus punts de vista sobre el partit, la política d’aliances i la possible entrada a l'Executiu.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Rubén Martínez Dalmau, María Giménez i Àngels Varó es disputen el número 1 de Podem a les eleccions valencianes del 26 de maig. Durant aquesta setmana, de dimarts a diumenge, els militants de la formació estan escollint els noms que conformaran la llista de cadascuna de les tres demarcacions. Una candidatura que previsiblement es complementarà amb membres d’Esquerra Unida i a la qual –si atenem els tres aspirants– encara s’hi podria sumar Compromís. No debades, Antonio Estañ, com a secretari general de la formació al País Valencià, acaba de demanar en una entrevista a EL TEMPS que Mónica Oltra o el partit que ella lidera, Iniciativa, es posicionen obertament sobre la possible confluència.

Sens dubte, el gran favorit de les primàries valencianes de Podem és Rubén Martínez Dalmau, oriünd de la Marina Alta. Va nàixer a Teulada-Moraira i resideix a Xàbia des que tenia 13 anys. Professor de dret constitucional a la Universitat de València (UV), era un dels referents de la fundació CEPS (Centre d’Estudis Polítics i Socials), que es troba en procés de dissolució i en temps pretèrits va dur a terme una tasca ingent a Llatinoamèrica, especialment a Veneçuela i l’Equador. A CEPS, Martínez Dalmau va conèixer de manera personal els docents de la Universitat Complutense que anys a venir fundarien Podem: Pablo Iglesias, Íñigo Errejón, Juan Carlos Monedero i Carolina Bescansa. Persones que ara se situen en coordenades oposades al si del partit.

Si fa no fa, postures tan oposades com les que donen suport a Martínez Dalmau a Endavant Podem, atès que ha aconseguit reunir la simpatia del sector jove que va encimbellar Estañ, del sector pablista que lidera la senadora Pilar Lima i de persones com Beatriu Gascó i Fabiola Meco, que han estat pròximes a l’exsecretari general, Antonio Montiel. Aquesta unitat fou la condició que Dalmau –que el primer semestre de 2016, a la legislatura fallida, va ser diputat al Congrés– va establir per tal d’acceptar l’oferiment d’Estañ.

Tanmateix, unitat i Podem són antònims. Per això hi han sorgit dues alternatives, encapçalades per María Giménez i Àngels Varó. La primera, a Renaix Podem, compta amb el suport del propi Montiel i de José María Copete, que van pugnar en 2015 per convertir-se en el primer secretari general del Podem valencià. La segona lidera una candidatura que ja va competir contra Estañ l’any passat, anomenada Marea, que entre els seus integrants compta també amb persones adscrites al sector anticapitalista.

María Giménez és regidora de Sagunt en representació d’ADN Morvedre. Curiosament, el col·lectiu local se n’ha desmarcat i no li dona suport en aquesta cursa. Ella defineix la seua candidatura com un grup “molt divers i obert” que té l’origen al manifest Renaixement de Podem al País Valencià. Tots els membres que van adherir-s'hi van mostrar la seua preferència per què la candidatura fora liderada per una dona arrelada a la política municipal, un àmbit de treball que consideren que ha estat menystingut per part de l’actual direcció.

De la seua banda, Àngels Varó, professora d’ètica, és una militant feminista de llarga trajectòria a la capital del Baix Vinalopó. Per bé que va militar fugaçment a Esquerra Unida quan tenia 26 anys, el seu vessant polític va explotar-lo a l’Assemblea de Dones d’Elx i, més endavant, a la plataforma Elx pel Dret a Decidir, favorable a l’avortament. Varó va pertànyer al corrent anticapitalista que a l’àmbit federal abandera Miguel Urbán, fins que el gener d’enguany va optar per desmarcar-se’n.

Els fets diferencials

Quan se li demana per les línies mestres de la seua candidatura, Rubén Martínez Dalmau n’esmenta tres. En primer lloc, accedir al Govern valencià: “En 2019 ja serem una força totalment consolidada, hem d’entrar-hi per tal d’impulsar les nostres polítiques transformadores”. En segon lloc, Dalmau aspira a “desconstruir el sistema patriarcal de dominació de la dona” incidint en aquells “mecanismes culturals” contra la desigualtat. I, per últim, Dalmau proposa un “bon viure” que va aprendre del seu pas per l’Equador, en el sentit d’aconseguir “una vida que valga la pena de ser viscuda”, incorporant conceptes com ara “els drets a la natura”. “Un gir biocèntric que situe al centre del món el propi món, en lloc de la persona”, explica Dalmau.

“Som una candidatura humil però rebel, molt rebel”, sentencia María Giménez, una llicenciada en història de l’art entestada a reclamar que Podem torne a ser “el partit de les bases”. Fa un balanç “molt positiu” de la legislatura botànica. “Cal seguir en aquesta línia”, apunta, “els companys i companyes del grup parlamentari han fet una molt bona feina”. D’ells i elles, en destaca la “valentia”. A més, troba que la decisió de no entrar al Consell va ser “meditada i correcta”.

De la seua banda, Àngels Varó proposa un increment de la militància en els processos de decisió de Podem. “Hem de fer ús de la intel·ligència col·lectiva”, diu, “fomentar la cultura assembleària, que és la més apropiada per a un partit-moviment com és el nostre”. En aquest sentit, Marea Oberta, la seua candidatura, pretenia ser una candidatura plenament horitzontal, sense cap cara visible, però les normes de la formació l’han dut a capitanejar-la. Amb tot, els 12 primers noms han estat escollits mitjançant assemblees territorials. “Els números que ocupem cadascú de nosaltres son merament simbòlics, no ens agrada aquest esperit competitiu”, rebla.

Varó troba a faltar un canvi valencià “més perceptible en la vida quotidiana de la gent”

Quan mira cap enrere i fa balanç dels tres anys i mig de Podem a les Corts, Varó en destaca el “treball intens” i les “bones propostes” del grup parlamentari, però lamenta que tot plegat “no s’ha percebut de fora estant”. També troba a faltar un canvi valencià “més perceptible a la vida quotidiana de la gent, tant a l’àmbit educatiu com al de la sanitat”, que considera els més importants. De qualsevol manera, Varó coincideix a dir que Podem va fer bé en no formar part del Govern del Botànic. “Havíem de fer-ne el rodatge”, subratlla en referència a la legislatura en curs. Siga com siga, Varó es plany del “temps excessiu” que tarden a tramitar-se les lleis i es marca com a objectiu número u una “renda bàsica a l’abast de qualsevol ciutadà”.

A ulls de Martínez Dalmau, Podem ha estat la força “essencial” del Botànic. “Hem fet possibles lleis tan destacables com la de creació de l’agència antrifrau o la de la fi del copagament farmacèutic”, observa. Ha comprovat, no obstant, que “no es pot ser govern i oposició alhora”, cosa que explica amb detall als seus alumnes, però opina que Podem no disposava de “quadres tècnics” ni la “preparació suficient” per assumir responsabilitats a la Generalitat. “Costa d’explicar-ho, a la gent li costa entendre-ho, però vam prendre la mesura més responsable”, sentencia. Amb vista a 2019, doncs, Dalmau també aposta per estrenar-se al Consell i per posar en pràctica “les polítiques transformadores, emancipadores, que ens caracteritzen”. “Hem d’evitar que la direcció del PSPV estiga temptada de fer cas a la part més conservadora del partit”, deixa anar tàcitament en referència a un possible acord entre els socialistes i Ciutadans.

Giménez delega qualsevol presa de decisió a “allò que al seu moment decidesca la nostra assemblea, que és sobirana”. “Si som necessaris per a la governabilitat, haurem d’escoltar la veu del carrer i obrar en conseqüència”, afegeix tot seguit.

Acords preelectorals i postelectorals

“Fins que el termini legal ho permeta, jo no tancaria la porta a una confluència amb Compromís”, expressa Àngels Varó. “El silenci amb què han respost a la nostra oferta de diàleg sembla indicar que no en són partidaris, però si volem afermar el canvi, hem de fer-ho units”, afegeix. Una via a la qual tampoc no renuncia “en absolut” Martínez Dalmau. “El moment de més vitalitat de la política valenciana d’ençà de l’aprovació de l’Estatut va ser, precisament, la candidatura conjunta És el Moment”, recorda en referència als comicis estatals de 2015 i al míting celebrat al pavelló de la Font de Sant Lluís. “La política és molt fluctuant, no hi caben els ‘no’ taxatius, fins i tot el PSPV va apostar per una candidatura unitària de l’esquerra valenciana al Senat que no va poder ser per la negativa de Ferraz”, exposa ell. María Giménez, en aquest sentit, continua “receptiva” a una possible confluència, perquè “sumar sempre va bé”.

“Sens dubte, em sent més a prop de Compromís que no del PSPV”, diu Martínez Dalmau

Sobre una possible repetició del resultat electoral de 2015, amb un Botànic liderat pel PSPV en què la suma dels diputats de Compromís i Podem –32– superava de llarg el nombre d’escons socialistes –23–, Martínez Dalmau deixa clara la seua preferència: “En cas de ser escollit candidat, la meua meta serà presidir la Generalitat”, avisa. “Si no aconseguim atreure la majoria suficient, caldrà arribar-hi a acords i veure quina persona reuneix més suports”, explica. “Sens dubte, em sent més a prop de Compromís que no del PSPV”, afirma a continuació Dalmau, “té alguns elements que m’agraden molt, com ara la condició de força estrictament valenciana que alhora col·labora en la governabilitat de l’Estat”. Ara bé, Dalmau conclou amb aquesta asseveració: “Si un equip de govern té la determinació d’impulsar mesures veritablement transformadores, no importa tant qui hi estiga al capdavant”.

A Giménez li agradaria que la Generalitat fora presidida per “una dona de Podem”, però observa Compromís com una força “més pròxima”. Varó, al seu torn, tampoc no amaga que “Compromís és més proper a nosaltres que no el PSPV” i que li agradaria “veure una dona com a presidenta de la Generalitat”, sense especificar-ne el partit.

Giménez rebutja les negociacions amb Esquerra Unida “en despatxos tancats”

Respecte la confluència amb Esquerra Unida, que encara està en procés de negociació, Rubén Martínez Dalmau pensa que “no s’han de fer logaritmes i regles de tres” en funció dels resultats de 2015, quan Podem va obtenir 282.000 vots i Esquerra Unida, 104.000. “Esquerra Unida és una força important que ha d’estar dignament representada al grup parlamentari, s’hi ha de sentir còmoda”, expressa. “Confie molt en Rosa Pérez Garijo, la conec de fa anys i té un potencial enorme”, afirma sobre la coordinadora general d’EUPV, que ocuparia en primer lloc reservat al seu partit per la circumscripció de València. Àngels Varó, en canvi, sí que és partidària de “prendre com a referència les eleccions anteriors”. “Però abans de parlar de l’ordre de les llistes, que és una cosa molt masculina, caldria haver consensuat el programa polític”, es plany. Finalment, María Giménez es limita a dir que EUPV és una “força germana” de Podem i que el diàleg no ha de fer-se en “despatxos tancats”.

Diumenge, 25 de novembre, es tanca el termini de votació. 48 hores després, un cop s’haja comprovat que durant el procediment de votació no s’han comès irregularitats, s’efectuarà el recompte i es coneixeran els candidats més votats. En no haver-hi llistes tancades, els inscrits a Podem tenen l’oportunitat de seleccionar els noms que els resulten més suggerents. Més tard, quan la confluència estiga enllestida, els candidats d’Esquerra Unida s’hi incorporaran als llocs que els pertoque. De moment, les converses amb EUPV, fetes en despatxos tancats, encara no han fructificat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.