Els escriptors i traductors es troben en un “període de consolidació i precarietat”, va resumir Sebastià Portell, el president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que compta amb 1.713 associats del Principat (el 72%), el País Valencià (14,9%) i les Illes Balears (11%). L’aparent contradicció de la frase de Portell és perquè l’últim Estudi sobre la situació professional dels escriptors i traductors en llengua catalana detecta un creixement, una consolidació, de la professionalització (que ha pujat set punts des de l’anterior estudi de 2014), però també confirma que el percentatge de socis que ingressen quantitats considerables per la seua feina d’escriptors, traductors o professors d’escriptura continua sent molt modesta. Només el 14% dels socis aconsegueixen percebre, per la seua feina de traductors o escriptors, més del 30% dels seus ingressos totals anuals. Exactament ,la meitat d’aquest grup es dediquen exclusivament a la traducció; el 26% a escriure i traduir i només el 9,5% exclusivament a escriure.
Si bé els ingressos per la feina dedicada a la literatura no són els principals per a molts dels socis, l’assiduïtat amb la qual s’hi dediquen fa pensar una tasca més professionalitzada: El 60% ho fa de manera “regular”, mentre que el 28% s’hi dedica de manera “esporàdica o estacional”.
Si analitzem això en hores de feina, veiem que el 14,5% només pot dedicar a aquestes tasques literàries unes 10 hores a la setmana, però un percentatge molt més gran s’hi passa el doble o el triple de temps: el 38,4% entre 10 i 20 hores i el 23,9%, entre 21 i 30 hores.
Fa uns mesos, el biògraf del novel·lista anglès Tom Sharpe, Miquel Martín i Serra recordava a EL TEMPS que l’únic consell de l’autor de Wilt si volia fer-se escriptor és que es busqués un agent literari. Martín i Serra li va fer cas, però el nombre de socis que opta per aquest tipus de representació o mediació amb editorials és del 9%, segons revela l’estudi encarregat per l’AELC.
És segur que els autors que tenen un agent literari signen contractes com cal amb les editorials, però les dades revelen que aquesta bona pràctica s’ha estès molt: el 44,7% dels enquestats afirmen que signen contracte sempre; el 18%, gairebé sempre; el 7,4%, sovint, però el 20,8% diu que alguna vegada i el 8,4%, que mai. Les xifres són més positives en el cas de la traducció (el 60,5% el signen sempre) i més negatives entre els socis de les Balears (els que signen contracte sempre són el 22,4%, la meitat que els valencians, on representen el 44,4%, i els catalans, on són el 47,8%).
Com que l’AELC s’ha dedicat els últims anys a oferir models de contractes pactats entre aquesta associació i el Gremi d’Editors, l’informe demana també si els esmentats contractes signats “s’ajustaven al model” pactat: entre els escriptors, el 17,5% diu que sempre i el 29,2% diu que majoritàriament; i entre els traductors, el 12,3% diu que sempre i el 35,5% que majoritàriament sí. La dada que sobta és que un terç dels socis enquestats reconeixen que desconeixen els models pactats —i oferits per l’AELC als associats.
El primer escrit, la primera obra publicada
Però l’estudi no demana exclusivament qüestions laborals o de contracte, sinó també de formació, vocació i dedicació. Gràcies a l’informe d’APLICA sabem, per exemple, quan van començar a dedicar-se a la seva tasca els nostres escriptors i traductors: el 14,7% expliquen que abans dels 20 anys; la majoria, entre els 20 i els 29 (34,9%); el 23,8% va començar a la trentena; el 12,5% a la quarantena i, a la cinquantena, el 7,4%. Només el 2,6% es va esperar als seixanta.
Aquestes dades canvien sensiblement per gèneres. Les dones, afegeix l’estudi, «comencen a escriure una mica més tard que els homes, ja que només el 9% inicia l’activitat abans dels 20 anys, mentre que el 19% dels homes ho fa en aquestes edats; en canvi, ho fan més sovint a partir dels 40 (el 27% de dones i només el 19% dels homes)».
Pel que fa a la formació, la meitat dels escriptors i traductors reconeixen que comencen la seua carrera literària sense ajuda, de manera autodidàctica. Només el 20,9% diu que s’hi va iniciar a partir d’ensenyaments universitaris de literatura i humanitats, i el 15,2%, per tallers i cursos d’escriptura. L’11% reconeixen que l’escriptura o la traducció són feines vinculades a la seua professió.
Aquí l’informe detecta una evolució des de 2014, un augment dels que han fet tallers d’escriptura i una reducció dels autodidactes. “Cal destacar —diu l’informe— que, respecte a l’edició anterior, s’aprecia un descens notable de dues de les vies d’aprenentatge: l’autodidactisme, que passa del 64,4% a l’actual 49,3%, i que és un ofici vinculat a la pròpia professió, que passa del 16,3% a l’actual 11%”.
La primera obra publicada, siga com a escriptor o traductor, arriba molt majoritàriament (59,2%) entre els 20 i els 39 anys. A la vintena van deixar de ser inèdits el 29,6% dels socis i a la trentena, un altre 29,6%. Els que publiquen passats els 39 i abans dels cinquanta són el 19,4% i dels 50 als 59, el 12,5%.
Però, com arriben els autors a publicar la primera obra? Segons les respostes de l’enquesta, el 30,5% va publicar la seua primera obra presentant-se a un premi; el 31,4%, portant un original a una editorial; el 10,8%, gràcies a un encàrrec, i el 8,7%, amb l’autoedició. Entre les opcions minoritàries per publicar la primera obra encara hi ha la de “contactes comuns amb editors”, el 7,2%, o “a través d’altres escriptors”, el 6%. Per cert, l’autoedició no és tan estranya entre els autors. El 30,5% del total s’han autopublicat, ja sigui la primera obra o una altra.
Les dades de publicació de la primera obra no estan creuades amb els gèneres que conreen els escriptors, cosa que seria útil per confirmar o desmentir per sempre el mite que els poetes (alguns diuen els bons poetes) comencen molt joves i els novel·listes a una edat més madura. Tot i que hi ha casos que el contradiuen clarament, com el d’Antònia Vicens (que ja publica novel·la als 27 i no comença a escriure poesia fins als 68), l’estadística podria perfilar més la realitat.
Els gèneres i les llengües
Entre els escriptors —l’enquesta també incorporava preguntes concretes a la dedicació de cada soci—, la narració curta és el gènere que han conreat més autors (el 62,4%), seguit de la novel·la (56,1%), la poesia (53,1%), els articles de premsa (52,3%), l’assaig (39,7%) i la crítica (35,4%). A pesar de ser socis que es declaren escriptors, el 29,5% reconeix haver fet traducció literària i, fins i tot el 7,7%, traducció tècnica. Pel que fa a literatura infantil i juvenil, més d’una quarta part dels escriptors n’han escrit de l’una o de l’altra: el 28,5%, en el cas de la infantil, i el 28,4%, en la juvenil. De prosa de no-ficció n’han signat el 21,1% i de teatre, el 23,9% dels autors.
Amb molt encert, l’informe s’atura aquí a explicar que són estranys els autors que se centren en únic gènere (5%) i no gaires els que en conreen més de deu (12%): “El gènere literari que un autor tria també defineix el seu perfil de manera molt personal. En aquest cas, els escriptors acostumen a centrar-se bàsicament en dos o cinc gèneres diferents (el 45% dels socis es troba en aquesta situació), però el 39% en conrea entre sis i deu”.
A diferència dels escriptors, el perfil del traductor soci de l’AELC és més característic per gènere, edat i territori: “Les dones, els autors d’entre 41 i 64 anys i els residents al Principat són els que tenen la traducció com a activitat exclusiva en gran mesura”.
La professionalització, en aquest cas, és molt evident. L’informe indica que les dades mostren “un increment molt notable respecte a les de l’edició anterior, en què la dedicació exclusiva era només el 5%” i ara és del 30,4%, “mentre que la parcial era el 74%” i ara és del 31%.
Entre les llengües que els socis tradueixen “més sovint al català” hi ha l’anglès (53,6%), el castellà (47,8%), el francès (44,2%) i l’italià (21,7%). La resta de llengües ja tenen un nombre molt més limitat de traductors: el 7,2% tradueixen del portuguès; el 5,8% de l’alemany; el 3,6% del gallec; el 2,9% del rus, etc.
Una altra dada és molt significativa en aquest col·lectiu: “Gairebé la meitat dels traductors (el 49%) han tingut ocasió de traduir menys de 10 obres, però el 17% n’ha traduït més de 50”. N’hi ha que van molt buscats.
Segons els redactors de l’estudi, coordinat per Josep Maria Codinach des de l’empresa APLICA, els resultats de l’informe són prou fiables, perquè hi ha hagut una bona participació dels socis: el 40% va respondre l’enquesta detallada que se’ls demanava emplenar des d’un anonimat ben garantit. I el nombre dels socis que van respondre l’enquesta és molt semblant a l’univers total de socis tant per gènere com per territori i edats. En el cas del gènere, per exemple, el percentatge de dones a l’AELC és del 42,8% i el de dones que havien participat en la mostra, del 42,4%. Això implica que el marge d’error de l’estudi és molt baix, del 3%.