Estats Units

Els demòcrates encara han de descobrir qui són

Després de la victòria parcial en les eleccions al Congrés, els demòcrates es preparen per a una batalla dura contra Donald Trump. La campanya electoral per a les eleccions a la presidència del 2020 ha començat. Mentrestant, Trump està prenent mesures contra el fiscal especial Robert Mueller.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El perill més gran per al futur de Donald Trump com a president està en un matí de novembre fred a la porta d’una casa unifamiliar a Novi, un barri als afores de Detroit, a l’estat de Michigan. És el dia després de les eleccions i Diane Smith solta un crit d’alegria. “Yeah!” A continuació ens fa passar de dins de casa i calfa cafè.

Smith té 57 anys i dos fills, és esposa d’un advocat i pertany a la classe mitjana nord-americana. Una dama alegre que sembla deu anys més jove quan riu. I ara riu molt. Smith és una dels votants que s’han allunyat del partit republicà per culpa de Trump, una d’entre centenars de milers, potser milions, als EUA. Smith és una de les raons perquè els republicans van perdre la majoria a la Cambra de Representants el dimarts passat. I podria ajudar a assegurar que la reelecció de Trump fracassi d’ací a dos anys, al novembre del 2020.

El dimarts 6 d’octubre els Estats Units d’Amèrica van votar un nou Congrés, però van ser molt més que unes eleccions. Va ser un enderrocament parcial de Donald Trump, un referèndum sobre un president amb propensió pel despotisme. Els republicans van poder consolidar la majoria al Senat; tanmateix, els demòcrates prenen el poder a la Cambra de Representants i controlen així una meitat del Congrés. Probablement una política demòcrata veterana serà la portaveu de la Cambra de Representants: Nancy Pelosi, que ja va ocupar el càrrec des del 2007 fins al 2011.

Els demòcrates ara poden perjudicar molt el president i els seus aliats, poden impulsar investigacions, citar testimonis, forçar l’entrega de documents. Els demòcrates poden fer el que el Congrés hauria d’haver fet des de fa dos anys: controlar el govern, crear alguna cosa que serveixi de contrapès a Donald Trump.

Aquesta victòria parcial dels demòcrates no significa que les coses a Washington ara seran menys boges o menys competitives. Al contrari, un president debilitat s’enfronta a una majoria combativa a la Cambra de Representants; el període de temps fins que arribin les eleccions a la presidència del 2020 podria ser molt intens. Això ja es va predir el dia després de les eleccions, quan Trump va donar una conferència de premsa que recordava a una baralla en un restaurant. Després va acomiadar el ministre de Justícia, Jeff Sessions, i va alimentar les pors sobre voler suspendre o dificultar la investigació sobre la trama russa del fiscal especial Robert Mueller.

Les dones com Diane Smith han tingut una gran part de culpa en el resultat d’aquestes eleccions de meitat de legislatura. Han aconseguit que torni a haver-hi una oposició en el Parlament. Els votants dels demòcrates han tornat als EUA una part dels checks and balances que durant segles han fet exemplar aquesta democràcia.

Smith viu a una mitja hora a l’oest de Detroit, en una casa gran amb finestres gegants, a fora cauen fulles vermelles del Sumac de Virgínia sobre una entrada àmplia. Durant dècades aquí guanyaven els republicans en les eleccions al Congrés. Smith diu que “he sigut republicana i no tinc res en contra de la vertadera política conservadora.” Va votar a Bush sènior, Bush junior, senadors conservadors, diputats conservadors, tot de vermell, sempre el vermell: el color dels republicans. Llavors, però, va arribar Trump. Va llegir sobre les acusacions d’abusos sexuals contra ell, va escoltar les formes tan despectives que usava per referir-se a Hillary Clinton, va veure com parlava de les dones crítiques amb ell en els debats. “Trump és un misogin”, diu.

A Smith, no li molesta només el president, sinó qualsevol que li doni suport. “Per a mi els republicans ja no són una opció.” El partit representa una pèrdua total de moral, els republicans es quedaven al marge sense dir res quan Trump prenia tons racistes, quan mentia diàriament, quan difonia la por, quan feia campanya contra els immigrants i quan cortejava els neonazis. Al juliol Smith va decidir ajudar la candidata demòcrata del seu districte electoral, el districte número 11 de Michigan, que fa dos anys encara anava per als republicans.

Smith tocava a les portes “fins que els artells se’m feien morats” i repartia pamflets, una dels milers d’activistes als EUA, una petita pedra en un gran mosaic. Quan el dimarts la seva candidata, l’antiga membre del personal d’Obama Haley Stevens, va guanyar al districte número 11, Smith tenia els ulls plens de llàgrimes. “Tot el cos em tremolava.”

Les eleccions al Congrés eren unes eleccions de les dones: aquesta és la primera lliçó d’aquell dimarts. Mai abans s’havien presentat així tantes candidates, sobretot per als demòcrates; mai abans tantes votants dones havien votat pels demòcrates, un 59 per cent, un 9 per cent més que pels republicans. Mai abans hi havia tantes dones que podien suposar un perill per al president abans de les pròximes grans eleccions, com a potencials adversàries en la lluita per la Casa Blanca.

Cosa que, a més, hauria de fer por als republicans: han perdut escons i posts de governador per tots els EUA, fins i tot en regions que sempre vestien de vermell. Des de l’estat de Nova York passant per Virgínia fins a Florida; des d’Illinois, Minnesota, Texas i Colorado fins a Oklahoma i Geòrgia. Entre les zones perdudes hi ha molts suburbis i urbanitzacions on viu gent acomodada i ben educada, que abans conformava un dels grups de votants més importants dels republicans. El mapa polític dels EUA, que després de la victòria electoral de Trump era profundament vermell, ara ha obtingut taques blaves al centre, blau, el color dels demòcrates. Aquesta és la segona lliçó del dimarts.

El panorama polític dels EUA es mou. Els demòcrates es converteixen en el partit dels educats i adinerats dels suburbis i dels joves i les minories; els republicans passen a ser el partit dels EUA rurals, blancs, sense educació i vells. Aquests dos mons es desigualen cada vegada més i els republicans tenen un problema, el seu electorat està a punt de disminuir.

Els candidats dels demòcrates representen l’altre món: a Colorado per primera vegada un candidat obertament gai ha sigut elegit com a governador, Jared Polis. A la Cambra de Representants dels EUA també entren dues dones de Nou Mèxic i Kansas que provenen d’indígenes nord-americans, Deb Haaland i Sharice Davids. Amb la demòcrata de 29 anys Alexandria Ocasio-Cortez de Nova York prendrà jurament la dona més jove que ha entrat a la Cambra de Representants.

“El nou Congrés és més jove, més variat, més cool, per dir-ho així, amb més dones i no-blancs que mai”, diu John Emerson, ambaixador dels EUA a Berlín fins el 2017. “La majoria d’elles van ser elegides perquè tractaven temes del dia a dia: la sanitat, els preus dels medicaments i els salaris paralitzats. Han evitat la majoria de vegades parlar de Trump o d’una destitució.”

Els altres EUA es poden trobar en el viatge cap a Virgínia de l’Oest, a la ciutat de Huntington, on abans prosperava l’explotació de mines de carbó i ara, el negoci d’heroïna i opi. Allí la republicana Carol Miller es presentava com a candidata parlamentària; és propietària d’una granja de bisons, casada amb un venedor de cotxes i eufòrica defensora del president. Va basar la seva campanya electoral en tres paraules: carbó, armes i Déu. Miller no necessitava res més. Va guanyar amb el 56 per cent de vots.

A Huntington es pot veure la part dels EUA blanca, temorosa i enfadada, i no s’hi pot donar la culpa a la gent per la misèria. Des de fa dècades pensen en categories de crisi i empobriment i els treballs del segle XX no tornen, els torns ben pagats a les mines. Senten que els han deixat a l’estacada i es descriuen amb un orgull obstinat com a hillbillys, pobletans.

Quan els demòcrates encara eren el partit dels treballadors i els sindicats, Virgínia de l’Oest era un dels seus bastions. El 2016 Donald Trump va aconseguir a Virginia de l’Oest un 68 per cent de vots. Aquest Estat és un exemple dels molts dels EUA que s’han fet conservadors en els últims anys.

Els treballadors blancs de zones rurals s’han allunyat dels demòcrates. Com per exemple a Missouri, Indiana i Dakota del Nord; en tots aquests tres Estats el dimarts els senadors dels demòcrates van perdre les eleccions contra contrincants republicans. A meitat termini aquest és un problema per als demòcrates, que no podran guanyar les eleccions a la presidència només amb els vots de ciutats grans i suburbis. La bona notícia per a ells, però, és que en els tres Estats que el 2016 van donar la presidència a Trump, a Michigan, Wisconsin i Pennsilvània, els demòcrates han tingut molt d’èxit en aquestes midterm; això els pot donar esperances per al 2020.

Però una gran part de la població, al voltant d’un 40 per cent, encara dona suport a un president que menteix en públic, pren tons racistes i es burla de les víctimes d’agressions sexuals. A molts nord-americans, no els molesta Trump, qui ha declarat “enemics del poble” els periodistes i els jutges, admira els dictadors i tracta a cops de peu la justícia independent. Molts dels seus seguidors troben bé tot el que Trump fa, justament perquè l’altra banda se’n molesta.

Ocorre el mateix amb la dramàtica mesura que Trump va adoptar just el dia després de les eleccions: l’acomiadament del seu ministre de Justícia, Jeff Sessions.

No és poc comú que un president reestructuri el seu cabinet després d’unes eleccions al Congrés. Tanmateix, des del punt de vista democràtic, l’acomiadament de Sessions és preocupant. D’aquesta manera Trump ataca directament la investigació sobre els afers de Rússia de Robert Mueller, que l’ha pressionat des del començament de la seva presidència. Trump sempre ha acusat Sessions que no el protegia de Mueller.

L’home a qui ha elegit com a substitut provisional de Sessions té en ment justament això: el ministre de Justícia provisional, Matthew Whitaker, és un admirador de Trump. Ja l’any passat va declarar que el ministeri de Justícia podia retirar simplement els diners a Mueller i que el fiscal especial no podia investigar les finances de Trump. Mentre es decidia per Whitaker, Trump va declarar la guerra al fiscal.

No és cap coincidència que Trump intervingui justament ara en les investigacions, diu Max Germann, líder de la iniciativa de recerca The Moscow Project, que està vinculada als demòcrates. “Ha sigut l’intent de molestar el fiscal especial i aturar les investigacions. En el fons, el dimecres també va ser acomiadat Robert Mueller.” Bergmann pensa que Mueller té un pla en la butxaca sobre com pot tractar amb una situació com aquesta. En una situació ideal ja tindria preparat el seu informe final sobre els afers de Rússia. A més, la investigació està repartida en moltes oficines d’investigació diferents; les coses no serien fàcils per aquí si Mueller fos acomiadat.

Mueller ja ha acusat 35 persones i empreses, entre elles 26 ciutadans russos. La setmana passada van augmentar els indicis a Washington sobre que l’antic assessor de Trump Roger Stone havia rebut una acusació. Aquesta setmana Politico informava que, segons unes declaracions d’uns amics, el fill del president, Donald Jr., també espera una acusació del fiscal especial.

Encara no està clar com reaccionaran els demòcrates a l’atac de Trump contra el fiscal. Semblaven sorpresos per la seva jugada.

Alguns activistes com el director de cine Michael Moorevan criden a la protesta arreu del país per protegir Mueller. Altres, d’altra banda, adverteixen els demòcrates sobre ficar-se en la investigació dels afers russos. Alguns moderats del partit reivindiquen que, després de les eleccions, el millor seria complir les pròpies promeses abans que buscar una lluita amb Trump: una política sanitària millor, preus dels medicaments més baixos, un salari mínim arreu del país, més diners per a carrers i ponts, menys víctimes de les drogues.

Al final tot gira entorn a la gran pregunta de fa dos anys: es guanya a Trump atacant-lo i posant-lo en evidència o quedant-se quiet i redactant projectes de llei?

Alguns diputats ja es preparen per a utilitzar la nova majoria per atacar. Uns quants demòcrates preferirien fer la vida del president el més difícil possible. Volen atacar-li on fa mal.

Tanmateix, els progressistes com Alexandria Ocasio-Cortez de Nova York que en la campanya electoral es van pronunciar a favor d’un procés de destitució són una minoria. La majoria de demòcrates temen que una destitució podria fer augmentar encara més la ira en les milions de persones que adoren Trump com un messies.

En el passat Jerry Nadler, diputat per Nova York, ja havia acariciat la idea d’una destitució, però en la campanya electoral va mostrar més reticència. La seva opinió és important, perquè probablement Nadler serà el president del Comitè de Justícia pels demòcrates. Llavors lideraria el comitè on hauria de començar un possible procés de destitució. El dimarts va advertir al president: “en aquestes eleccions tot gira entorn a la responsabilitat. A Donald Trump, no li agradarà escoltar-ho, però per primera vegada s’exigirà responsabilitat al seu govern.” I, a més: “haurà d’aprendre que no està per damunt de la llei.”

Segurament, per ara, Nadler i els seus companys es dedicaran menys als afers de Rússia, i més als escàndols diaris. La baralla jurídica sobre la separació de famílies a la frontera amb Mèxic, per exemple, o les lleis mediambientals, els drets de les armes i la política sanitària.

Trump prompte s’enfrontarà a una bandada d’adversaris. El diputat demòcrata Elijah Cummings probablement dirigirà el Comitè de Supervisió i Reforma del Govern de la Cambra de Representants, afirma que vol demanar a Trump la declaració de la renda, cosa que el president vol evitar, ja que tot el que fins ara s’ha publicat sobre les seves finances ha demostrat que té molt a ocultar. Adam Schiff segurament serà el president del Comitè del Servei Secret. Va dir que una de les preguntes que més l’interessaven era si “els russos han blanquejat diners a través de l’organització Trump”.

Els republicans es preparen per al pitjor. A l’agost es va córrer entre ells una llista amb possibles investigacions que els demòcrates podrien iniciar en cas de vèncer. Sobre la declaració de la renda de Trump, l’aturada d’immigrants que va dirigir contra els musulmans o els negocis de la família Trump. Més de 100 interpel·lacions i instàncies que els demòcrates podrien acabar convertint en un instrument amb gran impacte en l’opinió pública.

Trump sap que tot això li pot fer mal. Fa quinze dies, a la Casa Blanca, davant de desenes de periodistes, va llançar una amenaça: si els demòcrates el pressionen, ell adoptarà una “actitud de guerra”. Llavors, en contrapartida, la seva gent al Senat implicaria l’oposició en investigacions parlamentàries. “Poden jugar a aquest joc”, va dir Trump. “Però nosaltres hi juguem millor.”

En general tots dos partits asseguren després de les midterm que estan disposats a encarar problemes junts. Normalment aquest alto-el-foc no dura gaire, és tot un gest. Però aquesta vegada també hi ha tasques que els demòcrates i els republicans podrien tractar de manera imparcial junts: l’elevat nombre de víctimes de les drogues, projectes d’infraestructura, l’antisemitisme, les xifres de violència creixents i molt més. Tanmateix, pràcticament no hi ha cap possibilitat que Washington superi la fossa que separa molts nord-americans.

És més probable l’escenari següent: els demòcrates es llançaran sobre el president i el seu govern fent ús del seu nou poder de control. En contrapartida, Trump contraatacarà on pugui. La seva lluita per una segona legislatura s’orientarà cap als temes més lúgubres de les dues campanyes electorals del 2016 i 2018, demonitzarà els seus contrincants i humiliarà els aliats si no li demostren lleialtat.

Les eleccions midterm d’enguany han estat caracteritzades per amenaces i violència, per paquets bomba, tiroteigs a escoles i onze morts en una sinagoga. La segona meitat de la primera legislatura de Trump serà, segons les sospites, encara més confusa. “Penso que els dos anys vinents seran més competitius i intensos”, diu Charles Kupchan, antic assessor sobre afers europeus per a Barack Obama i actualment professor de política a la Universitat Georgetown de Washington. “A Trump li agrada el conflicte.” Segons ell, el país està profundament dividit i ningú no sap com acabaran les eleccions del 2020.

Per a les pròximes possibilitats electorals dels demòcrates és de gran ajuda el fet que el dimarts realment van guanyar candidats moderats, els calmats, preocupats i pragmàtics.

El gran problema del partit és que no té un missatge clar per a les pròximes eleccions a la presidència a banda de la reforma sanitària de Barack Obama, reforma que satisfà molt els votants, i que massa candidats volen aproximar-se a la candidatura per a la presidència. Entre ells, l’especialment desitjada Michelle Obama, que malgrat tot no vol presentar candidatura; el mateix ocorre amb la presentadora Oprah Winfrey. La senadora d’esquerra afro-americana Kamala Harris de Califòrnia, per contra, sembla que vol presentar-s’hi, igual que les senadores Amy Klobuchar de Minnesota, Kirsten Gillibrand de Nova York i Elizabeth Warren de Massachusetts, així com l’exvicepresident Joe Biden, de 75 anys.

Tots aquests candidats representen alguna cosa de diferent, els demòcrates encara han de descobrir qui són. El principal problema del partit, i al mateix temps el seu punt fort, és que la base és molt variada i multicolor. Comportarà un gran esforç trobar un candidat o una candidata que commogui tots els simpatitzants dels demòcrates en dos anys per a les eleccions, fins i tot encara que el president causi més caos a Washington.

Una nova figura del partit és Beto O’Rourke, que es va presentar a Texas, antic estat republicà, com a senador i a qui li van faltar només uns quants punts percentuals per vèncer. John Podesta, exdirector de campanya de Hillary Clinton, diu que “Beto ho ha fet sorprenentment bé, agrada a la gent i les seves idees, també; a més, ha aconseguit tenir al seu costat molts ciutadans. Al final aquest tipus de candidat tindrà més èxit que un que representi el restabliment de l’statu quo que hi havia abans de Trump.” Però encara no hi ha un clar preferit o preferida.

I com es volen comportar els demòcrates a la Cambra de Representants fins que arribin les eleccions? “Els demòcrates no només han d’atacar Trump”, diu Podesta. “Han d’oferir alternatives. Les midterms mostren com és de variat el nostre partit, com agraden les dones als nostres votants. Els candidats van dir a la gent: us entenem, lluitarem perquè us vagi millor.”

Diane Smith, l’activista de Michigan, diu que ja s’està preparant per a la pròxima missió, la batalla de la seva vida. Serà un combat urbà. En el veïnat hi ha molta gent que ha seguit votant a Trump, és difícil de creure. Ella mira per la finestra els jardins davanters, la gespa tallada ben curta i els tot terrenys grans als camins d’entrada. Algunes parts del seu veïnat li semblen territori enemic.

Smith afirma que hi haurà reconciliació quan Trump estigui fora de la Casa Blanca.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.