POLÍTICA

Els beneficis dels expresidents: un privilegi o una qüestió de dignitat?

El PPCV i el PSPV impediran la reforma profunda de l’estatut dels expresidents que defensa Podem i que ha rebut el suport de Compromís i Ciutadans. Al rerefons, un debat interessant sobre els beneficis a què tenen dret: són un privilegi a extingir o una atenció necessària a qui ha encarnat la més alta representació dels valencians?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Si a l’antic Egipte els faraons es feien soterrar envoltats de joies a l’interior de piràmides sumptuoses, Eduardo Zaplana va pensar que el seu adéu a la presidència de la Generalitat Valenciana havia de comportar un blindatge homologable. Creia fermament en la vida després de la mort política, però preferia evitar ensurts. Així, quan duia set anys com a cap del Consell va aconseguir que PP i PSPV aprovaren la llei d’estatut dels expresidents. Un procediment exprés —per lectura única— condensat el 4 de juliol de 2002, tot just cinc dies abans que José María Aznar designara Zaplana ministre de Treball i Assumptes Socials. La norma, que havia rebut el vist-i-plau del Govern valencià tres dies abans, va eixir endavant amb els vots favorables de PP i del PSPV —que havien signat conjuntament la proposició de llei— i l’oposició frontal d’Esquerra Unida.

Fa 16 anys, Ximo Puig ja temia la “manipulació” i la “demagògia” que podia provocar l'estatut dels expresidents

Ximo Puig va defensar la posició del grup socialista en aquell debat parlamentari. Segons ell, la nova llei contribuïa a la “dignificació de la política” i representava un “enfortiment de les institucions de l’autogovern”. “És fonamental que es puga aprofitar allò que els presidents de la Generalitat han fet en el transcurs del temps”, va subratllar Puig, que no amagava la seua “por” per la “manipulació” i la “demagògia” que podia generar aquella llei, principalment dins de l'esquerra. “Tots els països del nostre entorn assignen un paper institucional a aquells presidents que en el seu moment han estat escollits democràticament”, va destacar l’actual president, convençut que calia impulsar un “reconeixement” que entenia com a “símbol de respecte a les nostres institucions”.

La norma valenciana seguia l’estela de les aprovades a les Illes Balears, Aragó, País Basc, Navarra, Galícia, Astúries, Madrid, Canàries i les dues Castelles i s’acollia a la llei reguladora del Consell d’Estat, segons la qual els expresidents autonòmics podien passar a formar part del consell jurídic consultiu del seu territori sense límit de temps. Aquest és, de fet, el principal avantatge de què gaudeixen els expresidents valencians, circumscrit als 15 anys que, com a màxim, poden ocupar el càrrec de vocal de CJC. El sou anual se situa molt a prop dels 60.000 euros bruts.

A més, la llei d’expresidents valencians preveu un “automòbil del parc mòbil de la Generalitat” i “dos llocs de treball amb funció d’assessorament i una plaça de conductor”. L’administració també ha de proporcionar un “local adequat” per a la instal·lació d’una “oficina de suport” i garantir la “seguretat personal” dels expresidents, que poden fer ús de les dependències de la Generalitat a Madrid i Brussel·les. Tot plegat, minúcies per algú com Zaplana, que després del Ministeri va passar a ser portaveu del PP a l’oposició. I d’allà, cap a Telefónica, amb un salari que se vorejava el milió d’euros anual. Aquesta empresa va pagar-li 10 milions en concepte de comiat el juny passat, quan va ser detingut —i empresonat— en el marc del cas Erial pel presumpte cobrament de comissions i diverses operacions de neteja de capital.

Zaplana no s’ha beneficiat de la llei d’expresidents, i el seu successor al Consell, José Luis Olivas, va fer-ho de manera molt tangencial, abans de ser nomenat president de Bancaixa, entitat que acabaria fusionada dins de Bankia. Olivas, que també va resultar detingut —per neteja de capital, apropiació indeguda i falsificació documental— i podria acabar igualment a la presó, va ser un home de transició fins a l’arribada de Francisco Camps, l’altre gran faraó del PP valencià. Si a Zaplana se’l recordarà com el Kheops que va erigir Terra Mítica, la Ciutat de la Llum i va sobredimensionar la Ciutat de les Arts i de les Ciències i l’aeroport de Castelló, Camps ha passat a la història com el Tutankamon que va atraure la Fórmula 1, la Copa de L’Amèrica, la Volvo Ocean Race i la visita del papa.

Joan Lerma, expresident socialista de la Generalitat Valenciana pel PSPV-PSOE. / EFE

De tots els expresidents, Camps és, de lluny, qui més s’ha beneficiat d’aquesta llei: té assessor, xofer, cotxe oficial i és vocal del CJC des de 2011, on podrà estar fins el 2026. Alberto Fabra, que actualment és senador, ha declinat d’accedir al CJC, però com que no va completar una legislatura completa, únicament s’hi podria estar el mateix període de temps —tres anys i onze mesos— que va ocupar la presidència de la Generalitat.

Segons Lerma, honorar la figura dels expresidents ajuda a consolidar la imatge de poble

La llei d’expresidents té —òbviament— caràcter retroactiu, raó per la qual el també senador Joan Lerma podria haver-ne fet ús. En declaracions a EL TEMPS, però, l’expresident socialista assegura que no ha costat “ni un euro” als ciutadans valencians des que, l’any 1995, va ser desallotjat del poder pel PP. Tanmateix, defensa la pervivència d’una norma que “reforça l’autogovern” en el sentit que converteix els expresidents en una “referència consolidada des del punt de vista autonòmic, tal com passa en unes altres comunitats”. “La Comunitat Valenciana té un pes destacable en el conjunt d’Espanya, ha assumit un nivell competencial elevat i és una de les autonomies històriques, però alguns consideren que tot això no és tan important”, lamenta Lerma, per qui el projecte autonòmic valencià “ha de tenir continuïtat independentment de qui governe a cada moment”. En aquest sentit, pensa que honorar la figura dels expresidents ajuda a consolidar la imatge de poble. A Lerma no li agrada gens que els beneficis a què tenen dret els expresidents se’ls titlle de “privilegis”.

Podem, contra els “privilegis”

I és que Podem, que en diu “privilegis” i “prebendes”, va registrar una proposició de llei a fi d’esquifir l’estatut d’expresident a la mínima expressió. Només volen mantenir el servei d’escorta per motius de seguretat, tot eliminant l’oficina, els dos assessors i el vehicle oficial. Pel que respecta a l’ús de les dependències de la Generalitat a Madrid i Brussel·les, especifiquen que l’expresident de torn hauria de justificar-ne l’ús i retre’n comptes de forma transparent. Igualment, reclamen que l’expresident no ocupe un seient al CJC, sinó al Consell Econòmic i Social (CES) i per un període limitat de cinc anys. Un òrgan consultiu de menys transcendència i sense cap remuneració més enllà de les dietes. A més, Podem pretén introduir la capacitat de revocació d’aquests beneficis en cas que així ho determinen, prèvia sentència ferma per un delicte contra l’administració pública, dues terceres parts de l’hemicicle. Un punt que podria posar contra les cordes el propi Camps, atès que té obertes diverses causes judicials que podrien derivar en una pena que l’obligara a abandonar el CJC.

A la comissió parlamentària de coordinació, organització i règim de les institucions, la proposició de llei de Podem ha estat secundada per Ciutadans i Compromís, però ha trobat la negativa del PSPV. Com ara fa 16 anys, els socialistes s’han alineat del costat dels populars, un pacte que tampoc no es trencarà en el ple —encara sense data— en què els 99 diputats es posicionaran sobre la iniciativa. Populars i socialistes accepten alguna de les propostes de Podem, però cap de les que comporten un estalvi real a l’erari públic.

PP i PSPV accepten alguna proposta de Podem, però cap de les que comporten un estalvi real

Malgrat tot, la despesa que els expresidents han generat a l’administració valenciana és baixa: globalment, menys d’1 milió d’euros des de 2003, una quantitat exígua si tenim en compte que el pressupost anual la Generalitat Valenciana per a 2019 supera els 22.000 milions. “Això no és res”, va arribar a dir el síndic socialista, Manolo Mata, durant el desenvolupament de la comissió, la setmana passada. Podem li retreu al PSPV que “l’eliminació dels privilegis” és un dels punts inclosos a l’Acord del Botànic de 2015 que guia l’actuació del Consell, però Mata opina que, per damunt de tot, s’ha de “dignificar” el càrrec d’expresident i no actuar en clau de “revenja”, una referència implícita a Camps. Els socialistes fins i tot es neguen a acceptar la revocació dels beneficis en cas de condemna.

L’antecedent català

La llei d’estatut d’expresidents valenciana va guiar la norma homònima catalana, que fou aprovada en 2003, pocs mesos abans que Jordi Pujol —després de 23 anys en el càrrec— perdera la presidència de la Generalitat. En aquest cas, però, els expresidents no passen a formar part de la Comissió Jurídica Assesora ­—l’homòleg del CJC valencià— sinó que reben una assignació econòmica del 80% del sou presidencial durant un mínim d’una legislatura i, com a màxim, fins la meitat del temps que van ostentar la principal responsabilitat de govern. A partir dels 65 anys, la paga en qüestió passa a ser vitalícia i equival al 60% del sou del president.

La llei catalana preveu, fins i tot, una pensió de viduïtat que representa el 30% del sou del president de la Generalitat

Un cop va fer públic que disposava de diners a un banc d’Andorra, Pujol va renunciar a tots els avantatges, començant pel sou i acabant per l’oficina i el personal que hi tenia a càrrec. I és que la llei catalana és molt més generosa, atès que preveu, fins i tot, una pensió de viduïtat que representa el 30% del sou del president de la Generalitat, pensió que poden cobrar els fills en cas que siguen menors d’edat i els seus dos progenitors hagen mort. El nombre de persones que han de treballar al costat de l’expresident tampoc no s’especifica: és el Govern català qui en determina “els mitjans personals i materials necessaris”. Això sí, l’expresident de torn ha de presentar una memòria anual amb la informació de les activitats dutes a terme i una informació detallada de les despeses que la seua oficina ha generat, dades que s’han de penjar al Portal de Transparència de la Generalitat.

L’any 2015, després dels fets revelats per Pujol, la llei va incloure un article nou, el número 8, que permet la possible anul·lació de tots aquests beneficis si així ho dictaminen dues terceres parts del Parlament “atenent fets coneguts o que es puguin constatar, o en cas de condemna penal ferma”. La iniciativa per desposseir un expresident d’aquests avantatges ha de sorgir, com a mínim, del 20% dels diputats o de dos grups parlamentaris diferents i l’afectat ha de comparèixer abans en comissió per tal de defensar-se, si és el cas.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.