Repressió

Excés policial l’1 d’octubre al Bages, segons l’Audiència de Barcelona

L'Audiència Provincial de Barcelona que hi va haver una actuació policial desproporcionada l'1 d'octubre a la localitat de Sant Joan de Vilatorrada.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

«Tú, famosito, ven para acá». Eren les 10.04 hores del dia 1 d’octubre de 2017. Sant Joan de Vilatorrada es convertia en el primer municipi del Bages que visitava la Guàrdia Civil. La tria no semblava feta a l’atzar. D’aquell poble és regidor de Cultura Jordi Pesarrodona. La seua figura va transcendir quan es va fotografiar, amb un de pallasso -la seua professió- al costat d’un agent de la Guàrdia Civil a les portes del Departament d’Economia durant l’escorcoll del 20 de setembre. Amb les paraules esmentades a l’inici d’aquest paràgraf es va dirigir el capità de la benemèrita a Pesarrodona mentre els habitants de Sant Joan de Vilatorrada que defensaven l’Escola Juncadella. N’eren centenars. Però el buscaven, especialment a ell. Després de demanar que es marxaren, sense èxit, la Guàrdia Civil va tornar amb porres. El mateix Pesarrodona, en la primera fila de la càrrega, va escoltar un agent calmant un que tenia al costat. «Para ya, que lo vas a reventar de verdad». No van aconseguir emportar-se les urnes.

Aquest és un resum de l’apartat que Liz Castro dedica als fets ocorreguts a l’Escola Juncadella de Sant Joan de Vilatorrada l’1 d’octubre. Ho fa en Els carrers seran sempre nostres (Pòrtic, 2017), llibre que recull tots els esdeveniments violents que es van produir durant la jornada del referèndum, ordenats cronològicament.

Al mateix llibre, s’indica que a les 13.15, la Guàrdia Civil tornava a Sant Joan de Vilatorrada. Aquesta vegada a l’escola Quercus. És allà on hi van haver 14 ferits. Ara, l’Audiència Provincial de Barcelona ha admès «excessos policials» durant aquell dia i en aquell lloc concret.

Concretament, la interlocutòria emesa per l’Audiència de Barcelona explica que la interlocutòria emesa el 27 de setembre pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no impedia passar per damunt d’uns altres reglaments. «Per limitar els drets fonamentals dels ciutadans es deu valorar, en primer lloc, que siga necessària la limitació per complir el deure assignat -judici d’idoneïtat-, la limitació ha de ser duta a terme en la forma menys lesiva -judici de necessitat-; i el mal produït no ha de ser major al que es tracta d’evitar -judici de proporcionalitat-». Un paràgraf que troba es conclou en el següent, amb aquestes paraules: «ha d’existir proporcionalitat entesa en el següent sentit: si els interessos/bens jurídics que es van a lesionar guarden proporció amb els que es tracta de salvaguardar amb l’actuació policial».

La interlocutòria es pregunta «si era necessària aquella actuació i si era proporcional, tenint en compte els interessos i bens jurídics en presència» aquell dia a Sant Joan de Vilatorrada. A més, «si bé per entrar a l’edifició per requisar el material del referèndum i així impedir que se continuara votant era necessari l’ús de la força, en cas que advertits els ciutadans reunits -que en principi no van ser avisats- mantingueren la seua actitud renuent perquè entrara la força pública, no considerem que fora necessari colpejar amb porres i defenses de forma inopinada i sorpresiva aquells que estaven en l’exterior junt a la porta d’entrada per impedir que els agents s’introduïren en l’edifici, el que va produir lesions a aquests ciutadans, cosa que es pot observar en les mateixes gravacions de vídeo. S’hauria pogut aconseguir el mateix resultat, encara que s’haguera necessitat més temps, traient els reunits per la força, agafant-los i arrossegant-los. Per tant, considerem que es va produir un excés en l’actuació policial».

En la interlocutòria es considera que cal obrir diligències per identificar els autors dels fets, és a dir, els agents, i que en cas de dificultat ho poden fer els seus mateixos companys i superiors.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.