Ensenyament

El català a les universitats valencianes, a examen

L’oferta docent en llengua pròpia a les universitats públiques encara està lluny d’assolir l’objectiu d’igualtat lingüística. El Bloc d’Estudiants Agermanats i Joves d’Acció Cultural del País Valencià han iniciat la campanya “Reclama els teus drets” perquè el mínim percentatge de l’oferta educativa en català es complesca.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fa pocs mesos, les cinc universitats públiques valencianes signaven amb Acció Cultural del País Valencià (ACPV) el manifest Per la igualtat lingüística”, un conjunt de propostes dirigides a garantir els drets lingüístics de la ciutadania valenciana. Amb aquest gest, els centres universitaris s’han reivindicat com un agent social essencial per liderar aquesta lluita i animar el Botànic per a resoldre els reptes en política lingüística que, en les últimes hores de legislatura, encara queden per complir. Ara bé, si mirem la docència en les universitats valencianes, com de prop estan per assolir la igualtat lingüística?

El percentatge de docència en català en les cinc universitats públiques que signaren el manifest varia molt d’uns casos a altres. La Universitat de València (UV) lidera el rànquing amb un 43% de l'oferta, una xifra que encara no arriba a la meitat del total. En la resta d’universitats, la presència de la llengua pròpia és més tímida. La Universitat Jaume I (UJI) en té un 20% mentre que la Universitat d’Alacant (UA) i la Universitat Politècnica de València (UPV) ronden el 8%. A la cua, la Universitat Miguel Hernández (UMH), amb pràcticament un 0%.

I a mesura que el percentatge de docència en català augmenta, es donen més incompliments.

Toni Gisbert explica que les universitats es doten d’un marc general a l’hora de promoure la llibertat lingüística, però no d’una reglamentació concreta. “Això s'ho autorregulen les universitats als seus plans normatius”, apunta el secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), qui representa l’entitat en el manifest signat junt amb les universitats. Gisbert pensa que “no sols cal incrementar la voluntat de les universitats per oferir més docència en valencià, sinó crear previsions de què passa en casos d’incompliment”, i adverteix que “allà on l’oferta augmenta, també augmenten aquests incompliments”. Per a Gisbert, l’increment ha de ser continuat i s’ha de realitzar un seguiment allà on ja existeix, i és en aquest últim punt en què “s’activa la responsabilitat dels estudiants”.

La Universitat de València, fins ara líder en el model d’ús de la llengua pròpia, es dota a si mateix d’un Pla d’Increment de la Docència en Valencià, que preveu un augment del 3% anual en l'oferta. No obstant això, Sergi Vidal, portaveu del Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), explica que “a mesura que el percentatge s’acosta al 50%, els departaments troben més dificultats per a aplicar-ho i es donen incompliments”. Maria Deltell, representant de Joves d’ACPV, alerta de “l’arribada de queixes dels alumnes, sobretot d’humanitats, perquè s’incompleix la docència en valencià tot i que l’han seleccionat en la matrícula. En altres carreres més tècniques -afegeix-, ni tan sol hi ha la possibilitat d’estudiar en valencià”.

Per aquesta raó, els Joves d’ACPV i el BEA han encetat una campanya conjunta anomenada “Defensa els teus drets” als campus de València de la UV i la UPV per encoratjar l’alumnat a que reclame el compliment de la docència en català. Tot i que en qüestió d’igualtat lingüística cada universitat s’autorregula, una vegada s’ofereix la docència en llengua pròpia en l'Oferta de Curs Acadèmic (OCA), la universitat ha de garantir que s’impartesca en l’idioma referit. Rafael Castelló, director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, admet que “és complicat comprovar si la docència en valencià es compleix, perquè una vegada es tanca la porta de l’aula, no saps què passa a dins”. En qualsevol cas, recorda que “l’oferta no es pot modificar, no es poden fer votacions a dintre l’aula per a decidir canviar la llengua ni res semblant”.

 

“Quan només hi ha un grup en la titulació, s’imposa el castellà”.

Per què es dóna, aleshores, aquesta situació? Deltell, pensa que es deu a una falta de control per part de les comissions acadèmiques de les titulacions, que segons la normativa universitària, són les qui han de garantir-ne el compliment. “A més, l’alumnat no sempre té un lloc a on denunciar aquestes situacions, així que el volem garantir a través d’aquesta campanya”, aclareix la portaveu de Joves d’ACPV. Rafael Castelló assegura que les queixes que els arriben al Servei de Política Lingüística de la UV són molt reduïdes, tot i que animen als estudiants perquè reclamen els incompliments.

D’altra banda, Sergi Vidal apunta que un dels aspectes clau del problema és que part del professorat no està preparat per donar classes en català a nivell universitari “encara que tinga un C1 de valencià o l’obliguen des de la Universitat”. En aquest sentit, Vidal reivindica la importància de què el professorat tinga la voluntat d’aprendre i transmetre la llengua. Rafael Castelló també insisteix que “la qüestió de la capacitació no és raó perquè no es complesca amb la docència en valencià, perquè nosaltres oferim formació als professors que la necessiten”.


 

La defensa de la llengua, qüestió de voluntat?

La UPV és una de les universitats amb menys oferta docent en català. Sergi Linares, el cap del Servei de Promoció i Normalització Lingüística, assegura que el grau de compliment és alt, tot i que reconeix que “un 8% d’oferta és una xifra molt escassa per a una universitat valenciana”. Linares indica que existeixen diversos factors que provoquen aquesta situació: “en les carreres tècniques, el perfil de persona motivada per a estudiar en valencià és molt menor, segons indiquen les enquestes de preferència”. No obstant això, existeixen excepcions. Per exemple en la titulació d’Informàtica, “una de les carreres on més presència té el valencià". El cap de Normalització Lingüística insisteix que “per descomptat que en valencià es pot fer ciència, tecnologia… De tot”.

Una altra de les raons que Linares esmenta té a veure amb la quantitat de grups que la Universitat pot oferir en cada grau. “És més fàcil que hi haja oferta en valencià si hi ha almenys dos grups. El problema és que, quan només n’hi ha un, s’imposa el castellà”, explica. En aquest sentit, el representant de la UPV recorda que l’oferta en valencià es va veure reduïda arran la reducció de grups producte de les retallades educatives durant la crisi econòmica. Tot i això, Linares reconeix que encara queda espai per a “una política lingüística més incisiva”, però insisteix que s’estan fent avanços. “S’ha creat la comissió de política lingüística i multilingüisme i per primera vegada és un tema present en el consell de govern de la Universitat”, recorda.
 

“La gent perd de vista que els drets lingüístics són drets guanyats, no naturals”

Des del BEA, la solució que plantegen per evitar les situacions dels grups exclusius en castellà és apostar pel model multilingüe, amb grups mixtos en què es mesclen les diverses llengües, segons l’assignatura. En aquest sentit, Vidal recorda que estan “molt d’acord en la política lingüística de la UV -que aplica aquesta lògica-, el problema és que la Universitat no exerceix un control efectiu dels incompliments”. Aquesta és una de les raons de la campanya que ara enceten, que com a objectiu últim pretén “conscienciar a l’alumnat en la reclamació dels seus drets lingüístics”.

Toni Gisbert valora la campanya del BEA i Joves d’ACPV “més en el seu sentit qualitatiu que quantitatiu”. “En matèria lingüística hem avançat molt i les universitats es mostren molt obertes, però no podem perdre la consciència que encara queda molt per fer”, adverteix el secretari d’ACPV. “La gent perd de vista que els drets lingüístics són drets guanyats, no naturals. En un ambient com l’universitari, on els estudiants van i venen, cal renovar contínuament aquesta conscienciació”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.