Primer l’ast i després l’olla

A Occident primer mengem els entrants, aperitius, antipasti; després, els primers plats; a continuació, el peix, més tard la carn i finalment les postres. Però no sempre s’ha menjat així, ni es fa així en algunes cultures. El primer de l’ordre del menjar, a Europa, és Francesc Eiximenis al s. XIV.

Allò que anomenem “comensalitat” (maneres i formes de comportar-se i actuar a la taula) no afecta solament la noció de bones maneres, sinó també que cada civilització es caracteritza per un ordre dels menjars i els plats.

Un ordre importantíssim, ja que estableix en l’àpat unes normes de convivència, d’acomodació dietètica i ens fa depassar l’estadi més o menys infantil i anàrquic, de manera que aporta un discurs ben estructurat de les seqüències i la jerarquització de la seva ingesta. No és el mateix, per exemple, començar l’àpat amb unes “postres” o coses dolces −com fan a vegades els magribins− o presentar-les a la “fi de taula”, com es deia a l’Edat Mitjana. Tampoc és el mateix començar amb una sopa −com solem fer els occidentals− o acabar-hi l’àpat, com fan els xinesos. Francesc Eiximenis  en Com usar bé de beure e menjar ens parla de la “dieta comuna” dels catalans (així com balears i valencians) que és constituïda per l’olla (escudella) i el rostit (ast). L’escriptor gironí ens informa sobre la seqüència de serviment dels plats: “los catalans mengen primer l’ast e puys la olla”, és a dir, que primer se servia el rostit i després l’escudella, pràctica que existeix encara en medis rurals del nord-oest de la Península.