Desenvolupament rural

Incubadores d’empreses futures

Els vivers d’empreses serveixen per obrir les portes a l’emprenedoria. Un espai perquè els futurs empresaris testin els seus projectes i comprovin, amb garanties, si una idea funciona o no. Els Grups d’Acció Local gestionen els fons procedents d’Europa, planificats i coordinats directament pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. Serveixen, entre altres, per impulsar i finançar aquestes instal·lacions que compten amb totes les garanties. En parlem amb el Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Imaginen el Jordi, un jove d’un poble semidesconegut del Principat. Un noi, com tants altres, amb idees i projectes al cap que no acaba de trobar el seu espai en el món laboral. El Jordi és d’aquells que no vol abandonar el seu entorn. Pot fer-ho, però es resisteix a allunyar-se dels seus perquè en el fons està segur que al seu poble i a la comarca encara hi ha mercat per fer-s’hi un lloc i fer vida on sempre l’ha fet. Sense haver de marxar enlloc.

L’equilibri territorial ha de trobar garanties. Els racons més recòndits del país, allà on l’economia tradicional resisteix, necessiten alternatives que puguin assegurar el desenvolupament laboral d’aquests llocs. És en aquest context que emergeixen els vivers, instal·lacions que compten amb tota mena de material i condicions perquè els emprenedors puguin posar a prova les seves idees. Vivers agroalimentaris, de cuina o industrials. Educatius, d’oficina o tecnològics. El Principat compta amb molts d’aquests espais que volen ser el punt de partida d’empreses i autònoms que, un cop perfeccionen els seus projectes, volen del viver per anar a parar, de manera definitiva, al món laboral. Però cal una imprescindible experiència prèvia facilitada per aquestes instal·lacions millorades i oferides als usuaris algunes d’elles gràcies als Fons Europeus Agraris de Desenvolupament Regional (Feader), gestionat per l’administració catalana i pels Grups d’acció local, que donen empenta als projectes.

Aquests consorcis i associacions divideixen l’empenta econòmica en tres tipus d’ajuts. Hi ha, primer, els de nova creació, per fomentar el naixement d’una empresa. Hi ha una altra col·laboració, la d’ampliació, quan cal que es faci més gran. I, per últim, la de millora, adreçada al perfeccionament. I amb instal·lacions i maquinària adequades i ajudes amb preferències per a col·lectius vulnerables.

I és que, quan hi ha territoris que són més vulnerables pel despoblament, resultat de la manca d’oportunitats laborals, emergeixen entitats com el Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp, i projectes com els vivers o StartUp Rural per formar els emprenedors.

Emprenedors com els 12 que omplen l’Espai Cuina, que funciona des de la primavera de 2016 per donar viabilitat als projectes agroalimentaris de la Conca de Barberà. El projecte ofereix instal·lacions tècniques per a l’elaboració o transformació de productes alimentaris amb el compartiment d’equips, eines i espais. A l’Espai Cuina s’aglutinen empreses agroalimentàries de tota mena. Des d’una que promou càtering fins a les que transformen fruita seca, elaboren xocolata i crema de garrofa, cigró i llenties, coques salades, safrà, salses, melmelades i olives. Per a què? Perquè tots ells marxen quan el seu projecte done pistes que pot funcionar més enllà de l’espai del qual s’estan servint.

I és que és aquest l’objectiu dels vivers: generar un espai d’iniciació, de confiança i desenvolupament per posar a prova les idees i deixar que marxen al mercat un cop estiguin del tot pensades. El boca-orella ha facilitat que els veïns de la comarca s’hagin interessat pel viver i comprovin que, a la Conca de Barberà, es pot fer formació i incentivar les empreses que basen la seva existència en productes de proximitat i de qualitat. Sempre deixant el projecte sota la supervisió d’un control que garanteixi la seva consolidació empresarial, tot ajudant-se d’informació, assessorament i formació.

Com l’Espai Cuina, també hi ha el Viver de Celleristes, present des de l’any 2007 i desenvolupat per fer possible la creació d’empreses vitivinícoles que vulguin elaborar el seu propi vi, embotellar-lo i comercialitzar-lo. Tot en una comarca tan indicada com Barberà de la Conca, indret vinícola per excel·lència. A hores d’ara, són quatre les empreses que s’allotgen en aquest espai de gestió pública,amb el suport del Consorci Leader, i impulsat per l’Organisme Autònom de Desenvolupament de la Conca de Barberà, comarca d’on s’extreu el raïm i facilita que el producte, el vi rosat, negre o trepat, sigui de proximitat. Tot el que es fa a la comarca es fa gràcies a la comarca, que troba noves oportunitats laborals.

El Viver de Celleristes és un bon exemple per observar com aquestes iniciatives d’esperit cooperatiu evolucionen a mitjà termini. “Actualment, el Viver té poc a veure amb l’espai amb què es va començar l’any 2007”, diuen en aquesta entitat. “Inicialment, hi havia un projecte de més d’un milió d’euros per adequar l’espai de l’antiga cooperativa agrícola de Barberà de la Conca. Finalment, però, les subvencions per a la creació d’aquest espai no van ser gaire superiors als 200.000 euros. Inicialment es van habilitar 500 metres quadrats perquè les empreses poguessin fer tot el procés d’elaboració de vi, des de l’entrada de verema fins a l’obtenció del vi embotellat i etiquetat. Actualment, la superfície, de més de 2.000 metres quadrats, s’ha anat adequant a diferents tasques de millora i s’ha passat d’una producció inicial de 40.000 ampolles a una d’actual de més de 120.000”.

El viver ha servit perquè els veïns d’una comarca tan lligada al vi com és la de la Conca comptin amb un espai per posar en marxa el seu projecte i formar-se’n. Tot contribueix al creixement de les empreses i a la necessitat indefugible d’anar contractant més gent: enòlegs, bodeguers, dissenyadors, màrqueting i tota mena de treballadors qualificats. Igual que hi ha el viver de Celleristes, a l’Espai Cuina, a la zona del Camp de Tarragona, també trobem el Viver de Cavistes i el futur Viver d’elaboradors d’oli d’oliva, com també un viver especialitzat en la producció de cervesa artesana, tots dos en fase de gestació.

Infraestructures de futur, de funció cooperativa, que modernitzen les economies tradicionals. Economies que estarien plenament deslocalitzades ­—i per tant extingides a casa nostra— sense les iniciatives que les fan sobreviure, créixer i generar treball estable a les zones més vulnerables i que més necessiten projectes d’aquesta mena. 


 ‘Leader’ en equilibri territorial

Els Grups d’acció local, consorcis i associacions es reparteixen arreu del Principat rural amb l’objectiu que les oportunitats laborals estiguin compensades per tot el territori. Sempre apostant per models empresarials sostenibles i estables.

Abans explicàvem com al Camp de Tarragona, a traves del Consorci Leader del Camp, es trobaven noves fórmules de cooperació per donar empenta a l’emprenedoria. Si els emprenedors del sud del Principat poden mirar de traure profit dels productes tradicionals de la zona, a la resta de territoris de Catalunya es presenten oportunitats similars. I també d’altres. Mirem-ne un bon grapat d’exemples.

ADRINOC és una associació que es desenvolupa a la Garrotxa i en una part de l’Empordà. Practica el coworking, l’espai de treball compartit, en zones rurals. I assessoren agents públics o privats que vulguin desenvolupar alguna iniciativa en aquest espai. ADRINOC serveix, per exemple, perquè en una mateixa instal·lació puguin trobar-se arquitectes, dissenyadors, consultors que, en un mateix espai de coworking, puguin disposar mútuament dels seus coneixements i posar-los a disposició d’empreses de serveis de viatge, de casals festius o de projectes infantils. Aquestes instal·lacions també estan pensades perquè els autònoms que treballen des de casa puguin fer hores de feina fora del seu entorn més immediat. ADRINOC, a més, com tots aquests consorcis, és una fàbrica d’idees dirigida a aprofitar les oportunitats que ofereix el territori. És per això que desenvolupen projectes per implementar el sector de l’ús del cavall, que més enllà de servir per a activitats esportives, serveixi també per a teràpies. O la iniciativa de crear i catalogar rutes basades en la construcció de pedra seca, un element natural i del tot tradicional que es pot donar a conèixer i pot servir com a reclam turístic. Per exemple, a través de l’aplicació creada per ells mateixos: la Wikipedra, aplicació mòbil perquè els mateixos usuaris cataloguen les construccions fetes amb aquest material.

Des de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), arrelada a tot el Principat com a ens que aixopluga a tots els Grups d’acció local, també es fomenta el coworking en les zones rurals i es promou l’emprenedoria, especialment a través de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Un dels projectes als que dóna suport, impulsat pel Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques, es Cowocat_Rural. Aquest no és de vocació productiva: mira d’incidir en l’economia dels municipis del rerepaís a través d’iniciatives dirigides a freelance, pimes i microempreses, emprenedors o entitats públiques, connectant els interessats entre si per facilitar la compartició de coneixements. Un objectiu molt comú en tota aquesta mena de projectes que fomenten, també, les trobades i creen bases de dades per tenir localitzats els professionals adequats d’un territori determinat. Són accions que eviten el despoblament i ajuden els nuclis allunyats de les grans ciutats a adaptar-se a l’economia present i futura. A Cowocat_Rural també s’assenyala la importància de les instal·lacions del projecte per assessorar autònoms, pimes, microempreses, propietaris, emprenedors i gestors d’espais que “desitgen establir-se en l’àmbit rural i que compten amb l’assessorament per conduir la seva empresa”. Aquests col·laboradors desenvolupen activitats com ara disseny i desenvolupament web, ajudes i tràmits per a empreses agràries, secretariat a distància, reparació i reciclatge de ferramentes i aparells electrònics, disseny gràfic, fotografia... El Departament català d’Agricultura incentiva aquests projectes que demostren que als àmbits rurals també hi ha iniciatives d’economia viable.

El Consorci Leader Pirineu Occidental també compta amb aquesta mena d’espais. Al Pallars Jussà hi ha Tremp, també amb una incubadora de coworking com una eina de teletreball desenvolupat contra l’aïllament dels treballadors i a favor de crear una xarxa dinamitzadora i de compartició d’experiències, coneixement i treball conjunt. Hi ha, a Tremp, dos models de coworkers: el resident, vinculat a l’espai durant un llarg temps, que paga 30 euros mensuals per l’ús de les instal·lacions si és menor de 40 anys o 50 euros si són més grans de 40. També hi ha els coworkers itinerants, que treballen i paguen l’espai per hores. D’oficis autònoms n’hi ha de tota mena: geòlegs, dissenyadors gràfics, comercials, advocats, professors, enginyers, programadors... I d’empreses n’hi ha de pallaresos, programadors, un advocat, un enginyer químic i un topògraf. Oportunitats de tota mena que es poden desenvolupar al rerepaís. També al Pallars Jussà, a la Pobla de Segur, hi ha un espai similar amb projectes de divulgació d’astronomia, d’informàtica o de plats precuinats en un restaurant de proximitat, entre més.

Sense sortir de les comarques lleidatanes, l’Associació Leader de Ponent té presència a través de quatre consells comarcals. Desenvolupa projectes com ara la incubadora d’empreses Bell-Lloc d’Urgell, que incentiva polítiques de promoció econòmica, intermediació laboral, assistència en la recerca de feina i suport a iniciatives emprenedores i empresarials, a més de formació i d’oferir espais al servei de les persones per iniciar l’activitat empresarial. A hores d’ara, la incubadora allotja 5 empreses i dona feina a 11 persones, tot i tenir també 4 despatxos per a emprenedors a només un lloguer de 102 euros al mes amb tots els serveis d’internet, aigua, llum, videovigilància, calefacció i sales de reunions incloses. Alguns dels emprenedors han crescut i han hagut de marxar a altres instal·lacions per llançar-se, definitivament, al món laboral. Unes mil persones passen per la incubadora a l’any, també per rebre cursos de formació.

Si hi ha cap característica que tinguin en comú aquestes iniciatives és la recerca d’un model sostenible al territori. Al Ripollès hi ha l’Associació Leader Ripollès Ges Bisaura. Com totes les altres, desenvolupa diversos projectes entre els quals hi ha ENFOCC, sigles d’Energia, Forest i Canvi Climàtic, que treballa amb onze Grups d’Acció Local catalans i altres associacions de la resta de l’Estat i de la Catalunya Nord. ENFOCC vol fer arribar a les entitats locals i a la població una nova cultura energètica i forestal a través de la implantació de biomassa i recuperació de la gestió forestal perquè les empreses com les administracions públiques s’adapten a aquests canvis necessaris de producció, respectuosos amb el medi ambient. Promociona les energies renovables i d’adaptació al canvi climàtic. Tot a través de promocions, de jornades participatives, de plans de mobilitat i d’establiment de protocols de pobresa energètica, sense oblidar les gestions a favor de l’equilibri ambiental i de lluita contra el canvi climàtic.

Amb visió empresarial, bé que també respectant el territori, el Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià es relaciona amb la Cambra Arrossera del Montsià, fundada el 1927 i fusionada amb la cooperativa Sant Jaume d’Enveja el 2003, serveix perquè des d’aquesta comarca al sud del Principat es mantingui l’exportació d’arròs a distints països. Sumen 86 treballadors i 2.800 socis —aquests últims, quasi tots productors que funcionen com a autònoms— que es beneficien de la secció de crèdit per finançar les seves collites. La cambra compta amb 100.000 hectàrees de conreu en què es treballen distintes varietats. El projecte internacional New Rice serveix per posar el Montsià al mapa gràcies a aquesta cambra que col·labora amb Itàlia, Argentina i la Xina. També amb la Universitat de Barcelona en projectes d’investigació. De fet, gràcies al departament d’I+D de la cambra, desenvolupen, a partir de l’arròs, cosmètics i productes de plàstic, aquests darrers útils per ser emprats en el món de l’evolució. Amb el projecte Neurice, la Cambra desenvolupa varietats d’arròs per a projectes internacionals. 100.000 tones de producció anual dividides entre arròs clofolla i arròs blanc són part del resultat d’aquesta feina desenvolupada al sud del Principat.

Més al nord hi ha el Consorci Grup d’Acció Local Alt Urgell Cerdanya, amb un dels vivers que disposa de despatxos i sala de reunions per acollir empreses de nova creació i que puguin desenvolupar-se al viver durant no més de tres anys. El viver disposa d’assessorament tècnic, informació sobre subvencions i accés a tots els serveis públics, a més de serveis bàsics. Accessible durant 24 hores i tots els dies de la setmana, acull empreses de turisme rural, de formació científica educativa, de videojocs o de transport logístic, entre més. Més al sud, hi ha el Consorci Grup d’Acció Local la Noguera, que col·labora amb distintes iniciatives laborals desenvolupades arreu de la comarca. Per exemple, un altre viver, el Centre d’Empreses Innovadores de Balaguer, que pertany a l’Ajuntament d’aquesta ciutat i facilita, també, la creació i la consolidació de noves empreses i projectes. El coworking és ben present en aquestes instal·lacions, atès que representa un model no només d’estalvi —en tant que es comparteixen serveis—, sinó també per evitar l’aïllament i la manca de visibilitat que tenen els professionals quan treballen des de casa. De fet, són nombroses les enquestes que demostren que els treballadors desenvolupen millor la seva feina i garanteixen més el seu benestar quan interactuen amb la gent. Els autònoms, per tant, tenen en els vivers un espai que és la seua casa de treball.

Els vivers serveixen també per suplir els efectes de la crisi. A la petita localitat de Cercs, al Berguedà, la indústria va perdre gran part del seu pes i és en aquest context que emergeix el Centre d’Empreses de Cercs, un espai destinat a l’emprenedoria i a l’activitat empresarial amb despatxos professionals, tallers i quinze naus industrials al servei dels usuaris. En aquest centre, el personal gestiona la documentació de contractes i es dona suport a les empreses i a les seves necessitats d’assessoria o finançament. Una tasca en què participa activament l’Agència de Desenvolupament del Berguedà. El centre està sobretot enfocat al fet que els emprenedors puguin comptar amb ajudes en els seus primers anys de funcionament, els més complicats. Les activitats formatives també formen part de la seva agenda. El viver dona servei als 31 municipis de la comarca. Aquest organisme treballa colze a colze amb l’Associació per al Desenvolupament Rural de la Catalunya Central amb l’objectiu comú de fomentar l’emprenedoria al territori. 

Són exemples de reviscolament d’uns territoris que han hagut de valer-se d’iniciativa pròpia per mantenir la població i per crear alternatives econòmiques no només adaptades als temps actuals, sinó que milloren, en la mesura del que és possible, els models laborals nocius que se’n deriven, compensant-los amb cooperació i confluència de coneixements.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.