Sebastià vol continuar sent la veu de Compromís a Europa

Jordi Sebastià, eurodiputat de 2014 a 2016, anuncia la seua candidatura a les primàries europees de Compromís amb la intenció de continuar sent la veu valenciana a Brussel·les i Estrasburg. La llista Primavera Europea no comptarà en aquesta ocasió amb els ecologistes d’Equo, però s’hi podria sumar la coalició balear Més. A diferència dels anteriors comicis, Sebastià confia que Compromís puga mantenir l’acta durant tota la legislatura. Aquests són els seus plans.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Jordi Sebastià vol repetir com a eurodiputat. Ha pres la decisió de presentar-se a les primàries de la coalició Compromís, que previsiblement se celebraran entre els mesos de gener i febrer, coincidint amb les que s’han de convocar per tal de confeccionar les candidatures a les Corts i els municipis. “Ara que conec molt bé com funciona per dins el Parlament europeu, puc ser encara més útil per a Compromís i el conjunt del País Valencià”, subratlla Sebastià, que va ser alcalde de Burjassot (Horta) entre 2011 i 2014.

“Ara que conec molt bé com funciona per dins el Parlament europeu, puc ser encara més útil per a Compromís i el conjunt del País Valencià”

De fet, Sebastià ja ha mantingut reunions amb diversos col·lectius de Compromís per fer-los partíceps dels seus plans. Ha elaborat un programa d’actuació que guiarà la seua campanya interna, en la qual no sap si tindrà rival. L’especificitat de la candidatura europea i la popularitat que ha aconseguit –és un dels dos grans referents externs de la coalició, conjuntament amb Joan Baldoví, diputat al Congrés– fa que es perfile com el gran favorit. L’any 2014, quan van tenir lloc les anteriors primàries a l’europarlament, va trobar quatre competidors: l’ecologista Julià Álvaro, per part de Verds-Equo; l’advocat Enric Bataller, adscrit a Iniciativa del Poble Valencià, i els adherits a la coalició Isabel Martín –actual alcaldessa de Paiporta (Horta)– i Pedro Sánchez, un sociòleg alacantí que ara resulta tenir nom de president del Govern espanyol.

La fórmula electoral

Les negociacions per bastir la versió renovada de Primavera Europea van pel bon camí. D’elles se n’ha autoexclòs Equo, que concorrerà a les eleccions de bracet d’Units Podem, tal com ha comunicat públicament el líder de la formació, Juan López de Uralde. Sí que han mostrat la seua predisposició a reeditar l’acord la Chunta Aragonesista (CHA), el Partit Castellà (PCas) i Por un Mundo Más Justo. Les converses amb el partit Caballas, de Ceuta, també permeten de ser optimistes. En canvi, tot indica que Socialistas Independientes de Extremadura no figurarà novament a la llista.

Les branques valenciana i balear d’Equo no pensen disgregar-se de Compromís ni de Més

Per tant, els dirigents de Compromís dissenyen un escenari sensiblement diferent al de 2014. Sobretot perquè hi ha una expectativa elevada de què s’hi afegisca un nou soci: els balears de Més, coalició semblant a Compromís amb la qual hi ha una sintonia excepcional. A la legislatura europea en curs, el propi Sebastià s’ha erigit en defensor de les seues demandes. Ha visitat Palma reiteradament i estaria encantat de representar-los de forma oficial. A més, pràcticament garantirien la consecució de l’eurodiputat a què aspira Compromís. I Més, que no va presentar-se a les europees ni a les estatals de 2015, conserva el regust agre de la seua aliança amb Podem a les estatals de 2016. No volen saber-ne res, dels podemites. D’altra banda, les branques valenciana i balear d’Equo tampoc no pensen disgregar-se de Compromís ni de Més. És a dir, que Equo no obtindrà cap vot en aquests dos territoris, ja que es comptabilitzaran directament al sac de Primavera Europea.

Sebastià i Marcellesi, al costat seu, a la presentació a Madrid de Primavera Europea.

El preu de l’acta es mou pels 300.000 vots. I aquesta vegada hi juga a favor la coincidència electoral amb els comicis valencians i municipals, atès que Compromís només hauria de retenir dues terceres parts dels 452.000 votants que va obtenir en 2015 per recuperar l’eurodiputat. L’any 2014, per contra, els comicis van ser singularitzats i van significar la irrupció de Podem, que al País Valencià va superar Compromís, tal com va fer UPyD. Tots tres van situar-se a la forqueta del 8% al 9%, mentre Esquerra Unida va superar el 10%. Un escrutini radicalment oposat al que es produiria l’any següent a la cita valenciana i al que es preveu en 2019.

La presència de Sebastià en determinades manifestacions que reclamaven al dret a decidir dels catalans no s’ha traduït en cap retret per part dels socis de coalició

També és probable que Compromís puga mantenir l’eurodiputat al llarg dels cinc anys de què consta la legislatura europea. Mentre a la passada Primavera Europea el pes d’Equo era important –va comportar l’alternança entre Sebastià i el verd Florent Marcellesi en funció als vots obtinguts per Compromís al País Valencià i per Equo a la resta de l’Estat–, no ho és tant el de la resta de les formacions amb què ara s’està negociant, tret de Més, els dirigents de la qual mostren bastant més interès pels comicis balears i locals. Ningú no ha posat damunt la taula l’exigència de seure al Parlament ni que siga uns mesos, cosa que dibuixa un panorama il·lusionant per a Compromís, que també ha obert vies de diàleg amb Izquierda Andaluza (als comicis andalusos del 2 de desembre seran presents a la llista Coalición Andaluza) i amb Unión Leonesa, formació que està encantada amb la feina de Carles Mulet en defensa de la llengua lleonesa al Senat. En aquest cas, però, la rivalitat amb el PCas deixa en l’aire la seua entrada a l'entesa. No debades, la interlocució de Compromís amb el PCas és notable en aspectes rellevants com ara el despoblament.

Els partits aliats de Compromís no tenen queixa de Sebastià. Ni tan sols la seua presència en determinades manifestacions en què es reclamava al dret a decidir dels catalans no s’ha traduït en cap retret. Perquè, encara que l’exeurodiputat de Compromís no ha visitat formalment la residència de Carles Puigdemont a Waterloo, ha estat present en algunes concentracions reivindicatives a Brussel·les en què sí que hi era l'expresident català. No sols això, sinó que Sebastià és el càrrec públic de Compromís que s’ha significat de manera més explícita en favor d’un referèndum d’autodeterminació i que s'ha solidaritzat més amb els presos.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.