-La direcció de Ford Almussafes ha anunciat un Expedient de Regulació d’Ocupació temporal de 13 dies per la planta de motors i 9 per la de muntatge. Com han rebut la notícia al Sindicat de Treballador del Metall-Intersindical, el segon sindicat de la planta?
En la Ford ja res és sorpresa: amb l’actual direcció les coses canvien d’un dia per l’altre. És increïble la falta de previsió de la direcció. No pot ser que una multinacional treballe d’aquesta manera: no és possible que en 12 dies laborals hagen canviat els plans de producció per als pròxims tres mesos. Tot plegat forma part d’una estratègia destinada a dur-nos a un ambient d’incertesa per intentar, en la pròxima negociació del conveni, pressionar-nos. El que volen és retallar-nos drets i condicions laborals. El que està passant, doncs, no ens sorprén
-La notícia arriba en un moment molt delicat: l’empresa va anunciar en la darrera reunió amb els treballadors a Colònia que té previst escometre canvis estructurals en les seus plantes europees.
Les advertències de Colònia va ser el primer pas d’una estratègia encaminada a atemorir-nos. Després d’aquell anunci general destinat a estendre la por i la incertesa, ara intenten aprofitar-ho en cadascuna de les plantes per empitjorar les nostres condicions laborals. Aquest és el segon pas i estem convençuts que hi haurà més accions en aquesta direcció. N’hem d’estar preparats.
-Diria que l’anunci d’aquest dilluns és un farol?
No, no ho és. És cert que la demanda de vehicles fluctua més perquè està creixent la venda de vehicles elèctrics. El món de l’automoció està transformant-se. Aquest és un temps complicat per al sector, en som conscient. Però al marge d’això, el debat en el que ara estem és si podem permetre un empitjorament de les nostres condicions laborals, unes condicions que ja han empitjorat força.
-L’últim acord amb la plantilla de Ford Almussafes va ser aprovat el passat més de gener i havia de garantir la tranquil·litat en la planta fins a 2021. L’empresa es va comprometre aleshores a convertir en fixes a 304 persones en dos anys i va pactar amb els sindicats una pujada del 2,5% en l’any 2019, del 1,5% en 2020. Què addueix l’empresa per passar l’estisora d’aquesta manera?
Era un acord de futur que es va fer fora de conveni. La vegada anterior va passar quelcom de semblant: quan estava prop de caducar l’anterior conveni es va signar un acord que va marca la pauta del següent conveni. Aquesta vegada pensàvem que anava a ser igual: pensàvem que l’acord -que es va aprovar pel 51% dels vots- marcaria la pauta del conveni. Però ara ja no ho tenim clar i ens temem que vulguen aprofitar la incertesa generada per fer-nos empassar més retalls.
-Vostès han dit que si cal reduir costos, tal com addueix la direcció, tenen un llistat d’on reduir sense necessitat de tocar la mà d’obra?
Fa més de set anys que Ford Almussafes guanya molts diners. Si Ford Europa perd diners no és per culpa de Ford Almussafes. I això en bona mesura gràcies al fet que la plantilla està fent un gran esforç i estem assumint una gran flexibilitat i uns ritmes de treball terribles. Hem assumit retalls en drets socials i laborals molt grans I ara ha arribat el moment de dir-ne prou.
Si volen retallar costos que no siga a costa dels treballadors. Nosaltres ja els hi hem donat alternatives: els darrers deu anys la plantilla ha patit perduda salarial. A pesar d’això, els 200 i escaig gerents han continuat apujant-se el salari al voltant del 3%. El que volem és que la gerència es retraga el salari tal com ho fa la plantilla. Pel que fa als plans de prejubilacions, l’empresa aporta l’1% per treballador de plantilla, mentre que en el cas dels gerents, les aportacions per part de l’empresa són d’entre el 10 i el 30% del seu salari. A més, cada gerent pot disposar de dos vehicles gratuïts per part de Ford. Ja n’hi ha prou de tocar la plantilla mentre es mantenen els privilegis de la gerència.
-Han denunciat que hi ha un intent per part de la multinacional d’ “enfrentar entre ells als companys de diversos centres de treball”.
Això és el que interessa a l’empresa, però esperem que cap sindicat no caiga en aquest parany. Quan van tancar la planta de Genk, a Bèlgica, vam anar a manifestar-nos al seu costat. Cal buscar sortides entre tots, des de la solidaritat. La classe treballadora no pot ser la víctima.
-En la planta d’Almussafes, es donen les circumstàncies per convocar mobilitzacions?
El que està clar és que si l’empresa manté aquesta línia hi haurà confrontació, això segur. No sé què farà el sindicalisme majoritari, però si tot continua així crec que la UGT no tindrà una altra sortida. Tot i que es tracta d’un sindicat que ha signat tot el que l’empresa li ha plantejat i ha desmobilitzat a la plantilla, em sembla que no li queda altra opció que plantar-se. El que és segur és que si les coses continuen així nosaltres mobilitzarem els treballadors.
-Sovint han acusat UGT de ser un sindicat “dòcil” amb la direcció.
Ells exigeixen concreció i han demanat un parell dies per parlar-ho. Jo estic convençut que UGT no pot acceptar l’ERO amb les condicions actuals. Dimecres o dijous possiblement tindrem una reunió. Entenem que les coses no podran quedar així.
-Tot i ser el segon sindicat a Ford Almussafes no vau poder estar presents en la reunió a què la direcció europea va convocar els representants dels treballadors. Els hauria agradat assistir a la reunió de Colònia?
Sí, no per estar-hi, sinó per dir-hi la nostra, fer força i fer entendre a l’empresa quina és la nostra postura. Els treballadors de Ford ja no poden donar més de nosaltres mateixos. Com a segona força sindical, hauríem d’haver estat presents però UGT, amb la seua majoria, ho va impedir.