Interior

Buch esquiva entonar el 'mea culpa'

El conseller Buch ha esmentat fins a onze vegades la presència d'una minoria de manifestants violents per exposar els motius de les càrregues policials del 29-S i l'aniversari de l'1-O.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Moltes explicacions, però poca autocrítica. El conseller d'Interior Miquel Buch ha comparegut aquest dimecres a la comissió d'Interior per donar explicacions sobre les actuacions policials dels dies 29 de setembre i 1 d'octubre. Ho ha fet enmig de crítiques i sense convèncer a gairebé ningú, fora dels seus socis de govern. Tampoc als representants sindicals dels Mossos d'Esquadra que eren a la sala.

Dos dispositius policials estaven en qüestió, bé per excessius, bé per escassos, segons qui s'ho mirés. El primer, el del 29 de setembre quan el sindicat policial JUSAPOL va convocar una manifestació a Barcelona amb voluntat d'homenatjar els policies que van retirar les urnes l'1 d'octubre de 2017. En resposta, es va convocar una manifestació de rebuig convocada per organitzacions independentistes i que va acabar amb llançaments de pols de colors sobre els agents dels Mossos. El segons, i més destacat, l'operatiu del dia 1 d'octubre de 2018 quan manifestants independentistes van arribar fins a les portes del Parlament de Catalunya, fent recular el cordó policial, i que va acabar amb aldarulls i càrregues policials. Aquell dia, la CUP i els CDR van acabar demanant la dimissió del conseller.

Sobre tot plegat, Buch ha explicat que els objectius plantejats per aquells operatius "es van assolir gràcies a la magnífica feina dels agents dels Mossos d'Esquadra". Un gest amb voluntat de conciliació amb certs sectors del cos que han expressat el seu descontentament darrerament. Fonts dels sindicats policials, però denunciaven, en acabar, que, més enllà de valorar positivament el reconeixement, la compareixença havia tingut poca autocrítica.

Buch ha fet una descripció al detall de tot el dispositiu policial dels dos dies i ha defensat que es van fer pensant a garantir la seguretat i el dret a manifestació de tothom. Així ha valorat que l'actuació dels Mossos va seguir en tot moment el criteri de "proporcionalitat". Ha remarcat especialment que la memòria de l'1 d'octubre de 2017 demanava especial cura en l'aplicació d'aquest criteri. Buch, que ha intentat tocar tots els fronts, s'ha escudat en el lliure dret a manifestació per respondre aquells que li criticaven no haver suspès la manifestació de la JUSAPOL.

Feia també autocrítica, reconeixent que havia "observat situacions individualitzades on el comportament de la policia genera alguna controvèrsia", i ha comunicat que s'havia iniciat una investigació al respecte.

La crítica, però, l'ha dirigida, sobretot, a una part dels manifestants. Així ha dit que les actuacions dels Mossos el dia 1 d'octubre van anar dirigides a "intentar aturar les actuacions d'aquella minoria violenta que, després d'anys, torna a sorgir al nostre país" i ha lamentat que "si continuen fets així, farem un retorn a èpoques ja viscudes al nostre país". Buch, que ha fet ús de la paraula 'violents' fins a 11 vegades en relació a un sector dels manifestants -al que en cap moment s'ha adreçat en qualitat d'independentistes- sense detallar en excés les actuacions violentes.

Finalment, sobre un dels punts més controvertits de l'operatiu del dia 1, quan en un moment els Mossos van retirar el cordó policial que separava els manifestants de l'edifici del Parlament, Buch ha explicat que "es va fer per comprovar si la no presència policial feia dispersar els manifestants" i en cas contrari per facilitar una posterior dispersió lateral. "El replegament va permetre comprovar amb fets el comportament d'alguns dels manifestants que van trencar un vidre i van intentar entrar", ha resumit Buch.

Respecte a aquest fet, la diputada de la CUP, Maria Sirvent, en el torn de rèpliques li ha retret que "l'estratègia de dir que és violència és la mateixa que fa l'aparell repressiu de l'Estat espanyol i que fa que els Jordis estiguin a la presó". Sirvent li ha qüestionat també que hagués fet servir l'expressió "esquerra independentista radical" per referir-se als convocants de les manifestacions no comunicades i li ha preguntat si "aquesta minoria violenta està dins l'independentisme. Està dins de l'Esquerra Independentista? Qui li ha escrit això d'esquerra independentista radical? És collita pròpia?". Finalment, Sirvent ha criticat els mètodes de dispersió de la manifestació que havien utilitzat els Mossos i la manera com s'havia preparat l'operatiu, del que ha qüestionat els recursos utilitzats per evitar les càrregues insinuant que, amb el replegament dels agents, s'estiguessin cercant certes reaccions dels manifestants.

En una línia similar, però amb un to més moderat, s'ha expressat el diputat de Catalunya en Comú - Podem, Joan Josep Nuet, que ha dit que els operatius dels dos dies no havien estat "correctament dimensionats". I ha denunciat que per part d'entitats de defensa dels drets humans se'ls feien arribar cops de porra dels Mossos per sobre la cintura, en contra de la normativa, i problemes d'identificació dels agents i ha demanat que "revisin el dispositiu". Una petició que ha fet extensiva, fins i tot, Montserrat Fornells d'ERC, que dona suport al govern.

També crítiques amb l'operatiu, però en un altre sentit han estat les intervencions de C's, el PSC i el PP.

Matias Alonso, de Ciutadans ha dit al conseller d'Interior que semblava que "s'està posant de moda que els agents només es dediquin a posar-hi la cara perquè l'autoritat governativa, prèviament, dona ordres que no es facin determinades actuacions". Es referia les protestes sorgides entre els sindicats de Mossos que asseguren haver reclamat carregar per dispersar els manifestants fins a tres vegades. Alonso ha insinuat que s'havien pres aquestes decisions per evitar trencar "la imatge idíl·lica de les seves manifestacions".

Al seu torn, el diputat del PSC Carles Castillo ha retret a Buch que no hagués convocat la totalitat d'efectius de la Brigada Mòbil [dues unitats estaven de festa] i ha dit estar preocupat "pel risc en què es posa els agents de seguretat ciutadana". Es referia a la mobilització dels patrullers de Barcelona que es va fer el dia 1 d'octubre per donar suport a les tasques d'antidisturbis, per a les que no estan formats. També ha retret que, a banda de mobilitzar-los se'ls donés material policial en males condicions. Finalment ha dit que s'estava fent "una utilització política dels Mossos d'Esquadra. No van actuar com havien d'actuar perquè políticament creien que no s'havia de fer". Un fet que li ha criticat també Alejandro Fernández, del PP, que ha remarcat a Buch que "no es pot fer de tifosi dels CDR i a la vegada ser responsable de la seguretat

Buch, doncs, acabava la compareixença, entre crítiques de tots costats; reconeixent la tasca dels cossos policials, però sense posar-se'ls a la butxaca i evitant respondre a moltes preguntes directes. Amb tot, però surt airós d'unes demandes dimissió que dies enrere havien sobrevolat l'escena i que aquest dimarts no han aparegut.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.