Comissió bilateral

Tornen els contactes però es mantenen els desacords per les infraestructures

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Era la primera comissió bilateral per tractar qüestions de territori i infraestructures des de 2007. Un àmbit, el que ara condueix Damià Calvet des de les institucions catalanes i el valencià José Luís Ábalos des del Ministeri de Foment, molt sensible al Principat. I és que, com se sap, la manca d’inversions en aquest camp ha estat l’origen de moltes disputes polítiques que han anat creixent sense aturador. Dilluns dia 15 era el dia de reprendre el temps perdut. De recuperar partides endarrerides. D’apropar postures.

Les esperances, en canvi, no eren massa grans. L’Estat ha deixat la reunió en mans de Pedro Saura, secretari d’Infraestructures, el segon del Ministeri. Era la primera mostra que hi havia voluntat, però no tot l’interès possible. En els grans compromisos, els màxims responsables són presents. I Ábalos no hi era, com sí que va estar a la gran cimera pel Corredor Mediterrani celebrada fa unes setmanes a Barcelona, on no hi va haver representació del Govern català.

La intenció era reprendre la famosa disposició addicional tercera prevista per l’Estatut. La que garanteix que la inversió del Govern espanyol en infraestructures a Catalunya correspon a l’aportació d’aquest territori al PIB estatal. Una fórmula prevista i promesa, però només complerta el 2007 i que continuarà al calaix. Com tampoc s’ha complert el traspàs de Rodalies a la Generalitat de Catalunya ni una solució als peatges, si bé són qüestions que estan sobre la taula i sobre les quals, especialment la de Rodalies, hi ha interès declarat per avançar.

I després de tants anys de discrepàncies, la primera cimera en onze anys tampoc no ha servit per tancar res. El Ministeri d’Hisenda encarà mantindrà pendent el pagament de 759 milions d’euros procedents de l’anomenada disposició addicional tercera de l’Estatut català.

Tot en un moment en què l’empresariat català ha alçat la veu per la necessitat d’invertir en infraestructures. El Govern espanyol, que es va conjurar en aquest sentit en la recent cimera pel Corredor Mediterrani, és conscient que ha de satisfer aquestes demandes. Per al 2019 hi ha una promesa de l’Estat de 200 milions d’euros -dels esmentats 759 pendents des de fa una dècada- per ser invertits, també, en infraestructures. La Generalitat exigeix gestionar-los pel seu compte i l’Estat vol fer inversions directes en obres iniciades. Per al secretari estatal, la prioritat són la millora de Rodalies, les connexions amb l’aeroport del Prat, soterraments en carreteres de distints municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona o l’optimització de l’AP7 i la B30. Foment prefereix invertir aquests diners, però pel seu compte, de manera directa, en aquelles qüestions que l’Estat considere que cal invertir.

Onze anys després, tornen les reunions bilaterals. Però en caldran moltes més si es volen apropar distàncies entre ambdós governs en un dels més aspectes que més els ha distanciat la darrera dècada: el de les infraestructures i la vertebració territorial. Almenys, les dues parts han posat de manifest que hi ha bones relacions entre elles. La comunicació sempre és un avanç, tot i que dilluns només es va avançar en la represa dels contactes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.